Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

¿Quién se lucra con nuestros datos? (por Agustín Rossi y Raül Romeva, para el Huffington Post)

0
 
(por Agustín Rossi y Raül Romeva, para el Huffington Post)
 

El pasado 21 de Octubre la Comisión de Libertades Civiles del Parlamento Europeo adoptó su posición respecto a la reforma del marco europeo de privacidad y protección de datos personales. A instancias de Jan-Philipp Albrecht, eurodiputado del grupo Verdes/ALE y responsable del informe parlamentario sobre el Reglamento de Protección de Datos, el Parlamento  enmendó la propuesta legislativa original de la Comisión Europea haciéndola incluso más restrictiva: multas de hasta el 5% de su facturación global a las empresas que incumplan la ley (cuando la propuesta original era de 2%); una articulación efectiva del derecho al olvido en forma de un derecho a borrar aquello que es publicado en redes sociales; y exigiendo que las empresas obtengan el consentimiento explicito de sus usuarios antes de recolectar información personal.

            La intensidad y ferocidad del lobby contra la reforma de la Directiva de Protección de Datos y el nuevo Reglamento da dimensión de la importancia de esta difícil victoria para aquellos que creemos que la defensa de la privacidad es fundamental para la democracia y para el correcto funcionamiento de los mercados. Google tiene más gente haciendo lobby a la Comisión que empleados tiene la Comisión trabajando en las nuevas leyes, el gobierno americano se ha implicado directamente en influenciar a los ejecutivos europeos y, no hay porque negarlo, ha resultado difícil explicar al gran público la importancia de lo que se está discutiendo en Bruselas.

            La posición del Parlamento no hubiese sido la misma si no fuese por Edward Snowden – ex contratista de la Agencia de Seguridad Nacional estadounidense (NSA), hoy asilado en Rusia. Muchas certezas incómodas tenemos hoy gracias a Snodwen. Hoy sabemos que aquello que conocen Google, Facebook, Microsoft o Twitter sobre nosotros también lo saben las agencias de espionaje de Europa y Estados Unidos. Sabemos que existe una  vigilancia masiva e indiscriminada de nuestras telecomunicaciones y de las de nuestros líderes políticos. Sabemos, en definitiva, que mientras nos explicaban que necesitábamos más seguridad nos estaban quitando derechos.

            Sin embargo, las nuevas reglas de privacidad todavía no son efectivas ni es seguro que lo vayan a ser pronto. Se abren dos escenarios que serán utilizados por quienes no quieren mayor protección de los datos personales. Por un lado, el Parlamento y el Consejo Europeo – en presencia de la Comisión – entrarán ahora en negociaciones a puerta cerrada, conocidas como trílogos en la jerga comunitaria, de los cuales es difícil adivinar el resultado. Si la posición del Parlamento respecto a las nuevas reglas de privacidad es conocida y ha sido debatida ante la luz pública,  no sabemos cual es la posición de los Estados. Todo parece indicar que Londres quiere dilatar la discusión para así poder relajar las reglas, pero ¿cuál es la posición de las demás capitales? ¿Qué opina el gobierno de Rajoy?

            Por otro lado, las negociaciones abiertas entre la Unión Europea y Estados Unidos por un Tratado de Libre Comercio (TLC) amenazan el marco europeo de privacidad si se acaba incluyendo la libre circulación de datos personales en el mismo. Esta es la pretensión de Estados Unidos, pero sorprendentemente también del gobierno alemán, que no abandona la ambigüedad en el debate sobre privacidad.

            Las grandes corporaciones, el gobierno americano y también sus aliados europeos, pretenderán usar estos dos escenarios, trílogos y el TLC, para rebajar las reglas de privacidad. Ante ello debemos exigir más política con luces y taquígrafos que reflejen el debate público. El Partido Verde Europeo ha pedido la suspensión de las negociaciones del TLC con Estados Unidos precisamente porque no quiere que sea un nuevo ACTA, que unos pocos negocien a escondidas los derechos de muchos.

