Al darrera la nevera

L’Avui d’avui ens explica a portada que la indústria discogràfica catalana s’enfonsa. De cop i volta, cataclisma monumental: són dades de l’Anuari de la Música i l’Espectacle que edita cada any el Grup Enderrock. No és que sigui una notícia d’última hora: a la indústria musical ja fa temps que van maldades. Són coses del capitalisme. Si el teu producte no funciona, o canvies de producte, o tanques la barraca. El problema és que hi ha molta indústria que encara no ha entès que el seu producte no és el CD, sinó la música.

Enguany resulta que com que Universal, amb seu a Madrid, s’ha quedat
Vale Music, la facturació ha caigut un 58,9%. Doncs jo, què voleu que us digui. Pel servei que feia Vale Music a la música catalana ?bàsicament, produïr triunfitos? per mi que s’estiguin a Madrid. I em resulta bastant còmica la llagrimeta de determinada indústria perquè resulta que ara es venen menys CD: també es van deixar de vendre vinils, i casets. Però els nous formats digitals de la música no són fàcilment cosificables i els costarà més col·locar-los en una botiga.
Per cert, que l’Avui, per
il·lustrar la notícia posa a portada una foto dels Sanpedro.
Ja és trist que hagin de sortir ells en un tema tan llardós com aquest.
Acaben d’editar un segon disc que, en la línia del primer, em sembla
extraordinari: es diu L’atracció monumental.
Els l’ha publicat Cydonia, una discogràfica independent de Barcelona.
Precisament, ells representen tot el contrari d’una indústria caduca i
sense idees. La seva foto en aquest context és bastant irònic, la
metàfora perfecta del que s’esdevé: mai
hi havia hagut tanta qualitat musical i tan poques idees entre (algun) sector discogràfic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!