[Part 3 de 3. Des de 1938/1939. Conclusions] EL FINAL DE LA GUERRA, DERROTA I FUTUR Cridats a files Joan Galià, nascut el 1906, havia estat convocat a final del mes de febrer de 1938 a un curs d’Artilleria a Almansa, i s’hi havia d’incorporar abans del 10 de març,[114] el
[Part 2 de 3. 1937 a 1938/1939] LES COLÒNIES INFANTILS DE LA CERDANYA La Guerra Civil fins als Fets de Bellver La història de la Cerdanya durant la Guerra Civil passa, almenys, per dues etapes. Abans i després dels Fets de Bellver d’abril de 1937, precedent en pocs dies dels Fets de
[Part 1 de 3. Introducció. Fins a 1937] . DESFENT LA TROCA Aquest estudi té l’origen en una foto familiar a partir de la qual ja n’han sortit uns quants articles.[1] Ara, la investigació que m’ha duit de Mallorca a Puigcerdà, té com a eix clau les colònies d’infants evacuats i refugiats per la
Història d’un carrer – 2 Art, societat i economia al carrer de [Son] Bauçà del pla de Sant Jordi. Mallorca segle XX En aquest segon capítol de la història del carrer Bauçà parlarem del casal de Can Pinero (actual carrer Bauçà, 25) que constitueix un dels tres edificis que destaquen de la resta de
Joan Galià Lleonart (Calonge, Baix Empordà, 1906 – Algaida, Mallorca, 1940) era un mestre d’escola destinat a Mallorca que es va trobar el 19 de juliol de 1936 a Barcelona per a assistir a l’Olimpíada Popular. El cop d’estat feixista i la posterior guerra el varen tenir separat dels seus pares, amics i escola d’Algaida.
Història d’una foto Aquesta imatge prové de les fotos i documents de la família Carrió Trujillano. Havia passat en algunes ocasions per les meves mans i, un dia o altre, l’havia d’analitzar. Algun cop havia intentat trobar la cara del nom que es repeteix a la foto fins a tres vegades amb cal·ligrafies diferents,
Bartomeu Carrió Canyelles, es Pubil En el nostre país és un fet el ressorgiment del franquisme, el nostre «particular» feixisme. Molts ens crèiem que a la transició hi hauria una seriosa reflexió sobre els fets històrics de la Guerra Civil, provocada per la sublevació dels militars feixistes i pels poders econòmics i clericals que
El present article només és una relació de les persones que apareixen a la foto de l’escola de nines de Sant Jordi. En aquell moment l’escola estava al Carrer Neira, al costat de So n’Eixut i de la mateixa església. L’hem fet a petició de Josep Juan Vich, nascut el 1954. Es tracta, precisament, de
PRIMERA PART En la nostra dèria de recerca, miram, passejam, conversam, coneixem i sentim. Vivim al cap i a la fi, que és el que compta. I, qui cerca troba, encara que no sempre el que espera. I així, després d’unes coneixences per terra mallorquina llunyana, la filla del poeta, interessada també en la història,
Comunicació a les III Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor. 2019. Ajuntament de Llucmajor 2020. Podeu consultar l’article en el següent enllaç: <https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/jornadesEstudisLocalsLlucmajor/index/assoc/2019_Jor/nadesEst/LocLlucm/ajor_vol/04.dir/2019_JornadesEstLocLlucmajor_vol04.pdf;jsessionid=2F5BA4CA983C9F1403F14C427C160303>. Pàgines 375 a 396. Un primer article sobre Joan de Vidal el podeu llegir també aquí: «Joan de Vidal i Salvà (1905-1984). Una primera aproximació a un personatge especial de la història de
Les nostres investigacions sobre l’assassinat del sen Cota van avançant però tenim la dificultat que, més d’un segle després dels fets, no podem afirmar amb certesa tot el que ens han contat oralment. Necessitam contrastar-ho tant com sigui possible. Han sortit i van sortint més testimonis orals indirectes que conten detalls, alguns més que detalls,
Amador Jaume Salvà de can Casetes. Pla de Sant Jordi 1905 – Sant Joan 1992 Amador Jaume Salvà i la seva família Aquest saranjasser, nascut el dia 2 de gener de 1915, és un personatge poc conegut a la nostra contrada: poc o gens per a la majoria de la gent, una mica més per
Segona sessió del judici a Palma. EN PODREM TREURE ACLARÍCIA? UNA ALTRA MIRADA AL JUDICI Aquesta sessió de dimarts dia 5 de juliol de 1904 —La Almudaina, 06-07-1904— que reproduïm al final [sense correccions] amb les declaracions que es reprodueixen, juntament amb les del dia anterior, ens permeten fer-nos una sèrie de preguntes i,
La primera sessió del judici a l’Audiència de Palma En aquest article reproduïm primer el que diu La Almudaina de 5 de juliol de 1904 per a passar després a resumir-lo o explicar-lo i, a partir dels mateixos testimonis del judici, mirar de cercar hipòtesis del que podria haver passat així com també de com
Quasi un any després dels fets de l’assassinat es va celebrar el judici en unes quantes sessions. El diari La Almudaina, en aquest primer article, l’únic que fa és resumir algunes coses que ja sabíem per tal de situar els lectors d’aleshores en el que després seran el conjunt de declaracions dels testimonis. És interessant,