El Parlamento Europeo se ha mostrado nuevamente como el organismo más transparente y representativo del entrado institucional comunitario. El déficit democrático viene en este momento dado por la falta de transparencia de los ejecutivos europeos, capaces de decir una cosa en público y hacer otra a puertas cerradas, y de los acuerdos intergubernamentales. Es fundamental que los parlamentos estatales ejerzan su poder de control respecto a sus ejecutivos para auditar y debatir que posición efectiva defenderán los gobiernos europeos respecto a la protección de datos en los próximos meses.

            La democracia no puede existir sin privacidad. La privacidad es la piedra fundamental de la libertad de expresión, de la libertad de organización y de la proposición de alternativas políticas. Hoy, agencias de espionaje como la NSA pero también el español CNI tienen suficiente información como para poner o sacar actores políticos a placer. ¿Qué es lo que nos garantiza que no lo hacen, hicieron o harán? Necesitamos control público, transparencia y protección de nuestros datos personales para poner equilibrio en la balanza de la seguridad y la privacidad.

Las leyes de privacidad de la Unión Europea son consideradas, por ONGs y expertos de todo el mundo, como la vara que fija el estándar global de privacidad. Lo que Bruselas decida influenciará al resto del planeta, que copiará o se inspirará en la legislación europea para el desarrollo de sus propias leyes. Por nuestra democracia, y por la privacidad de todo el mundo, es fundamental que la Unión Europea haga las cosas bien y refuerce su marco de privacidad. Estemos atentos.

 

Raül Romeva i Rueda, eurodiputado de ICV y Vicepresidente grupo Verdes/ALE

Agustín Rossi, Investigador doctoral del Instituto Europeo Universitario

Foto: Kacper Pempel/REUTERS

El Banc Central Europeu em respon (sobre el deute dels ajuntaments)

0

El 12 de novembre del passat any vaig enviar una carta al president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, en la que li demanava que “condicionés els crèdits que el BCE atorga a les entitats financeres, com els LTRO, a que aquestes prestin capital a tipus similars a les administracions públiques que ofereixen servies bàsics de ciutadania. Ho vaig fer després que ajuntaments com els de Badalona i Cerdanyola del Vallès aprovessin resolucions a instància d’ICV per tal de “declarar com a il·legítim el deute públic generat per la posició dominant de la banca”.

El deute públic és un dels principals problemes de les institucions públiques i afecta la vida quotidiana de la ciutadania i l’obligatorietat a l’hora de pagar limita la capacitat d’actuació dels ajuntaments, afirmava en la carta, i argumentava que “els mecanismes del BCE per proveir liquiditat a l’Eurozona, com els LTRO (long-term refinancing operations) permeten a la banca espanyola accedir a crèdits a un interès inferior a l’1 % (entre el 0,75% i l’1% en l’últim any), però després és la mateixa banca privada la que atorga crèdit a les administracions públiques cobrant elevats interessos del 5,54%”.

Això implica que en el cas de Cerdanyola del Vallès, per exemple, s’hagi de pagar 3.000.000 € addicionals en concepte d’interessos contrets pel préstec d’un capital de 8.610.354,05 €. En canvi, només s’haguessin contret 700.000 € de interessos si el préstec s’hagués fet via ICO (Institut de Crèdit Oficial) al tipus d’interès de l’1%.

En el cas de Badalona, Caixabanc, CatalunyaBanc, Bankia, Banc Sabadell, CAM , Banc Santander, Banesto, Banco Popular, Bankinter, Caixa Espanya, Cajamar i BBVA van atorgar un préstec al ajuntament de Badalona per un total de 31.036.946,75 € a un tipus d’interès del 5,54%, mentre que aquestes entitats han estat rescatades amb diners públics o rebut finançament públic a interessos inferiors a l’1 %.

La posició dominant dels bancs és clarament abusiva i per això vaig demanar al president del BCE que considerés il·legítim el deute públic dels ajuntaments al derivar-se de fons oportunistes en condicions abusives, donat que així obligaria als bancs a renegociar el deute o cancel·lar la part del deute relativa als interessos desproporcionats. També vaig demanar que s’implementés una política de condicionalitat estricta pels bancs que reben finançament públic, tant del BCE com del FROB, que impliqui l’obligació dels bancs a facilitar als ens públics l’accés al crèdit en condicions favorables i justes.

