Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Un altre món
Hi ha dies en què m’adono que, aquí a l’Enderrock, vivim en una altre món. És quan llegeixo l’altra premsa musical. Ja sigui les seccions de música dels diaris catalans o espanyols, d’altres revistes musicals gratuïtes o no, o quan visito les webs del ram. Sóc jo que visc en una altra dimensió, o ells?
La cosa va de la següent manera: els grups fan discos. Les discogràfiques els editen. Les discogràfiques els envien a la premsa. La premsa en parla.
Si fem referència a un grup que canta en català, tot canvia.
La cosa va de la següent manera: els grups fan discos (de vegades, perquè sovint es queden en la maqueta o el MySpace). Les discogràfiques els editen (cada vegada menys: som el país amb l’índex d’autoedició més alt del món). Les discogràfiques els envien a la premsa (o no, perquè de vegades no fan ni això, i la promoció recau sobre el propi grup, i no només la promoció, sinó el finançament de tot). Després, la premsa no en parla (o si, però en un 10% dels casos).
Ho dic perquè a l’Enderrock parlem de grups que valen la pena i, potser m’equivoco, però mai, mai, mai he vist que en parlessin altres revistes o diaris. No m’agrada fer llistes, però hi ha casos que clamen al cel: algú ha vist una entrevista a VerdCel en algun diari català? Cesk Freixas ha sortit algun cop a la televisió? Alguna revista ha fet alguna vegada un reportatge del Fona? D’Inadaptats i d’Obrint Pas en van parlar quan ja no van poder amagar més la seva existència… Perquè la realitat és tossuda, tossuda, tossuda.
Dec ser que visc en un altre món, un altre món possible.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No només un altre món és possible sinó que un altre món ja és aquí, tot i que la majoria de mitjans no en parlin. I en música això és evident. Ens passa el mateix que els passava als bascos als vuitanta i ells ho van arreglar creant una escena que rimer era alternativa i aviat va ser majoritària al País Basc, però alhora mirant fora del País Basc no en clau espanyola sinó mundial. La cultura espanyola prescindeix de tot el que no s’expressi en castellà i jo no m’hi trencaria massa el cap. El més fotut és que "aquí" molts encara no entenen que "aquí" és als Països Catalans i que enllà no és només Espanya o França. Algunes coses que passen sembla que apunten a un canvi. Mantindrem les orelles bertes.
Crec que al teu article hi falta una mica d’autocrítica. Per que els grups que surten a l’enderrock no surten al rockdelux?, dons perquè ells fan una selecció , tria i crítica cosa que a l’enderrock no feu, després t’explicaré per que… Entenc que hi han molts grups que cantin en català però
no els suficient-ment bons/interessants com per omplir els 12 números
anuals amb material fresc i nou, heu d’omplir 98 pàgines amb articles com una doble pàgina de com s’ha d’anar vestit als festivals…… a les últimes portades heu tret, Obrint pas, Lax’n busto els Pets (ben bé podrien ser portades del 1998!!!)… bé també heu tret a Mazoni (en un reportatge amb molts altres grups!!! Inventant-bos una escena que sobre el paper (bolos
realitzats) no existeix). La poca carn fresca mensual us obliga a no
tenir criteri ja que ho publiqueu absolutament TOT, TOT el que s’edita
en català surt a l’Enderrock, fins aquí correcte, però el que no em quadra i us desacredita és que MAI he llegit una mala crítica a l’enderrock!!!!! Al Endr n140 he contat 5 referències que estic segur que et faria vergonya dur al cd del cotxe i aquests 5 cds tenen una crítica normal!. Exemple: "… no agradarà als poc partidaris del pop melós acaramel·lat" digues que és una puta merda i punt!!!! i ja està, no passa res, un grup de nois que cantin en català i visquin a catalunya tenen dret fer un disc que sigui una puta merda collons!!.ja milloraran!!! Jo he deixat de comprar l’Enderrock, perquè? dons perquè no se’m destria l’informacio se’m
dona tot absolutament tot amb la palla inclosa i no se’m critica res,
res es una merda, res es dolent!. De 98 pàgines en teniu 4 de notícies
(crec que si cerqueu una mica més en podríeu tenir 10 com a mínim) 11 de noves propostes (poquetes) 6 de reportatges (no està mal) 6 del grup de portada (ok) 4 de crítiques de cds (poc) , 4 de fotos d’en Mercader (ok) i 63 de palla!!
Els mitjans de comunicació catalans, parlen de “els 2 diaris esportius catalans”. Caram, i el 9esportiu que és? Valencià?