Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
A favor de Cesk Freixas
Els músics es poden catalogar en famílies molt diverses: els de folk i els de rock, els alternatius i els comercials… A mi una de les divisions que més m’agrada és entre treballadors i no treballadors. El company Cesk Freixas, de Sant Pere de Riudebitlles, és l’exemple màxim de músic treballador. Només per això ja té uns quants punts guanyats. Però també en guanya per d’altres motius.
En Cesk acaba d’autoeditar-se el seu segon disc, El camí cap a nosaltres. Un treball amb el que vol consolidar-se després d’un primer treball, Set voltes rebel (Bullanga Records, 2006) amb el que va ser protagonista d’un petit fenomen, similar al que va viure en el seu dia Feliu Ventura: de cop i volta, Cesk Freixas va esdevenir el condiment indispensable d’aquella tarda reposada al bar del rotllo de torn, o l’alicient imprescindible en la ‘nit tranquila’ de tota festa alternativa i popular. Us animo a mirar la seva agenda de concerts d’enguany: ja voldrien alguns grups comercials tenir la cartera de bolos que té aquest joveníssim xaval, de Salses a Guardamar. I a més, sense mànager ni discogràfica: autogestió total.
Quin és el secret de tot plegat? Doncs l’única clau és la feina. Cesk Freixas és un incansable. Sempre amunt i avall amb la guitarra i els discos, actualitzant el seu bloc i myspace, descobrint nous llocs on col·locar els seus treballs, investigant formes noves de distribuïr-la amb les llicències Creative Commons… I perfeccionant-se com a músic, com a cantant i com a lletrista. La diferència entre el primer i el segon disc és molt gran a nivell de producció, però les cançons segueixen tenint un aire molt particular ?algú el va definir com una barreja entre Sau i Inadaptats: crec que es va passar? i en aquest cas s’apropen a cantautors com Jorge Drexler o Ismael Serrano.
Hi ha qui diu que Cesk Freixas és cursi, el producte ideal per a jovenets i jovenetes ‘del rotllo’. Potser em criticareu, però jo, en canvi, estic a favor de Cesk Freixas, com a currante i com a músic.
I ja tinc una edat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs jo no sóc tan joveneta i m’ha agradat molt en Cesk Freixas. És una veu jove i fresca amb una bona música. He passat una bona estona escoltant "Dies d’amor i de guerra" i m’ha encantat. La música molt maca, la veu clara i la lletra plena de sentiment. Ja m’agradaria a mí que quan arribo de treballar em rebessin tal com ho descriu en Cesk en aquesta cançó. Felicitats Cesk i felicitats Roger perquè el teu bloc em serveix de distracció i per estar al dia en les novetats musicals en català i en altres temes interessants. Gràcies i endavant. Raquel.