Avui n’he rebut resposta. És la següent:

 

Mario DRAGHI

Presidente

 

Sr Raül Romeva i Rueda

Miembro del Parlamento Europeo

Parlamento Europeo

60, rue Wiertz

 

B-1047 Bruselas

 

Fráncfort,

9 de enero de 2014

 

L/MD/14/15

Asunto:

 

Su pregunta escrita

 

Estimado Sr. Romeva i Rueda:

 

Agradezco su pregunta escrita, que me ha sido remitida por Sharon Bowles, presidenta de la Comisión de Asuntos Económicos y Monetarios, acompañada de una carta de fecha 29 de noviembre de 2013.

En general, las entidades de crédito pueden utilizar la liquidez que reciban del BCE de acuerdo con sus consideraciones de negocio y de gestión del riesgo.

Asimismo, la determinación del precio y de los criterios para la concesión de un nuevo préstamo corresponde enteramente a las entidades de crédito y el BCE no puede influir en ella: de conformidad con el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea (TFUE), el BCE ejecuta la política monetaria «respetando el principio de una economía de mercado abierta y de libre competencia».

Además, la prohibición de la financiación monetaria y del acceso privilegiado para los Gobiernos (artículos 123 y 124 del TFUE) incluye también la concesión por el BCE de condiciones de financiación más favorables al sector público que al sector privado.

 

Atentamente,

 

[firmado]

 

Mario Draghi

Font foto: AFP

Plenari a Estrasburg (13-17 gener): aquest són els temes d’aquesta setmana

0

Prioritats de la Setmana del Parlament Europeu per al Grup Verds/ALE (Sessió a Estrasbourg. 13 a 17 gener)

 

Grècia pren el relleu de Lituània en la Presidència del Consell de la UE

El Parlament Europeu abordarà dimecres a partir de les 09h00 el programa de la nova presidència grega del Consell amb el seu primer ministre, Antonis Samaras i es farà balanç de la presidència lituana amb la presidenta Dalia Grybauskaité.

La Troica sota escrutini

Dijous – Comissió d’Assumptes econòmics

La comissió d’Afers Econòmics del Parlament Europeu debatrà des d’avui el paper de la Troica en els programes de rescat de la zona euro amb responsables de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu, com el vicepresident de l’Executiu Olli Rehn o l’expresident del BCE Jean-Claude Trichet. Les audiències públiques tindran lloc a Estrasburg i podran seguir-se en directe per streaming i EbS. Més @ http://epfacebook.eu/bs5

La Troica ha impulsat programes d’austeritat a la perifèria europea, sent responsable de processos de privatització de serveis públics, retallades socials i flexibilització del mercat laboral. El Parlament Europeu, analitzarà si hi ha hagut mala administració o negligència legal i farà recomanacions sòlides pel seu seguiment.

Contractació pública, serveis públics i innovació

Dimarts debat, Dimecres vot (Informes Diversos)

L’Eurocambra vota un seguit de propostes legislatives en matèria de contractació pública. La compra de béns i serveis per part de les autoritats públiques és gairebé el 20% del PIB i, com a tal, es pot utilitzar com una mesura crucial per estimular els sectors innovadors. Els Verds creiem que s’ha d’utilitzar per promoure els sectors més sostenibles i ètics, i confiem en que la legislació que es votarà permetrà avenços en aquest sentit. Arran de les preocupacions sobre l’impacte en la prestació de serveis d’aigua en les propostes relatives als contractes de concessió, el grup està satisfet ja que l’aigua va ser finalment exclosa de l’àmbit d’aplicació.

La captura i l’emmagatzematge de carboni no és la panacea     

Dilluns debat, dimarts vot (Informe Davies)

És preocupant que la tecnologia de captura i emmagatzematge de carboni (CCS, per les seves segles en anglès) s’estigui fent servir com a excusa per continuar amb els negocis habituals en la indústria dels combustibles fòssils. Segons el lobby industrial, el CCS podria tenir un paper en la reducció de la petjada de carboni; però des dels moviments ecologistes i els Verds exigim que es busquin estratègies per eliminar gradualment els combustibles fòssils en la generació d’energia. Tenint en compte els dubtes sobre la viabilitat comercial del CCS, no s’hauria d’utilitzar com a excusa per continuar construint plantes elèctriques i sota cap condició els diners públics s’han d’utilitzar per donar suport al CCS.

