Tomeu Carrió

In memoriam Antoni i Antònia Ferrer Juan

Bancs i caixes al Pla de Sant Jordi – Palma (I)

Després de més de mig segle de presència a Sant Jordi, seixanta anys si comptam la primera Corresponsalia, Banca March va tancar l’any passat aprofitant la pandèmia de la COVID-19. Després del 13 de març de 2020 no va tornar a obrir. Alhora, el caixer automàtic exterior aviat deixà de funcionar.

La Banca March va ser fundada per Joan March Ordinas (1880-1962) el 1926 i des d’aleshores anà obrint oficines arreu de la geografia mallorquina per a passar després a les altres illes i la península.

Ara bé, aquí hem de parlar de Sant Jordi. Fins als anys 1960, aquest poble, era el nucli més actiu, econòmicament parlant, de la part rural del municipi de Palma. Tota una sèrie de fets ho corroboren. La gran quantitat de pagesos i l’extensió de l’agricultura i la ramaderia. La gran proliferació de molins d’extracció d’aigua. Les fires agrícoles i ramaderes dels anys 60. La Cooperativa Agrària. L’oficina d’Extensió Agrària. L’atracció de les festes. Fàbrica de farina. Fàbriques de pebre. Etc. Fins als anys 60 la població també era important en comparació amb els altres nuclis, fins i tot costaners.(1) En aquells anys, els 60-70, començà un declivi que s’accentuà, sobretot, a partir del final dels 70 i successius. Turisme. Aeroport de Son Santjoan. Degradació de l’espai per causa de la salinització i contaminació. Però també, l’aparició d’un capitalisme més global amb la proliferació progressiva de supermercats i hipermercats que ja no ho compraven tot als pagesos mallorquins. L’entrada del Regne d’Espanya a les Comunitats Europees, l’1 de gener de 1986, tengué greus conseqüències en l’agricultura local i en la ramaderia i producció de llet.

Tornant enrere però, en aquell ambient d’expansió econòmica de Sant Jordi, el 9 de novembre de 1947 la Caixa de Pensions havia obert la primera agència urbana del municipi de Palma.(2) Possiblement la primera oficina, o una de les primeres, d’una entitat financera oberta fora del nucli urbà central, almenys en el territori del llevant de la ciutat.

Davant d’aquesta expansió, cap a 1960, la Banca March obrí una de tantes corresponsalies com tenia. L’obrí al Carrer Bauçà –entrada per l’actual núm. 15 però a una habitació del núm. 17. El corresponsal era Mateu Verd Cantallops, l’Amo en Mateu Campet, el mercader i home de negocis més important del Pla de Sant Jordi. L’administratiu o empleat de part de Mateu Campet fou Sebastià Serra Garcias.(3) La finca era del pare de Sebastià Serra, Joan Serra Fiol –de can Pastor i de can Forner–, i l’habitació ho era de madò Coloma Carrió Canyelles. Al costat, aleshores, hi havia l’oficina de la Cooperativa –que també estigué al Carrer Neira, o hi havia estat. Sebastià Serra Garcias hi feu feina poc temps per estar descontent amb la paga. Ben aviat hi passà Antoni Ferrer Juan, en Toni Rotget, que aleshores estava també a la Cooperativa veïna.

Cap a 1962, amb Mateu Verd de corresponsal i Antoni Ferrer d’empleat, la Corresponsalia es traslladà a davant la torre del campanar de l’església.(4) Allà hi posaren una caixa forta i una taula amb algun prestatge. Tenien obert en horari d’horabaixa – capvespre, segurament de les 8 a les 10, per tal de poder servir millor els clients. Per això també obrien els dissabtes i els pagesos aprofitaven tant la sortida de missa, com el final d’alguna partida de cartes o algun descans del cine per anar-hi. Una corresponsalia no era oficialment una oficina bancària i les llibretes o comptes ho eren, en el cas de la de Sant Jordi, de l’oficina central de Palma, així com d’altres operacions com el girar o cobrar lletres de canvi.

I així, el divendres 10 de juny de 1966, obrí, de manera provisional, l’Agència Urbana núm. 6 de la Banca March de Palma. El mateix dia que obria l’Agència Urbana núm. 5, que era la de Can Pastilla. Si repassam les oficines de la Banca March a Palma, tenim que hi havia en aquell moment la núm. 1 –la central del Carrer de Sant Miquel–, la núm. 2 –de la Porta de Sant Antoni, ara anomenada d’Alexandre Rosselló–, la núm. 3 –de la Plaça Pius XII, ara anomenada de Joan Carles I– i la núm. 4 –Avinguda Calvo Sotelo, actual Joan Miró– del Terreno. Així doncs, l’oficina de Sant Jordi era la primera, juntament amb la de Can Pastilla, fora del nucli urbà extens de Palma.

