Tomeu Carrió

PRIMERA PART

En la nostra dèria de recerca, miram, passejam, conversam, coneixem i sentim. Vivim al cap i a la fi, que és el que compta. I, qui cerca troba, encara que no sempre el que espera. I així, després d’unes coneixences per terra mallorquina llunyana, la filla del poeta, interessada també en la història, l’art i la literatura, ens mostrà un poema dirigit, ni més ni menys, que al pintor Joan Miró (1893-1983). Cercàvem Gabriel Comas (1892-1978), el pintor menystingut del Pla de Sant Jordi, i topàrem Pla de Sant Jordi. Miró, un pintor molt allunyat de l’estil del nostre però, mínimament, col·legues tots dos en el temps.

Alhora ens trobàrem amb referències a escriptors, poetes de la terra, de les terres de llengua catalana. L’escriptor de Santanyí, divulgador de la cultura i farmacèutic, Bernat Vidal i Tomàs (1916-1971), fou un dels denou poetes de Mallorca que el 1968 homenatjaren a Joan Miró Ferrà en el seu 75è aniversari. La seva filla, Bel Vidal, ens feu fixar, precisament, en el poema que hi va presentar. De l’homenatge en sortí un monogràfic en el Majorca Daily Bulletin (desembre de 1968) i un llibre (1973) promogut per l’editor Pere Serra i il·lustrat per Joan Miró: El vol de l’alosa. Els poetes mallorquins a Joan Miró. Entre tots cal esmentar que hi havia l’únic poema escrit en català de Robert Graves. El de Bernat Vidal es deia: «Les Fastes de la grande et ancienne Menestrandise», [també està publicat al llibre recull de poemes de Bernat Vidal; El viatger. Obra poètica, de 2002. El 1978 el diari Última Hora l’afegí al monogràfic extraordinari sobre Joan Miró]. En aquest poema hi havia un incís entre parèntesis:

«(Ací cal fer l’elogi de Mr. Paul Bouvy, belga de nació que dessecà el Prat de Sant Jordi. I del capellà Màquina i de Mestre Reixac que van plantar-hi uns molinets ben distints als bianchi mulini que recordava l’Apostoli de Roma. Els molinets, al dir de Cèlia, tenen cua de peix. I a un molinet d’aqueixs hi pujà Joan Miró i s’embabaià mirant el camp de la Gent Nova i el mar com un mostrador d’argenteria. I a les nits hi repassa les estrelles).»

La relació de Joan Miró amb el Pla de Sant Jordi és gairebé inexistent, llevat dels viatges en avió des de Son Santjoan que bé havien de mostrar-li els nostres molins aiguaders, com el que ell tenia a So n’Abrines, a Cala Major (Palma). [Així ens ho mostra Xisca Monserrat a la Memòria del Treball Final de Màster a la UIB (2013): Joan Miró a la premsa mallorquina des del 1942 fins el 1978, p. 50] Molí de ferro amb torre de fusta des d’on observava els estels que tan simbòlicament pintava.

Aquesta explicació en prosa anava precedida d’uns quants versos que deien:

«[…] i el blat moresc, les mongetes
i les balitres que s’enfilen
per les canyes, els bancals
dels bròquils i les endívies?
Oh! el callat bramar de l’ase
que peix la gespeta fina.
Quants de bramuls al silenci
de l’hort amb l’ase islamita.»

Bernat Vidal era amic de Manuel Sanchis Guarner (1911-1981), escriptor valencià, republicà represaliat, que vengué a Mallorca per ajudar en la tasca del Diccionari català-valencià-balear que aleshores dirigia el menorquí Francesc de Borja Moll. Sanchis Guarner, que havia escrit Els molins de vent de Mallorca (1955), bé degué inspirar Bernat Vidal en la referència als molins del Pla de Sant Jordi i a Pau Bouvy, que va permetre la colonització del territori després de dessecar el Prat. Així com als primers constructors de molins aiguaders del segle XIX: el capellà màquina (l’algaidí mossèn Rafel Oliver Mudoi, 1810-1877) i mestre Reixac (Damià Reixach Amer, del Molinar, 1829-1923).