Emissions de les furgonetes i el canvi climàtic

Dilluns debat, dimarts vot (Informe Krahmer)

Aquest informe estableix normes que limiten l’emissió de CO2 per a les furgonetes. Els Verds denuncien que l’objectiu de reducció pel 2020 no és ambiciós i no tindrà un impacte significatiu ja que es va establir sobre una base de poques dades el 2011. El resultat deixarà d’estimular la innovació cap a furgonetes més netes i eficients més enllà del que ja s’esperava. Això privarà als consumidors dels beneficis que hi hagin més furgonetes de baix consum, a més de no poder aprofitar el potencial de reducció d’aquestes emissions perjudicials per al clima de les camionetes.

Els residus de plàstic

Dilluns debat, dimarts vot (Informe Prodi)

El Parlament Europeu votarà sobre una sèrie de recomanacions pel que fa al problema de contaminació de residus plàstics. Amb una legislació crucial sobre el sol ús de bosses de plàstic guiada per l’eurodiputada verda Margrete Auken (Verds, Dinamarca) a finals d’aquest any, aquest informe proporciona un enfocament més general pel que fa a la qüestió dels residus plàstics i el seu devastador impacte ambiental. A més es demana l’eliminació de les bosses de plàstic d’un sol ús quan sigui possible, es demana l’eliminació progressiva dels plàstics oxo-biodegradables, així com dels materials plàstics perillosos i additius.

L’etiquetatge de la mel, la salut de les abelles i els organismes genèticament modificats

Dimarts debat, Dimecres vot (Informe Girling)

Els eurodiputats i eurodiputades votaran les propostes per revisar les normes comunitàries sobre la mel. El 2011, el Tribunal Europeu de Justícia va dictaminar que la mel contaminada amb pol·len transgènic hauria d’estar etiquetada com a tal en virtut de la legislació de la UE. En resposta, la Comissió va presentar una revisió de la legislació de la UE sobre la mel, proposant que no cal indicar a l’etiqueta la presència de pol·len transgènic a la mel, tombant de manera efectiva la decisió del tribunal. Els Verds demanem a la resta de diputats/des que rebutgin aquesta hipocresia i donin suport a la votació en la Comissió de medi ambient.

La lliure circulació de persones a la UE

Dimecres debat, dijous vot

La lliure circulació de persones és un principi fonamental en el què es basa la Unió Europea. Els Verds entén que em la ciutadania europea ha de garantir que les persones puguin treballar en tots els Estats membres. La retòrica que els polítics de centre-dreta utilitzen ‘sobre la prevenció de les persones búlgares i romaneses’ a exercir aquest dret és lamentable i perillosa. L’eliminació de les restriccions temporals a la lliure circulació de l’1 de gener haurien d’haver estat un motiu de celebració, però el debat, en alguns Estats membres, ha tingut l’efecte contrari. Els Verds volem que el Parlament Europeu adopti una posició clara a favor del dret a la lliure circulació i que s’eliminin les categories de ciutadans i ciutadanes dins de la UE.

La protecció de dades i l’acord de “safe harbor” entre EUA i UE

Dimecres debat, dimecres vot

Davant la resposta a les revelacions sobre la vigilància massiva del serveis secrets nord-americans, el Parlament Europeu debatrà sobre les implicacions de la transferència de les dades personals de les persones europees als EUA en virtut de l’acord ‘port segur’ (safe harbor) amb la Comissió i el Consell. Els Verds consideren que s’han d’eliminar les disposicions sobre intercanvi de dades simplificats per a les empreses nord-americanes sota la decisió de port segur, ja que EUA ha demostrat una manca total de política de privacitat i seguretat. Per això, els Verds demanem la suspensió immediata de l’acord de “port segur”.

La ciutadania europea ¿per qui pugui pagar-la?

Dimecres debat, dijous vot

El fet que Malta ofereixi la possibilitat de ‘comprar’ la ciutadania europea, ha provocat un debat sobre les conseqüències a nivell de la UE.