L’oficina provisional va haver d’anar a cercar els clients, especialment els pagesos, als que facilità el cobrament de la llet de la Cooperativa AGAMA.(5) Tot i els horaris oficials –aleshores de 9 a 15 h de dilluns a dissabte–, l’Agència de Sant Jordi adaptà el seu i obria unes hores d’horabaixa – capvespre, de dimarts a dissabte. El director de la nova oficina va ser Jaume Gomila Albons que tenia uns vint-i-vuit anys. Antoni Ferrer Juan, aleshores amb trenta-sis anys, passà a empleat de la Banca March. Mateu Verd deixà de ser el corresponsal però seguí sent considerat persona molt influent i relacionada amb directius de la Banca March.

Mentrestant, el mestre d’obres Antoni Mas Garí, l’Amo en Toni Gri, que en els anys 70 va ser batle de barri de Sant Jordi, feia una finca al mateix carrer, entre el Neira i el Berenguer de Giralt. Fou així com el dimarts 9 de maig de 1967, al capvespre, s’inaugurà oficialment la nova oficina permanent fins al tancament de l’any passat de 2020.

D’aquell dia en podem parlar, tant per informació oral com per la crònica del corresponsal del Diario de Mallorca, aleshores Miquel Ramis Serra.(6) Per això, hem reproduït la notícia del diari que completam amb la font oral i dues fotos que hem aconseguit d’antics empleats de la Banca: Rafel Capó, Jaume Alenyar i Paco Romaguera. Les fotos provenen de la Col·lecció Paco Romaguera.(7)

Miquel Ramis, ens deia al respecte:

«NUEVAS OFICINAS BANCARIAS

SANT JORDI.– El pasado martes a las 7 de la tarde tuvo lugar la inauguración y bendición de las nuevas oficinas de la Banca March. Efectuó la bendición el Rdo. Sr. Párroco de la localidad, don Frco. Caimari que dirigió la palabra a los presentes brindando al final por la prosperidad del nuevo local. Acto seguido también habló a los presentes don José Carlos March -Delegado Apoderado General- que ofreció la nueva casa donde se podrán efectuar toda clase de operaciones bancarias, a las que se prestará, como tiene norma, la más cuidadosa atención. Entre los asistentes e invitados figuraban los siguientes señores, entre otros: Don Juan March -Delegado Apoderado General-, don Marcial Bardolet -Director Gerente-, don Joaquín Fernández -Subdirector General-, don Antonio Cabanellas -Interventor-,(8) don Gabriel Bergas, don Jaime Rosselló. Terminada la bendición se sirvió un lunch a los presentes, desfilando hasta bien entrada la noche casi toda la población que igualmente fue obsequiada. Hizo los honores a los invitados el Director de la nueva entidad, don Jaime Gomila.

El nuevo establecimiento, amplio y con modernas instalaciones lo hace sumamente acogedor y adecuado a los fines que se destina. A las muchas felicitaciones recibidas, añadimos cordialmente la nuestra.»

Jaume Gomila ens hi afegí, a més, que l’Amo en Mateu va dur el seu «organillo».(9) També, que hi hagué festa grossa aquell vespre a la mateixa oficina. I que, dies després, reberen la visita de la matriarca de la família March, la Sra. Carme Delgado Roses. Jaume Gomila acabà dient que «era tota una senyora».(10)

A les fotografies que adjuntam es pot observar que la descripció coincideix amb la que feia l’articulista. Hi veim el rector Francesc Caimari i el vicari Jaume Pons. Feia de cambrer Jaume Rotger, cunyat d’Antoni Ferrer. Diferents directius del que destacam, almenys, a José Carlos March Delgado, molt jove en aquell moment. A més, l’Amo en Mateu Campet, Miquel Garau, i a Antoni Ferrer d’esquena, com hem dit, a la primera foto.

A partir d’aquí començà l’embranzida d’una oficina que, almenys els primers anys, resultà tant o més rendible que la de Can Pastilla, segons ens comentà Jaume Gomila.

Antònia Ferrer Juan, germana d’Antoni Rotget, va passar també a ser empleada de la Banca com a encarregada de la neteja.

