Al darrera la nevera

Ahir, entre viatges, rodes de premsa de darrera hora i son acumulada, estava massa petat per escriure unes darreres valoracions al bloc sobre el Senglar 2007. Aquí van.

De l’última jornada destaquem algunes coses…

1) Cabo San Roque. Com fer música convertint en caixa de ritmes una rentadora. Brillants i sorprenents com sempre.

2) El valset de Lluís Gavaldà. Ja he dit que el disc d’Els Pets m’agrada. Que en Gavaldà dediqui un "Valset" al seu fill també em va tocar la fibra. Però l’altre dia, amb les projeccions de fotos de la criatura i ell fent de pare ufanós, em va semblar una mica excessiu. Això sí, van sonar de collons, més guitarrers que mai, i van tenir més públic que Sepultura.

3) Jo Ta Kun. Amb dos pebrots, reivindicant que les administracions no posin pals a les rodes a la música al carrer i criticant els festivals de cinquanta euros. Suposem que no sabien que el director del Senglar, Xavi Fortuny, estava seguint atentament la seva actuació. Per cert, que després els va destacar a la roda de premsa posterior.

4) Tupolev. Va ser, diguem-ho així, curiós, veure’ls tocar la cançó "Jo vull ser una estrella del pop", crítica amb les ídem, davant de l’atenta mirada de la també bagenca Beth. Molta canya.

5) Juanra al Senglar. El cantant de Kop es va passar pel festival la tarda del dissabte (la foto del company Rockviu en deixa constància) i va assistir al concert de Revolta 21 i Sepultura. Amb aquests darrers va intercanviar uns discos. Vam tenir ocasió de xerrar una estona i va ser una trobada bastant curiosa perquè ell i jo no ens coneixem físicament quan el van empresonar. Després hem fet diverses entrevistes epistolars tan a El Triangle com a l’Enderrock i la Directa.

6) Admeto que vaig pecar de fan, però ho vaig fer. Jo vaig robar la camisa de Fermín Muguruza. Me la vaig trobar
tirada a la sala de premsa. Pensava que no tenia amo, però sí que en
tenia: es veu que el músic basc l’havia ‘regalada’ a un conegut
periodista musical de Catalunya Ràdio. Aquí admeto públicament el meu
pecat i, després de comprovar que la camisa no m’entra ni en broma, la
tornaré al seu legítim propietari.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!