En el cas d’Espanya, gràcies a les polítiques del PP, els estrangers que realitzin una “inversió significativa” de capital podran sol·licitar el permís de residència. S’entén per inversió significativa la compra d’un immoble d’almenys 500.000 euros, la realització d’un projecte empresarial a Espanya que sigui considerat d’interès general o una inversió d’alemanys 2 milions d’euros en títols de deute públic espanyol o un milió de euros en accions i participacions d’empreses espanyoles o dipòsits en bancs espanyols. Portugal, Grècia, Xipre i Hongria també han introduït mesures similars.

Amb esquemes similars en altres estats membres en matèria de ciutadania i permisos de residència, hi ha problemes europeus donat l’eliminació de fronteres internes a la UE. Els Verds consideren que la política de Malta qüestiona la política migratòria de la UE i demanen introduir un enfocament coherent de la migració legal, així com un sistema d’asil eficaç, i no deixar la ciutadania a les mans dels qui puguin pagar-la.

Sèrbia i Kosovo i el paper de la UE

Dimecres debat, dijous vot

L’Eurocambra avaluarà el procés d’adhesió a UE de Sèrbia i Kosovo. Els Verds donem la benvinguda a l’obertura de negociacions d’adhesió amb Sèrbia, però advertim que la UE ha de vigilar també que Sèrbia mantingui el seu compromís amb les reformes i normalitzi les relacions amb Kosovo. Amb la millora de les relacions entre Kosovo i Sèrbia, també hi ha un canvi positiu pel que fa al reconeixement oficial de Kosovo. L’obertura de les negociacions per a un Acord d’Estabilització i Associació és un pas important, però caldria també un compromís concret per a la liberalització dels visats.

Les relacions entre la UE i el sud-est asiàtic

Dimecres debat, dimecres vot (Informe Bütikofer)

L’informe de Reinhard Bütikofer (Verds, Alemanya) sobre les relacions de la UE amb els països del sud-est aisàtic insta la UE a prioritzar les seves relacions amb aquesta regió políticament i econòmicament important, principalment amb la creació d’una assemblea interparlamentària UE-ASEAN. A més de ressaltar els drets i les qüestions ambientals, l’informe posa especial èmfasi en la cooperació reforçada en matèria d’educació, cultura i ciència.

L’autorització d’organismes modificats genèticament i el procés democràtic

Dijous debat, dijous vot

Els Verds han presentat una moció per rebutjar la recent proposta de la Comissió per autoritzar el cultiu d’un tipus de blat de moro transgènic a la UE per primera vegada en 15 anys. Hi ha preocupacions importants pel que fa a la proposta d’autorització d’aquest cultiu, que ha estat modificat genèticament per produir una toxina pesticida que posa en perill les arnes i les papallones per poder resistir un herbicida. La resolució demana als governs de la UE que rebutgin la proposta i instin la Comissió a no autoritzar cap nova varietat OGM fins que els mètodes d’avaluació de riscos s’hagin millorat de manera significativa.

MiFID. Els Productes d’inversió i l’especulació amb aliments

Dimarts – Negociacions finals del trílog

El Parlament Europeu i el Consell podrien arribar a un acord sobre les propostes de revisió de la legislació de la UE dels mercats financers i d’inversió (MiFID). Els Verds creuen que és crucial que la legislació inclogui disposicions estrictes sobre la protecció dels inversors, la transparència en els mercats financers i en l’alta freqüència de negociació per evitar l’extracció de la renda i les intervencions sense escrúpols del mercat. Una prioritat clau és establir ambicioses disposicions per prevenir i abordar el paper pervers de l’especulació excessiva en els mercats crucials de matèries primeres, com els productes alimentaris.

La nova llei d’avortament d’Espanya (conferència de premsa, Dimecres)

Dimecres, 10-10.30h, Sala de premsa LOW N -1/201

És podrà seguir per webstream.

Roda de premsa en la que els eurodiputats Raül Romeva i Iñaki Irazabalbeita Fernández avaluaran la polèmica modificació de la legislació pel que fa a la interrupció de l’embaràs.

Foto: El Grup Verds/ALE, en una de les accions en favor de les renovables i en contra de les nuclears. Font: PE.