La Banca March de Sant Jordi fou una entitat molt important per a l’economia del poble. Fins i tot va tenir una corresponsalia a Son Ferriol, no sabem des de quan –el 1971 ja hi era. Sí que sabem que existí fins que s’inaugurà la seva agència urbana –la 92–, el mes d’agost de 1978, dirigida primer per Tomàs Darder.(11) La Corresponsalia la duia Joan Marí Juan, fill del barber eivissenc de Son Ferriol, Tomeu Marí, es Barberet. Era el propietari d’una empresa de material de construcció anomenada Comercial Marí, a la Carretera de Manacor, davant la benzinera de Can Tunis, a Son Ferriol.(12)

Per l’oficina de la Banca March de Sant Jordi hi passaren molts d’empleats. El novembre de 1970 hi començà Pere Bibiloni Perelló, ben jove, amb catorze anys. El juliol de 1974 Sebastià A. Orell Rubí, de quinze anys, i Bartomeu Carrió Trujillano, el mateix que redacta l’article, amb denou anys.

Antoni Ferrer, el puntal de l’oficina, hi va fer feina fins devers el 1985, aproximadament, quan hagué de donar-se de baixa per un íctus que va patir. Morí als 69 anys. Antònia Ferrer va morir fa poc temps als 86 anys. Pere Bibiloni, en Pedro Ferreret, passà a altres oficines i ja està jubilat. En Sebastià Orell, des Rafal, també, tot i que en fou director uns dos anys durant la dècada dels 90. I qui firma l’article, de cas Pubil, passà després a diverses oficines fins que el 1984 deixà la banca. Aquests haurien estat els empleats nascuts a Sant Jordi.

Alguns directors que passaren per la Banca March, a més de Jaume Gomila, foren Pep Aguiló, Jaume Mas, Joan Jaume, Antoni Mas, Pedro Haro, el mateix Sebastià Orell i Antoni Company fins al 2006.(13) De directors suplents, almenys dels anys 1974-1979, que són els que sabem més, podem recordar un tal Morey o Morell, Benigne Palos,(14) Joan Janer, Tomàs Darder, un tal Ballester i no recordam més noms encara que sí algunes de les cares d’aquelles persones. D’entre els que venien a assessorar en la mecanització de l’oficina podem parlar de Pere Escafí,(15) o els senyors Abadía i Fornés.

Després de ser una oficina amb empleats, homes pràcticament en exclusiva, aquesta passà a ser dirigida per dones. La primera, Maria Àngels, de qui desconeixem els llinatges. També n’hi passaren d’altres com Antònia Amorós. I més empleats que hem conegut, Toni Balaguer o Joan Crespí. No coneixem més noms llevat del de la darrera directora que va “tancar” l’oficina, definitivament, l’any passat (2020), amb el motiu de la pandèmia: Raquel Domínguez Cuenca. No és una història completa, però en aquest article el que preteníem era recordar una entitat bancària amb la seva importància a Sant Jordi i la seva inauguració fa més de 50 anys.

Si la Banca March obrí l’oficina a Sant Jordi, i abans la Corresponsalia, a la dècada dels 1960, era perquè suposava un negoci i perquè el poble era un nucli econòmic molt important amb un sector agrari potent; amb una economia que ara ja no hi és. A més, el Pla de Sant Jordi era considerat el rebost de Palma i per això, i pel seu pes demogràfic, Sant Jordi va tenir la primera oficina com a caixa d’estalvis, el 1947, de tot el Pla de Sant Jordi, des del Coll d’en Rabassa fins a s’Arenal i Son Ferriol. També, una de les primeres oficines de banca, i la primera de Banca March juntament amb Can Pastilla, pel que sabem fins ara.

Si la Banca March de Sant Jordi va tancar l’any passat és perquè ja no hi ha aquella economia, no hi ha el mateix negoci. També perquè les noves tecnologies i formes de negoci i organització ja no necessiten tantes oficines. Aquella economia anà canviant amb la incipient globalització –ara encara molt més– i l’entrada a les Comunitats Europees que ja hem esmentat. Els productes abans eren de km 0 de manera normal: capitalisme local. Ara, si volem productes de km 0 hem de fer un esforç complementari per aconseguir-los. La competència exterior ho desbaratà tot i el rebost de Palma, va anar perdent pes de cada vegada més, fet que queda reflectit a nivell econòmic.

Bankia, successora a través del BMN –Banc Mare Nostrum–, de l’antiga Sa Nostra –Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears–, que obrí a Sant Jordi el 2000, està a punt de tancar, absorbida per o fusionada amb CaixaBank, després d’uns anys amb pocs dies d’obertura de l’oficina.

L’antiga Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, primer coneguda com la Caixa de Pensions i durant molt de temps per La Caixa, continua com a CaixaBank al poble de Sant Jordi.

