Tomeu Carrió

Art, societat i economia al carrer de [Son] Bauçà del Pla de Sant Jordi. Mallorca segle XX

Presentació i descripció

Bartomeu Carrió Trujillano

El carrer Bauçà és l’objecte d’aquesta història. Es tracta d’una necessitat d’investigar i divulgar la història de Sant Jordi o del pla de Sant Jordi.[1] Serà una història en capítols. Evidentment, el carrer Bauçà interactua històricament, primer, amb el mateix Sant Jordi i, segon, amb el pla de Sant Jordi. I un tercer, etc.

La primera idea va venir, entre d’altres, pel fet d’haver-hi uns edificis que podríem anomenar singulars. Aquests edificis són tres i varen ser projectats per arquitectes mallorquins de renom: Guillem Forteza Pinya (Palma, 1892-1943), Enric Juncosa Iglesias (Palma, 1902-1975) i Antoni García-Ruiz Rosselló (Palma, 1915-2003). Els edificis varen ser construïts  en els estils arquitectònics d’aleshores: regionalisme o racionalisme i altres aportacions. Les adreces actuals d’aquestes cases són: de 1929 (Bauçà, 25),[2] de 1945 (Bauçà, 22)[3] i de 1950 (Bauçà, 15)[4] .

De tota manera, l’interès per aquest carrer ve donat per dues investigacions que estic fent. Es tracta dels artistes Guillem Bosch Palmer, pintor i brodador, natural de s’Arracó, i Gabriel Comas Roca, pintor, natural de Sant Jordi, que varen conviure en el carrer Bauçà durant 4 o 5 anys. Després, coincidiren al poble uns quants anys. Sabem que es varen conèixer i poca cosa més. Tots dos nasqueren el 1892. Bosch morí el 1967 i Comas el 1978. No són gaire coneguts, però la seva vida, amb qui i amb què varen conviure, i la seva obra, en el context de l’època, ens poden descobrir coses ben interessants.

Ja tenim un segon motiu. N’hi ha més. Una altra investigació en curs és la d’una dona coneguda com «La Niña de las Palmas». Va néixer a Sant Jordi el 1929, a una casa cap de cantó entre el carrer Bauçà i el carrer Berenguer de Giralt, on hi havia la Taverna Nova,[5] coneguda fins al 1941 com Ca Madò Bet. La Niña de las Palmas es deia Isabel Riera Frau (1929-2017) i era neta de madò Bet, Bet Rullan Roqueta. Va ser cantant folclòrica espanyola després d’anar-se’n de Sant Jordi.

Altres motius són el conèixer la gent que hi va viure i que coincideix en part amb alguns familiars propis.[6] Saber-ne l’origen, les seves ocupacions, problemes i el seu oci. I d’aquí, conèixer els negocis que hi hagué durant el segle XX.

La resta de cases, algunes d’antigues pel que és un poble de poc més de 200 anys d’existència, també tenen la seva història. No serà un estudi totalment casa per casa, però sí que parlarà de tots els actors que li donaren vida i uns quants seran els principals.

Finalment, esper demostrar com aquesta història tan localitzada en l’espai i en el nombre de persones, gairebé una microhistòria, és prou important com per donar a conèixer la societat del segle XX en un context primer rural i després de progressiva substitució d’aquesta societat.[7] El segle XX serà estudiat, especialment, fins a la dècada de 1970, a partir de fonts escrites, orals i una part important de memòria pròpia.

Cartografia de partida

Aquest mapa del municipi de Palma de 1896,[8] del qual no en sabem l’autor, ens mostra aproximadament la situació del pla de Sant Jordi. D’aquest se n’haurien de comentar més coses, però en un altre lloc. El que sí podem veure és la situació del nucli de Sant Jordi, poc habitat, en consonància amb una població que ja existia a principis del segle XIX i que es va incrementant, tant a fora vila com al nou poble.  D’altra banda, el mapa o plànol de Sant Jordi de 1934, encarregat per l’Ajuntament republicà de Palma, ens mostra un superior poblament. Ja és un poble, per més que formant part del municipi palmesà, amb una entitat important dins els pobles petits i mitjans de Mallorca.