No news, good news? L’aclaparadora derrota del 96% front el 4%

10
Publicat el 7 de gener de 2014
La realitat és una cosa. La percepció que en tenim una altra. De vegades una i altra coincideixen. Molt sovint, però, no. Quan queden quatre mesos abans no finalitzi el meu mandat com a diputat al Parlament Europeu és un bon moment, crec, per començar a fer balanç del que hauran estat deu anys de feina (dues legislatures). A això dedicaré a partir d’ara, entre d’altres coses, alguns dels escrits en aquesta bitàcola.

La primera reflexió a fer és, temo, relativa al pas del temps, i a l’impacte d’aquest. Vaig estrenar-me en política europarlamentària el 2004. Llavors tenia 33 anys i cabell, i no tenia fills. Deixaré aquesta activitat el 2014, amb 43 anys, una filla i un fill, i sense cabell. M’afanyo a dir que no pretenc establir cap relació entre una cosa i l’altra (ser pare i que l’àtic s’hagi buidat). Són, simplement, dos fets d’una realitat amb la qual convisc amb tanta normalitat i dignitat com puc. Com real és, també, el fet que abans d’aventurar-me a les tempestuoses aigües de la política europarlamentària tenia una vida acadèmica, investigadora, docent, com a escriptor d’assaigs, activista, internacionalista,… En altres paraules, que no sempre he fet de diputat. 
 
Vaig acceptar la invitació d’encapçalar la llista d’ICV al PE en un moment en què es parlava molt de recuperar l’universalisme, d’ecologia, d’alterglobalització, de construir un món socialment i ambientalment diferent (i sobretot més just), i de la importància de bastir xarxes entre política i societat civil (també a escala global).

 
El meu perfil llavors semblava encaixar amb aquesta vocació. I, de fet, el gran gruix de la meva activitat parlamentària té a veure amb iniciatives en aquest sentit: igualtat dones-homes, defensa dels drets i les llibertats de col.lectius concrets (LGBTI, Roma, persones amb discapacitats o persones migrants, per exemple), drets de la ciutadania, cohesió social, mesures contra l’atur, i en especial l’atur juvenil, lluita contra la pobresa, defensa del medi ambient i dels béns comuns (recursos marins), canvi de model energètic, lluita contra l’escalfament global, combat a l’energia nuclear i d’altres igualment contaminants, abanderament dels drets humans dins i fora de la UE, promoció de la pau i la democràcia, establiment de relacions comercials justes i respectuoses, etcètera.

Tot plegat és fàcil de comprovar donant un cop d’ull a les preguntes parlamentàries que he presentat a la Comissió i al Consell (413 durant període 2004-09 i 857, de moment, durant el període 2009-14), les resolucions que he signat, defensat i promogut (227 durant el període 2004-09 i 359, de moment, durant el període 2009-14), o fins i tot les intervencions en plenària, les quals, a diferència de les que fem en comissió parlamentària, sí que queden registrades (164 durant el període 2004-09 i 1715, incloent també les explicacions de vot, de moment, durant el període 2009-14).

La informació relativa a tota l’activitat parlamentària, per altra banda, es pot consultar a través de diverses vies com ara la meva pàgina oficial al PE, el rànking MEP o VoteWatch.

Fins aquí, insisteixo, la realitat. La qüestió és, però, que quan m’interesso per quina és la percepció que es té de tota aquesta activitat, fins i tot per part de gent políticament afí (del partit, vaja), constato una inquietant varietat de respostes: hi ha desde qui lògicament està perfectament al cas de tot aquest volum de feina (aquests són pocs), fins a qui es queda amb un aspecte concret, un tema, una intervenció, un error, una polèmica (aquests darrers són força més nombrosos, per no dir, directament, la majoria).

Una qüestió, tanmateix, destaca per sobre de la resta de manera certament aclaparadora: té a veure amb les iniciatives (preguntes, esmenes, cartes, interpel.lacions o intervencions diverses) que sol, o conjuntament amb d’altres companys i companyes del Parlament d’altres formacions polítiques, he fet en relació als drets nacionals i lingüístics de Catalunya. El fet significatiu és que, en termes comparatius, aquest tipus d’accions no arriben, acumulades, al 4% de tota la meva activitat (la quantificada).