Ara com ara, les oficines de la Banca March al Pla de Sant Jordi, o a prop, estan a s’Arenal –a les Meravelles–, Can Pastilla, es Coll d’en Rabassa i Son Ferriol.

Cal afegir que l’oficina de Sant Jordi no ha estat l’única tancada i que, també, és conseqüència de tota una reestructuració de la Banca.

Bartomeu Carrió Trujillano
18 d’abril de 2021

ACLARIMENTS

La bibliografia consultada l’esmentam a les notes. Les fotos que no són nostres també estan degudament presentades. D’altra banda, hem d’agrair la informació de particulars i exempleats que, en tot cas, surten anomenats a l’article. Una petita part és autobiogràfica. Les notícies de la premsa les hem consultat a les oficines del Diario de Mallorca i a la Biblioteca de Can Sales, així com alguna per internet.

De qui no parlam a l’article, però també ens han ajudat, és de na Margalida Bover i na Margalida Pocoví. Si ens hem deixat algú pregam que ens ho faceu arribar i ho resoldrem fent els afegits que siguin necessaris. Igualment, si qualcú pot aportar més informació serà ben rebuda.

NOTES

(1) S’ha de tenir en compte la configuració geogràfica d’aquesta petita comarca fins als anys 70, amb el territori de l’Aeroport encara colonitzat per pagesos i aviat engolit per les instal·lacions aeroportuàries. Podeu consultar la nostra taula comparativa de població a la p. 152 de les I Jornades d’Estudis [de Palma]: el Pla de Sant Jordi –Ajuntament de Palma, 2017– elaborada a partir de Miquel Grimalt, Pere Salvà o la Gran Enciclopèdia de Mallorca.
(2) Diari Baleares, 12 de novembre de 1947, p. 2.
(3) Després conegut per Sebastià des Plàstics Serra, del Carrer del Sindicat de Ciutat. Informació rebuda d’Antònia Bibiloni –viuda d’Antoni Ferrer- i de Miquel Mas.
(4) Estava al Carrer Neira –aleshores el núm. 7, obriren un portal a una habitació de la casa on ara és el núm. 5a, és a dir a la finestra a l’esquerra d’aquest número.
(5) Segons Antònia Bibiloni Mas anaven a visitar els futurs clients als horts amb una moto OSSA, propietat del matrimoni Ferrer-Bibiloni, i així domiciliaven el cobrament de la llet per part d’AGAMA a la nova oficina.
(6) Diario de Mallorca, 13 de maig de 1967, p. 16.
(7) Els agraïm la seva col·laboració i amabilitat en enviar-nos les fotos.
(8) Els guions a cada càrrec dels directius els hem posat nosaltres.
(9) Podeu veure i escoltar un «organillo» semblant en aquest enllaç: <https://www.youtube.com/watch?v=V2wwnH-0fMc>) o en aquest altre: <https://www.youtube.com/watch?v=VVGxzNogDYs>. [Consultat 22 març 2021].
(10) En aquest enllaç <https://www.elmundo.es/elmundo/2008/06/06/baleares/1212745302.html>, al diari El Mundo, 6 de juny de 2008, a la notícia de la mort de Da. Carme, també podeu veure la foto dels dos March, fills seus i nets de Joan March Ordinas, que assistiren a la inauguració de l’oficina de Sant Jordi.
(11) SANS, J.; LLABRÉS, J. (1998). Son Ferriol, es nostre poble. 100 anys de Can Tunis. Govern Balear i Associació d’Agricultors i Ramaders de la Part Forana de Palma, p. 138.
(12) Segons Joan Manuel Darder, aleshores de setze anys, que feu feina a l’oficina de Sant Jordi uns mesos del 1971, quan n’era director Joan Jaume, passaven tots dos al matí per la Corresponsalia de Son Ferriol abans d’arribar a Sant Jordi però vivien a Ciutat. La resta de la informació la devem a Antònia Bibiloni Mas i a d’altres empleats.
(13) No sabem si n’hi hagué d’altres. Esperam noves aportacions de qui pugui llegir aquest article.
(14) Tot i no ser història de la Banca March, sí que volem recordar que Benigne Palos va ser un gran excursionista. A més, publicà diferents llibres: Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Mallorca –Editorial Moll 1984–; Valldemossa com a centre d’excursions –Editorial Moll 1989–, o Recull de terminologia muntanyenca relacionada amb l’excursionisme –Editorial Moll 1991.
(15) Pere Escafí, també, és autor del Vocabulari del fang –Ajuntament de Marratxí, 1994– i de Cançons, gloses, refranys i locucions del fang –Ajuntament de Marratxí, 2000.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!