Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
‘Som revolucionaris’, Tresserras dixit
No, el personatge que salta no és el conseller. És el cantant de Generaciones Podridas, un grup de punkis de base de Sant Celoni que ahir va actuar a una hora intenpestiva per un punk (les sis de la tarda) a la Carpa Cultura de l’Acampada Jove [la foto és de la Roser Ortiz]. Estava guai sentir els crits de ‘Politicos de mierda’ en aquest context. La segona jornada del festival transcorre amb tranquilitat. El company Mercadé explica que a Barcelona van maldades per la premsa al Summercase. Aquí, això no passa entre d’altres coses per allò que deiem de l’ectoplasma.
El concert felí. A Feliu Ventura li va tocar un dels papers més difícils en un festival com l’Acampada: obrir el foc amb quatre gats a la gespa de la pista d’atletisme. Per això algú de la banda feia broma argumentant que Feliu faria un concert felí, és a dir, per a quatre gats. Al final la cosa va millorar de gent. [Apunt: hem dit que algú de la banda feia broma, no que fes una bona broma].
Ens fem grans. Celtas Cortos tornava a l’Acampada per tercera vegada, aquest cop amb en ‘Cifu’ de cantant. Aquest és un grup terrible per la gent que voltem la trentena, perquè quan comencen a enfilar tot el repertori de grans èxits arriba el moment de la depressió. La majoria del públic d’ahir era massa petit per recordar quan sonaven a la ràdio aquestes cançons…
Betagarri triomfen de nou. Els vitorians van demostrar de nou que són un valor segur del festival. Van tocar l’any passat i en aquesta ocasió van tornar a triomfar.
Tresserras, artista convidat. Ahir, un conseller de Cultura va visitar per primer cop l’Acampada Jove. En Tresserras es va presentar en cotxe oficial i mànigues de camisa, es va passejar entre les tendes i va fer una roda de premsa mig improvisada. Em quedo amb la frase "som revolucionaris, però hem de ser llestos". Més enllà que resulta sorprenent que un conseller del govern de Montilla es defineixi com a revolucionari, el que també em resulta curiós és el ‘però’, que presuposa que els revolucionaris no són llestos [és anàlisi del discurs: ens ho ensenyaven a la facultat. Ara no se si ho fan encara]. Ho dic sense acritud: sóc dels que vaig tenir en Tresserras de profe a la UAB i en tinc un bon record, anys més tard vam fer una entrevista bastant curiosa per a El Triangle -encara manava CiU, i recordo com vam fer una petita retrospectiva vital on explica la seva evolució de l’independentisme revolucionari fins a la Crida-. Crec que encara té un dels únics discursos lúcids sobre mitjans de comunicació i cultura de masses d’aquest país.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ié, ataquem de nou.
Pepe Adelantado, abans d’entra a classe, entre parets pintades i plenes de cartellisme, pancartisme i canutus a mansalva, ens deia que, tal i com estaven les coses (on posa ‘estaven’ podeu llegir ‘estan’), havíem de ser llestos.
Així que jo opino que cal ser tan revolucionari com llest.
Si no és així, caput.
Saluti!