El mapa de Sant Jordi de 1934

En aquest segon podem situar el carrer Bauçà, dins el conjunt de tot el poble.[9] Amb tot, he observat alguna errada en el mapa ja que hi havia algunes cases més de les que mostra. Ja ho comentarem.

Descripció

El carrer Bauçà tenia uns 160 metres de llargària que després passaren a poc més de 300. De tota manera la part que estudiam són els primers 160 m. Oficialment es diu carrer de «Bauzà». Gabriel Bibiloni ho deixa en Bauzà dient que el costum del segle XIX era d’anomenar els carrers de Palma que duien la partícula «Son» sense la mateixa.[10] S’ha de dir que la gent s’ha acostumat –per imposició– a escriure Bauzà perquè com a llinatge és el més corrent fer-ho a Mallorca, tot i saber que era part de la possessió de Son Bauçà. Carrer i possessió es pronuncien Bauçà en la nostra llengua. Com que a la toponímia catalana actual és en ce trencada, així ho escriurem.[11] Per a G. Bibiloni el nom oficial és de finals del XIX o principi del XX. Forma part dels noms de carrers antics del poble (Neira, Forners, Major, Palma, Bolívia, Ponent, des Caragol, Cantallops, Son Tropell, Mataró…). D’altres noms, que no fossin de la dictadura o dels inicis de la democràcia del 1978, serien de devers 1930 (Berenguer de Giralt, Arada, Vadell, Can Conet, Paul Bouvy…).

En el Cens Electoral de 1902,[12] no surt cap nom de carrer del Pla de Sant Jordi, només ho fan sota l’epígraf de «Pla de Sant Jordi». En el cens de 1903 tampoc.[13]

En el Cens electoral de 1910 hi surt ja una secció anomenada Sant Jordi.[14] Però en aquest cas les adreces no van encara per carrers, sinó per topònims de lloc, o malnoms, com per exemple: Can Forner, Can Mateu Petit, Ca n’Eixut Vell, Cas Cabo, Mestre Escola, Can Revell, Can Merris, Son Sunyer, Can Butxaca…

En el Cens electoral de 1915,[15] aquesta vegada surt, a Sant Jordi, algun nom de carrer, precisament el carrer «Bauzá», i el carrer «Caracol»; només aquests dos.

El 1934 el poble era el districte 4, secció 5a. titulada Sant Jordi.[16] I ja hi havia una secció de sa Casa Blanca i una altra de s’Aranjassa. També eren seccions, a més del Coll d’en Rabassa, ja antiga, i d’altres, les de sa Creu Vermella (Son Ferriol), Can Pastilla i s’Arenal. Els noms dels carrers de Sant Jordi, llevat d’alguna excepció, ja tenien les mateixes denominacions d’avui, però en castellà:

Arada, Bauçà, Berenguer de Giralt, Bolívia, Camí Veïnal [de Sant Jordi], Can Conet, Cantallops, Caragol, Enginyer Bouvy, Forners, Major, Mataró, Monteros [plaça], Neira, Palma [ara Sant Jordi], Pleta d’en Sant –aquest no existeix avui, podria ser el Metge Claverol–, Ponent, Roqueta, Son Tropell, Vadell i Vicari Calafat.

Fins a 1930, aproximadament, el carrer s’aturava al carrer des Caragol. Poc després al carrer Cantallops i el 1963 es perllongà fins al carrer Paul Bouvy. La major part de cases a partir del carrer des Caragol no tenen l’entrada pel carrer Bauçà i, per tant, no han estat objecte d’estudi. De fet, com hem dit, només faig arribar l’estudi a la part primera del carrer que anava de l’antic carrer de Palma  al carrer Cantallops. A més, hi afegim una casa del carrer des Caragol perquè també té entrada pel carrer Bauçà, i una del carrer Berenguer de Giralt, el núm. 1, una taverna, perquè també n’hi tenia, d’entrada, i una gran part de la façana era al carrer Bauçà. Hem de dir, tanmateix, que aquesta darrera decisió d’incloure el número 1 d’aquest darrer carrer pot semblar capriciosa, cosa que no discutiré. De fet, li dona molt de joc narratiu.