És interessant la referència als bianchi mulini que Alenjandro García Llinàs ens recorda a Pla de Sant Jordi – Història d’un poble (2002). A. García parla del Papa Pius IX (1792-1878) que, en un viatge, hagué de refugiar-se al port de Palma per causa d’un temporal. El periodista Francesc M. Rotger, [diari Ara Balears, 01-05-2020] parla que podria ser el Papa Lleó XIII (1810-1903), però també diu que per a Roman Piña Homs va ser el primer. En tot cas, es referia als antics molins del Molinar que formaven la silueta urbana, skyline, de la ciutat de Mallorca.

També és molt interessant i instructiva la referència a la seva amiga, l’escriptora i pedagoga Cèlia Viñas Olivella (1915-1954), admiradora amb Bernat Vidal dels poetes castellans de la Generació del 27, especialment de Federico García Lorca (1898-1936). A la conferència, «La poesia catalana de Cèlia Viñas», en memòria de l’escriptora al Círculo Mallorquín, el 24 de novembre de 1954, [Setmanari Sóller, 11-12-1954] Vidal ens mostra l’admiració per l’amiga feia poc temps desapareguda quan ens parla de l’amor entre la terra i el mar. Així parlava de Cèlia quan expressà que «Al molí li neix / una coa de peix». Una comparança curiosa quan era més fàcil, per ancestral tendència patriarcal, equiparar la coa del molí a una fletxa o sageta, element més bèl·lic.

Però la veu femenina i feminista, ens la presenta com una coa de peix i, en altres composicions, parla de combat amorós entre terra i mar. Hi sumam nosaltres el combat natural entre la mar de la badia de Palma (s’Arenal), i el Pla de Sant Jordi. Amb l’embat, la brisa marina, el vent feia moure els engranatges dels molins i treure aigua per a regar la terra, les plantes, que nodrien animals i persones; la vida. Ens permetem afegir, donat el caire literari i lingüístic de la conferència, que Bernat Vidal destaca, entre diferents aspectes de la poesia de Cèlia Viñas, el seu amor a la llengua catalana i Mallorca:

«[…] i puig i rierol, barranc i cel
i alzinar i gavina i carro i llet
i tórtora i fonoll i rem i ametla
i murtera i besada i amor meva
i caminoi i bres i mort i rosa,
i dir Mallorca i Déu i Pare Nostre,
i dir mare, mumare, mumareta… »

Per a Vidal i Tomàs, traduït del castellà, aquests versos són el paladejar de la música de les paraules i de la tendresa més fina del seu significat emocional.

Ja fa quatre anys (2017) de les I Jornades d’Estudis [de Palma]: el Pla de Sant Jordi. A més de l’article d’A. García «Molins de treure aigua: passat, present i futur», n’hi havia un altre de José Ignacio Aguiló Fuster, «La importància econòmica de Paul Bouvij», que ens oferia unes pinzellades de l’enginyer belga i la seva obra de dessecació del Prat a partir dels anys finals de la dècada de 1840. Amb tot, cal esmentar encara un altre article, el de Dolors Cano Campillo «Guía interactiva per difondre i conèixer el valor patrimonial dels molins de Mallorca: el cas de Sant Jordi», en el que entre altres coses destacava, a l’estat de la qüestió, les diferents aportacions bibliogràfiques sobre la divulgació dels molins de Mallorca. I acabava, pràcticament, dient que són «sens dubte objectes de la història i missatgers de la nostra cultura.» Totalment d’acord.

«Mare, mumare i mumareta» són la nostra terra, història i llengua. Terra, història, dels homes i de les dones, i llengua que desitjam transmetre al futur, amb respecte i obertura a totes les persones i llengües del món. Open mind com diuen els angloparlants.

Molins, història, art, literatura i llengua. Una manera de prestigiar el nostre paisatge cultural més proper. Som els guardians del nostre espai per tal de protegir-lo i projectar-lo cap a les generacions futures.

Agraïm l’amabilitat de la família Vidal i Munar de Santanyí, i en especial a Bel Vidal per la seva tasca de divulgació de la feina del pare, així com per la disposició a aprendre i ensenyar, cosa que també ens aplicam.

Sobre Bernat Vidal i Tomàs hi ha el catàleg publicat per l’Ajuntament de Santanyí (2020): Una vida per a la cultura. Bernat Vidal i Tomàs. «Centenari del seu naixement (1918-2018)».
També es pot veure el vídeo del mateix en el següent enllaç:
<https://www.youtube.com/watch?v=wmsxYNImrpM> (consultat: 08-03-2021).

Bartomeu Carrió Trujillano. Sant Jordi, 8 de març de 2021

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!