Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

18 de juny de 2007
Sense categoria
1 comentari

‘Gresca catalana’, festa sense complexos

Ara que ja ha passat el Sònar, trec a la palestra alguna perla d’un reportatge que estem preparant pel pròxim Enderrock. És un tema sobre el moviment de la ‘gresca catalana’: els PDs (punxadiscos) que punxen en català música de tota mena, incloses algunes icones de la cultura kistch com Guillermina o Núria Feliu. Són un fenomen soterrat i silenciat pels mitjans de l’establishment musical, però el cert és que no només existeixen, sinó que cada vegada n’hi ha més. Ja ho havíem dit, que al final Rudy Ventura seria fashion.

Això de la ‘Gresca’ va començar al bar Jimmy Jazz d’Igualada i s’ha anat extenent. El seu inventor va ser el mític Jimmy (Jaume Piquer), difusor també de les begudes de la terra, qui estava fart d’haver de sortir de festa escoltant música espanyola o anglesa. Per això va ser dels primers a recuperar i reivindicar La Trinca i la cosa més petarda catalana.
De PDs que punxen música en català n’hi ha molts i moltes famílies, de fet el moviment de la ‘Gresca’ en sí és heterogeni, però no tothom s’hi reconeix. Hi podriem trobar tan els més ortodoxos com PD Barrut, fins a d’altres que no empren l’apelatiu PD , com DJ Lapelldeldiable (una desviació més dels Herois de la Katalunya Interior), el mític DJ Mussol, inventor de la disco-folk, o el fantàstic DJ Phil Musical, de qui us volia parlar avui.
DJ Phil Musical és l’alter ego d’Òscar Dalmau. Un comunicòleg que, a més de col·laborar amb Manuel Fuentes o posar veu a Caçadors de bolets, també punxa. I què punxa! Feu un tomb pel seu MySpace, que no té pèrdua: pop català dels anys seixanta, easy-listening, cool jazz, bossanova, mambos, txà-txà-txà, ie-ié espanyol, música de llibreria… Quan li demanes peces imprescindible per a una sessió, també ho té clar: "’Cap al futbol’, versió supergroovy d’un original de Delfí Abella, cantat per Guillermina Motta. ‘La cançó del telèfon’, una mena de boogaloo cantada per un corus infantil amb música molt ballable de Francesc Burrull i lletra de Josep Maria Espinàs. Una versió de l’estàndard ‘Fever’, cantada per Guillem d’Efak."
Alça manela!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!