Ja hem vist la longitud del carrer Bauçà primigeni i l’actual. Pel que fa a l’amplària és d’entre 5,8 m a 5,9. És una mida, l’amplada, entre els carrers més estrets del poble de Sant Jordi. Els carrers perpendiculars al nostre fan 5,7 m el Forners –oficialment Fornés– i 5,5 m el des Caragol, encara una mica més estrets. Els més amples són, entre d’altres, una part del Paul Bouvy (10 m), Manescal (10,30), i una part del carrer Gabriel Comas (10,8).

El carrer està format majoritàriament per cases de planta baixa i un pis. Només n’hi ha dues de planta baixa i dos pisos. I una de planta baixa. Abans de les reformes que han sofert amb el temps, moltes cases eren de planta baixa i una sala a damunt d’altària reduïda. Actualment, fins al carrer Cantallops, la part de ponent va del núm. 1 al 25 (fins al final actual és el 37). A la part de llevant els números van del 4 al 20 (fins al final hi ha el 28).

Entre els números esmentats, en la major part del segle XX no existien els actuals 14, 16, 18 —el 18 era una caseta no alineada amb el carrer, la finca actual però és de 1969– ni el 20. Amb tot, el 14 és de l’any 2004, el 16 del 2011 i el 20 és de 1990-1992. Les diferents cases són dels anys, més o menys, que van de 1900 a 1950, abundant les de les primeres dècades del segle passat. Així tenim: núm. 3 (1930), 5 (1960), 7 (1920), 7A (1940), 9 (1900), 11 (1920), 13 i 13A (1923), 15 (1945), 17 (1933), 19 (1940), 21A (1940), 21 (1945), 23 (1916), 25 (1945), 4 (1900), 6 (1900), 8 i 8A (1912), 10 (1910), 12 (1930), Berenguer de Giralt 1 (1907), Bauçà 18 (1969), Caragol 17 (1943). Les dates no sempre són exactes. Les hem extret de la Seu Electrònica del Cadastre.[17] Algunes cases han tengut reformes i no consta el nou any, mentre que a d’altres sí.

Per acabar aquest apartat, farem un recompte dels habitants d’aquesta primera part de carrer, afegint-hi el núm. 1 de carrer Berenguer de Giralt i el que fa cap de cantó entre Bauçà i Caragol (Caragol 17). Per això hem acudit als padrons municipals de Palma de 1930,[18] 1935,[19] i 1955.[20] I, també, als censos electorals de 1934,[21] 1946,[22] 1951,[23] 1962,[24] 1965,[25] i 1972.[26] Així tenim que en els padrons de 1930, 1935 i 1955 hi ha tots els habitants. Mentre que en els censos electorals de 1934, 1946, 1951, 1962, 1965 i 1972 només hi ha majors d’edat que a partir de 1946 són els de 21 anys i més. Pel que  fa als padrons el nombre de persones que d’una manera o l’altra analitzarem són: 71 (1930), 84 (1935) i 71 (1955). I en els censos electorals són: 41 (1934), 45 (1946), 59 (1951), 51 (1962), 50 (1965) i 47 (1972).

ABREVIATURES:

AGCM: Arxiu General del Consell de Mallorca.

AMP: Arxiu Municipal de Palma.

ARM: Arxiu del Regne de Mallorca.

NOTES:

[1] Pla de Sant Jordi o Sant Jordi? En el passat segle XIX i principis del XX era ben estès el nom del Pla de Sant Jordi que agrupava el que avui és Sant Jordi, sa Casa Blanca, s’Aranjassa i part des Pil·larí i Son Ferriol actuals. Era el nom d’un poble del municipi de Palma que s’anava formant i que, eclesiàsticament, la vicaria in capite primer (1888), i la parròquia després de 1934, donava un sentit d’identitat. Amb el temps sorgiren els nuclis des Pil·larí (1905) i Son Ferriol (sa Creu Vermella 1700 [?], Can Tunis 1898 i Son Ferriol 1918). D’altra banda el pla de Sant Jordi, en minúscula “pla”, seria l’explanada o pla entre Palma, o més aviat entre el Coll d’en Rabassa i Son Ferriol –entre Palma i aquests dos nuclis era l’Horta d’Avall o Horta Baixa– i els límits municipals de Marratxí, Santa Maria, Santa Eugènia, Algaida i Llucmajor: un nom geogràfic. Aquest article no és per debatre aquests topònims. De tota manera, si al subtítol he posat Pla de Sant Jordi és per una raó pràctica. És més fàcil trobar la informació per internet que si poses només Sant Jordi. De llocs, premis, festes, etc. que es diuen Sant Jordi n’hi ha arreu dels Països Catalans.

