Amb motiu de l’aniversari de Fuster
18/11/12
Amb motiu de l’aniversari de Fuster
Parem atenció a una de les frases més polèmiques de “Nosaltres els Valencians”:
DIR-NOS valencians, és la nostra manera de DIR-NOS CATALANS.
En cap moment Fuster proposa no ja la identificació amb la Catalunya estricta sinò fins i tot la imitació. Només ens cal SER valencians sense adulterar, (sense castellanitzar vaja!) i per tant no se li pot acusar ni tan sol de catalanista. És limita a fer una constatació: els habitants dels territoris medievals del Principat de Catalunya, del Regne de València i de les Illes Balears comparteixen trets nacionals OBJECTIUS.
Perquè doncs això de “DIR-NOS”?, Doncs per la manca d’un nom unitari. Podia haver afirmat que “DIR-NOS” valencians és la nostra manera de “DIR-NOS” llemosins o de “DIR-NOS” bacavesos, o de “DIR-NOS” ibers helenitzats (Kat-Helens), etc. , si tots els pobles esmentats en la terminació Països Catalans haguessin disposat d’eixe nom UNITARI de tot el territori que no designara al mateix temps una part del mateix.
Al cap i a la fi la creació dels estats moderns ha passat per encunyar noves terminacions: Lusitània es converteix en Portugal, El Regne de Castella eixamplat es converteix en Espanya (no hispània ni ibèria), els pobles germànics o imperi prussiá en Alemanya…etc.
Per exemple, els andalusos i els extremenys no tenen eixe problema perquè per ells, dir-se andalús o dir-se extremeny es la manera de dir-se espanyol. Altra cosa hagués estat si dir-se andalús fora la manera de dir-se castellà com ens ha passat a nosaltres els valencians.
L’esquerra i en general el moviment antifranquista de l’època gestiona francament mal les reflexions de Fuster (perquè eren reflexions i no propostes polítiques en el sentit estricte) i si que cau en el parany de la imitació; i ho fa perquè els noms són molt poderosos i la designació català, fins i tot en el valencià més conscienciat, i amb més capacitat d’abstracció, remet a l’habitant de la Catalunya estricta i a la variant dialectal hegemònica del territori.
Això ha esdevingut també en un complex d’inferioritat que ha fet estralls entre les rengleres del nacionalisme valencià. Totalment injust per altra banda. Només ens cal preguntar-nos que haguera passat al Principat si els haguessen dit que no parlaven català, sinó valencià, i que pertanyien a un territori anomenat Països Valencians i per tant al remat eren valen cians i no catalans. Estic segur que (això que aquí coneguem com a blaverisme) hagués fet un esclat virulent en ‘El Principat?.
Qui ho va entendre bé?
Doncs la dreta espanyolista. En definitiva van ser els que millor entengueren Fuster. Podríem dir que van ser els més fusterians. Per això d’immediat es va posar mans a l’obra per confegir una identitat valenciana que fes impossible la frase de Fuster. I hem de reconèixer que en molt bona mesura ho va aconseguir.
A falta d’altre nom del territori abastat entre Salses i Guadamar i Fraga i Maó, ens quedarem amb Països Catalans, i d’un altre nom unitari de l’idioma deixarem el de català, però deixeu-me opinar que no fou precisament un encert.
I no va ser Fuster precisament qui es va equivocar.