No, el personatge que salta no és el conseller. És el cantant de Generaciones Podridas, un grup de punkis de base de Sant Celoni que ahir va actuar a una hora intenpestiva per un punk (les sis de la tarda) a la Carpa Cultura de l’Acampada Jove [la foto és de la Roser Ortiz]. Estava
No ho va dir exactament així, però el sempre lúcid Lluís Gavaldà, que ahir va signar un altre bolo rodó amb Els Pets (aquí en teniu una imatge captada per la Roser Ortiz) va resumir en termes semblants la realitat de l’Acampada Jove. Un espai de socialització juvenil que va molt més enllà de la
Avui comença a Sant Celoni (Vallès Oriental) l’Acampada Jove que organizen les JERC. El festival més ectoplasmàtic dels que s’organitzen als Països Catalans: és de llarg un dels més multitudinaris (38.000 persones el 2006), però mai aconsegueix grans espais als mitjans de comunicació. És com un fantasma que recorre Europa… El que passa és que
L’Avui d’avui ens explica a portada que la indústria discogràfica catalana s’enfonsa. De cop i volta, cataclisma monumental: són dades de l’Anuari de la Música i l’Espectacle que edita cada any el Grup Enderrock. No és que sigui una notícia d’última hora: a la indústria musical ja fa temps que van maldades. Són coses del
Hi ha dies en què m’adono que, aquí a l’Enderrock, vivim en una altre món. És quan llegeixo l’altra premsa musical. Ja sigui les seccions de música dels diaris catalans o espanyols, d’altres revistes musicals gratuïtes o no, o quan visito les webs del ram. Sóc jo que visc en una altra dimensió, o ells?
Ahir, entre viatges, rodes de premsa de darrera hora i son acumulada, estava massa petat per escriure unes darreres valoracions al bloc sobre el Senglar 2007. Aquí van. De l’última jornada destaquem algunes coses…1) Cabo San Roque. Com fer música convertint en caixa de ritmes una rentadora. Brillants i sorprenents com sempre. 2) El valset
Encarrilem la tercera i última jornada de Senglar Rock a Les Basses. Ahir va ser bastant esgotador, però seguim vius i preparats per assumir tota la tralla que encara ens manca. Mentre de fons sonen les Xazzar, a continuació fem diversos comentaris entre l’anècdota i el comentari musical. 1) Mai no em canso de veure
El Senglar és un festival bastant humà. No hi ha aglomeracions massives, i això et permet veure alguns grups de manera bastant luxosa. Va ser el cas d’ahir dels Sanpedro, i més tard de (lo:muêso), en el que va ser un dels millors recitals de la nit, per bé que poc concorreguts. (lo:muêso) són un
Doncs sí, ja som per aquí. Barcelona-Lleida en un pim-pam amb el bòlid del Xavi Mercader Rockviu, un buga amb una estètica digna de l’època dels punks de Barcelona que ell va viure i de la que n’ha estat cronista. La cosa pel Senglar més o menys com sempre, amb un parell de novetats: 1)
Ja són aquí. Demà al Senglar Rock comença la ruta habitual festivalera del mes de juliol. Tres dies a Lleida, retorn a les Basses, retorn al Fòrmula 1 del mític polígon de Torrefarrera, i retrobament amb els habituals de la parròquia festivalera. Després seguirà l’Acampada Jove, el Pop Arb, la festa d’Hace Color, i si
En deu anys que fa que treballo d’això m’havien cridat, insultat, matxucat, querellat… Però mai se m’havien menjat un article. Així ho ha fet un personatge anomenat Ganxito, que pel que he pogut saber té alguna cosa a veure amb la gent de Ritmes.cat. En concret és la crítica que vaig fer del nou disc
Trobo que el nou disc de La Carrau, tot i que potser no arrisca en excés ni hi trobareu cap innovació estratosfèrica respecte els seus anteriors discos, és un molt bon treball. Aquí va la crítica que n’he escrit per La Directa. La música tradicional dels Països Catalans ha patit durant els darrers temps profundes
Els músics es poden catalogar en famílies molt diverses: els de folk i els de rock, els alternatius i els comercials… A mi una de les divisions que més m’agrada és entre treballadors i no treballadors. El company Cesk Freixas, de Sant Pere de Riudebitlles, és l’exemple màxim de músic treballador. Només per això ja
Ara que ja ha passat el Sònar, trec a la palestra alguna perla d’un reportatge que estem preparant pel pròxim Enderrock. És un tema sobre el moviment de la ‘gresca catalana’: els PDs (punxadiscos) que punxen en català música de tota mena, incloses algunes icones de la cultura kistch com Guillermina o Núria Feliu. Són
Aquest cap de setmana se celebra a Barcelona un festival que, si hem de fer cas de la premsa d’aquí, és la referència mundial de l’electrònica que es fa aquí, allí, i més cap allí. És el Sònar. Hi ha una consens gairebé total en què és la hòstia. Matisem-ho, no? Festivals com el Sònar