D’altra banda, Pere A. Salvà ens diu: «La comarca del Pla de Sant Jordi inclou bàsicament quatre nuclis de població tradicionals, Sant Jordi, s’Aranjassa, sa Casa Blanca i es Pil·larí, que en els darrers quasi dos segles foren els principals focus de la colonització agrària de la comarca del Pla de Sant Jordi. Avui s’hi ha d’afegir un bon grapat de noves urbanitzacions, legals i/o il·legals, que han fet canviar la seva morfologia, les funcions i característiques rurals d’aquesta contrada». Pere A. Salvà Tomàs (2017). «La població del Pla de Sant Jordi: una ullada a la seva situació actual» a I Jornades d’Estudis: el Pla de Sant Jordi. Ajuntament de Palma, p. 23. Col·lecció Rúbrica, 27. Arxiu Municipal de Palma.

[2] Carrer Bauçà 25, Can Pinero. Promotor Joan Cirer Servera. Estil regionalista: <https://maps.app.goo.gl/G9Hym6BtPkp6rrqh6?g_st=i>. [Consulta: 6 abril 2024].

[3] Carrer Bauzà 22, Can Campetó. Promotor Joan Cirer Oliver. Estil racionalista: <https://maps.app.goo.gl/fgLtDiiN2hJafY5n9?g_st=i>. [Consulta: 6 abril 2024].

[4] Carrer Bauçà, 15, Can Pastor. Promotor Joan Serra Fiol. Estil regionalista, en principi: <https://maps.app.goo.gl/tV65p1WcpLaGNzS18?g_st=i>. [Consulta: 6 abril 2024].

[5] El nom de «Taverna Nova», excepcionalment escrita en català, surt al Cens electoral de 1910, –de fet surten dues tavernes noves– pel que fa al seu propietari Mateu Frau Daviu. L’establiment i casa eren també de la seva dona, Bet Rullan Roqueta, però aleshores els censos electorals només eren d’homes. Les dones no tengueren dret a vot fins després de 1931. AGCM, III-619/1. Boletín Oficial Extraordinario de la provincia de Baleares correspondiente al dia 16 de Agosto de 1910. Censo Electoral rectificado en 1910. «Término municipal de Palma. Distrito municipal núm. 2. Sección núm. 11 Titulada San Jordi [sic]».

[6] Madò Bet era germana de Maria Rullan Roqueta, «sa Catalana», i també de Catalina Rullan Roqueta, «sa Planxadora». Totes tres varen néixer a Sóller. Maria Rullan Roqueta va viure al carrer Bauçà, acabada la Guerra Civil, amb la seva filla Margarida Castañer Rullan, i els seus nets Assumpció Trujillano Castañer (la meva mare) i Isidro. D’altra banda, la família del meu pare, Llorenç Carrió Tomàs, –«es Pubils i altres»–, també va viure molts d’anys al carrer mateix,

[7] Pere A. Salvà Tomàs (2017).

[8] Mapa del municipi de Palma de 1896. Arxiu Municipal de Palma. Obra gràfica. Aprofit per agrair a l’Arxiu i al mateix Ajuntament el permís per a publicar aquest i tots els mapes i plànols que citi com a tals en aquest treball.

[9] Mapa del poble de Sant Jordi de 1934. Arxiu Municipal de Palma. Obra gràfica.

[10] Gabriel Bibiloni (2012). Els carrers de Palma. Palma. Gabriel Bibiloni, p. 150.

[11] NOTIB. Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears. <https://notib.iec.cat/cercador-de-toponims/>. [Consulta: 10 abril 2024].

[12] AGCM, III-611. Censo Electoral Rectificado en 1902. Boletín Oficial Extraordinario de la Provincia de Baleares. Correspondiente al dia 15 de Julio de 1902. Ayuntamiento de Palma. Distrito 2º. 9ª Sección Coll d’en Rebasa [SIC].