Per altra banda, i sense pretendre concedir cap valor científic a la dada, certifico que un comentari al meu Bloc, al Twitter o al Facebook relatiu a una d’aquestes iniciatives (drets nacionals o lingüístics, consulta,…) mereix desenes, fins i tot centenars, de retuits, ‘m’agrada’ o comentaris, i fins i tot, alguns, milers de lectures, mentre que tota la resta passa pràcticament desapercebuda. Què passa amb el 96% restant? No news, good news, es podria pensar. En aquest cas, però, la fórmula no em reconforta. Sens dubte una part de la responsabilitat per no haver aconseguit donar més visibilitat a tot un seguit d’accions que també considero importants és meva (vaja, que no ho he sabut fer millor). Una altra part, però, crec que simplement és un reflex del moment actual.


Aquesta és la realitat sobre la percepció de la realitat.

El moment que vivim a Catalunya ho condiciona pràcticament tot, des de l’interès periodístic (cada cop costa més trobar espai mediàtic per a aquella part de l’activitat que no està directament relacionada amb ‘el tema’, diga-li procés) a la movilització a través de les xarxes socials.

En altres paraules, la trascendència pública que constato que té aquest 4%, i l’aclaparadora victòria que suposa, en termes d’impacte, respecte del 96% restant, és un dels factors (tot i que no l’únic), que m’han fet arribar a la conclusió que fins que no haguem resolt aquesta qüestió, no podrem tenir un debat polític ‘normal’, entenent per normal la clàssica confrontació de projectes i opcions polítiques entre esquerres, dretes, liberals, ecologistes, conservadors, socialistes, etcètera. La que veig que caracteritza els debats de molts dels meus col.legues al Parlament Europeu, per exemple. Ni més, ni menys.

En síntesi:
Assumeixo que negar la importància que a hores d’ara té aquest 4% per sobre de la resta en termes de percepció és, simplement, negar la realitat. I això, crec, no ens ho podem permetre. Jo almenys no puc. Sigui com sigui, en aquest final de mandat voldria reivindicar el 100% de la meva activitat: és a dir, el 4%, esclar, però també el 96% restant. 

Font foto: Parlament Europeu

Aquí parlem. Debat TVE Cat (Badia-Fisas-Tremosa-Romeva)

0

Aquí parlem – El Parlament Europeu – 21/12/2013

21 des. 2013

Aquí parlem – El Parlament Europeu – 21/12/2013Veure vídeoAquí parlem - El Parlament Europeu - 21/12/2013

Aquesta setmana Lluís Falgàs es trasllada a Estrasburg i fa un programa d’una hora on parla amb quatre dels representants catalans del Parlament Europeu, una cambra formada per més de 700 diputats, per conèixer la seva visió d’Europa quan falten sis mesos per les eleccions europees.

Ramon Tremosa de CIU, Grup de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, és llicenciat en Ciències Econòmiques, Màster en Anàlisi Econòmic Aplicat, Doctor en Economia, professor titular del departament de Teoria Econòmica de la UB i especialitzat en economia regional i política monetària.

Maria Badia del PSC, Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu, és llicenciada en Filologia Anglesa, membre de la Direcció i Secretaria de Política Europea i Internacional del PSC i membre del PES Women.

Santiago Fisas del PP, Grup del Partit Popular Europeu, és llicenciat en Dret i programa d’Alta Direcció d’Empreses de l’IESE, president de la Comissió de Comerç Exterior de Foment del treball i vocal de la Junta Directiva de la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials).

Raül Romeva de l’ICV-EUiA, Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, és llicenciat en Ciències Econòmiques, Doctor en Relacions Internacionals, analista investigador sobre conflictes armats i rehabilitació postbèl·lica, consultor a les Nacions Unides i col·laborador de la UNESCO.

Amb els eurodiputats catalans Lluís Falgàs analitzarà la despesa social europea, la unió bancària, l’aportació del Parlament Europeu a la ciutadania, el procés sobiranista català i la crisi econòmica, entre d’altres temes.

