Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Festa sí, lluita també, sexe Déu n’hi do
No ho va dir exactament així, però el sempre lúcid Lluís Gavaldà, que ahir va signar un altre bolo rodó amb Els Pets (aquí en teniu una imatge captada per la Roser Ortiz) va resumir en termes semblants la realitat de l’Acampada Jove. Un espai de socialització juvenil que va molt més enllà de la música, de la política i, òbviament, també de l’intercanvi de fluids. Aquí van unes reflexions i comentaris sobre la primera jornada.
No vols caldo? Dues tasses. El manàger de Xerramequ Tiquis Miquis és un tio molt capaç. Ahir van ser un dels reclams de la primera nit d’Acampada Jove… Però és que feia tot just una setmana que havien tocat a Sant Celoni, clausurant el Circuit Folc!
Els Pets fan pujar el nivell. Una de les crítiques que es fan sovint a l’Acampada és que no porta un cartell de qualitat i només mira per la quantitat. Jo crec que ahir es va demostrar que això no és cert, veient el concert que van fer Els Pets. Sorprèn la capacitat que tenen de seguir connectant amb un públic molt jove i, al mateix temps, haver trascendit cap a una maduresa tranquila com la que expliquen a Com anar al cel i tornar. (Un altre tema és que, com que el país és petit, els grups amb tirada te’ls trobes dia sí, dia també per tot arreu… I lògicament, si tenen qualitat, encara més).
Habeas, uns clàssics. A mi m’agraden molt, tot i que sóc especialment fan dels primers discos i, en concret, d’Nn. Els tinc un especial apreci perquè va ser arran d’una entrevista amb ells que vaig començar a col·laborar amb l’Enderrock.
És molt senzill: digueu-li gresca. Un dels retrobaments nocturns va ser amb l’Eric Barrut, que ahir tenia bolo amb els Xerramequ. Sembla que el reportatge sobre la gresca catalana ha remogut la soterrada escena de Pds (Punxa Discos) i es preparen accions espectaculars la segona meitat d’aquest 2007. De fet, ahir la denominada ‘Carpa Cultura’ del festival es va reconvertir en una discoteca catalana -la que reclama en Gavaldà abans l’enfilar "Pantalons curts i genolls pelats" a ritme de funky- amb clàssics de tots els temps en català. Segons explica en Barrut, el debat del moviment de Pds, en aquest moment, passa per canviar el nom de la cosa de ‘gresca catalana’ a ‘gresca’ a seques.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Així t’agraden els Habeas? Jo fa anys que tinc al cap fer un llibre sobre ells, una cosa una mica estranya, la veritat. Potser un dia en podem parlar.
jóven!
aquí el ‘management’ capaç de XTQ. viam si comentes l’actuació a Sant Celoni, una de les dues, la del Circuit Folc (que és a mitges amb la teva santa casa) o la de l’Acampada!
capaces sempre! de tot. ja ho saps.
salut i endavant amb el bloc, que mola més que el paper imprès.
‘el mànager’.