[13] AGCM, III-612. Censo Electoral Rectificado en 1903. Boletín Oficial Extraordinario de la Provincia de Baleares. Correspondiente al dia 14 de Julio de 1903. Ayuntamiento de Palma. Distrito 2º. 9ª Sección Coll d’en Rebasa [SIC].

[14] AGCM, III-619/1. Boletín Oficial Extraordinario de la Provincia de Baleares correspondiente al dia 16 de Agosto de 1910. Censo electoral rectificado en 1910. Termino municipal de Palma. Distrito municipal núm. 2. Sección núm. 11 Titulada San Jordi” [sic].

[15] AGCM, III-624/1. Boletín Oficial Extraordinario de la Provincia de Baleares correspondiente al dia 13 de Agosto de 1915. Censo electoral rectificado en 1915. Termino municipal de Palma. Distrito municipal núm. 2. Sección núm. 12 Titulada Sant Jordi».

[16] ARM, GC Bibl. 50. Censo electoral de Baleares. Rectificación del Censo electoral correspondiente al año 1934 ordenada por Decreto de 5 de novembre de 1933. Ayuntamiento de Palma.

[17] Seu Electrònica del Cadastre. Cercador d’Immobles i Visor Cartogràfic: <https://www.sedecatastro.gob.es/>. [Consulta: 8 abril 2024].

[18] AMP. Año 1930. Padrón Municipal de los vecinos y domiciliados (presentes y ausentes) y transeuntes que se inscribieron en este término el 31 de Diciembre de 1930. Municipio de Palma. Provincia de Baleares. Distrito 4º Titulado La Huerta. Sección 40 Titulada San Jordi [sic].

[19] AMP. Año 1935. Padrón Municipal de los vecinos y domiciliados (presentes y ausentes) y transeuntes que se inscribieron en este término el 31 de Diciembre de 1935. Municipio de Palma. Provincia de Baleares. Distrito 4º Sección 102.

[20] AMP. Año 1955. Padrón Municipal de Habitantes. De los vecinos y domiciliados (presentes y ausentes) y transeuntes que se inscribieron en este término municipal el 31 de Diciembre de 1955. Municipio de Palma. Provincia de Baleares. Distrito IX Levante. Sección 8 Caracol.

[21] ARM, GC Bibl. 50. Censo electoral de Baleares. Rectificación del Censo electoral correspondiente al año 1934, ordenada por Decreto de 5 de novembre de 1933. Ayuntamiento de Palma. Distrito 4º denominado La Huerta. Sección 5ª titulada Sant Jordi.

[22] AGCM, III-507/1. Boletín Oficial Extraordinario de la provincia de Baleares correspondiente al dia 5 de julio de 1946. Censo Electoral. Tomo I. Comprende los electores del Ayuntamiento de Palma. Distrito núm. 4 La Huerta. Sección 7.

[23] ARM, GC 670. Censo Electoral de Baleares. Censo electoral correspondiente al año 1951, ordenado por Decreto de 9 de mayo de dicho año. Ayuntamiento de Palma. Distrito 4º – Sección 5ª.

[24] AGCM, III-590. Censo electoral de 1962. De residentes mayores de edad y vecinos cabezas de familia. Provincia de Baleares. Término municipal de Palma de Mallorca. Distrito municipal noveno. Sección electoral séptima. Lista de los electores de la expresada Sección. Instituto Nacional de Estadística.

[25] AGCM, III-555. Censo electoral de 1965. De residentes mayores de edad y vecinos cabezas de familia referido al 31 de diciembre de 1965. Provincia de Baleares. Término municipal de Palma. Distrito municipal noveno. Lista de los electores de la Sección Séptima. Instituto Nacional de Estadística.

[26] AGCM, III-966. Censo electoral de 1972. De residentes mayores de edad, vecinos cabezas de familia y mujeres casadas. Referido al 31 de diciembre de 1972. Provincia de Baleares. Término municipal de Palma. Distrito municipal noveno. Lista de electores de la Sección décimo tercera. [més D 9, S 14]. Instituto Nacional de Estadística.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!