El Parlament es planta (finalment) per un tema pressupostari davant el Consell i la Comissió #EMFF #FEMP #EUreload #EUdemocracyrevolution

0

Un exemplar cop d?efecte en defensa de la democràcia europea. Així és com s?ha d?interpretar la plantada que la delegació del Parlament, encapçalada per Alain Cadec (PPE), i composta per Guido Milana (S&D), Nils Torvalds (ALDE), jo mateix (Verds)
i Julie Girling (ECR), ens hem obligat a fer avui a la Comissió Europea i la presidència Lituana del Consell durant les negociacions del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (EMFF, segons les sigles en anglès).

La xifra en joc no és poca cosa (6.500 milions d?euros pel període 2014-2020) igual com els objectius de la partida (fer creïble l?ambiciosa nova Política Comuna de la Pesca consolidant el canvi de rumb d?una activitat que, si no canvia radicalment, condemnarà de manera irreversible els nostres mars i oceans, conseqüentment, totes les societats que, d?una manera o una altra, en depenem).

Segurament hi ha qui malgrat tot pensi que aquest no és un tema tan important com per dedicar-hi temps i energia ¿a qui li importen quatre peixots? Deuen pensar.

Fa temps que batallo contra aquesta incomprensió i falta de consciència individual i col·lectiva (que per sort no és universal). I és que només cal fer una mica de prospectiva per canviar el punt de vista.

Un exemple: si les coses segueixen com fins ara, l?any 2049 el 80% del estocs d?interès pesquer de la Mediterrània hauran col·lapsat. Davant d?aquesta evidència, crec que qualsevol persona amb una mínima consciència ecologista, social i universalista s?hauria de sentir concernida. Jo, almenys, m?hi sento, i no només per convicció democràtica i ecològica, sinó sobretot per responsabilitat intergeneracional.

El mandat que just estem a punt de concloure (2009-2014) era el de la Reforma de la Política Pesquera. I val a dir que, gràcies a la feina feta, per primera vegada la nova PPC apunta, sense ser perfecta, cap a un canvi de rumb significatiu.

El paquet financer era la darrera de les tasques que calia acomplir per concretar-la i fer-la efectiva. Tal i com he explicat en altres moments i contextos, la Unió Europea es juga la seva credibilitat, entre d?altres, en la dimensió pressupostària, i més concretament en forma de Marc Financer Plurianual (diga?m on poses els diners, i et diré qui realment ets).

Després de mesos de negociacions, aquest matí, a les 8.00, engegàvem la que semblava que havia de ser la darrera tanda de converses entre el Parlament, la presidència (Lituana) del Consell i la Comissió. Sabíem que seria una jornada llarga. Teníem les agendes bloquejades i la sala reservada fins a les 4.00 de la matinada de demà divendres. Veníem mentalitzats a rematar la feina i deixar-la enllestida abans del canvi de presidència (l?1 de gener comença la grega).

A primera hora de la tarda, però, ha saltat la sorpresa. En un gest clarament premeditat, i executat de manera més aviat galdosa, la Comissió i la Presidència del Consell han escenificat allò que només es pot qualificar de xantatge democràtic.

En resum la història és com segueix: Amb no poques dificultats, havíem arribat a un principi d?acord entre el Parlament i la Presidència en relació al repartiment del pressupost, consistent a incrementar substancialment les partides destinades a accions de Control i Recollida de Dades (és a dir, Ciència).

La Comissió Europea no estava del tot satisfeta perquè, en part, aquest increment suposava una pessigada important en la línia de gestió directa dels fons (la que no és compartida amb els Estats). Els governs, per la seva banda, que volien molts menys diners per a control i ciència, han vist en les reticències de la Comissió una oportunitat per defensar l?indefensable: més finançament per a canvi de motors, inclòs arrossegament, i compensació per a no renovació d?acords de Pesca, entre d?altres. Topaven així amb la línia roja que havíem definit des de l?inici el Parlament (que recordo que és l?única institució elegida directament per la ciutadania, i per tant els representants legítims dels interessos dels ciutadans i ciutadanes europees).

Així doncs, la Comissió ha advertit que s?hi oposava, i que votaria en contra, la qual cosa implicava que el Consell només podia fer passar l?acord si l?acceptava per unanimitat. I la unanimitat, tal i com ha recordat la Presidència, implicava una renúncia espectacular en els principis defensats per part del Parlament en relació al canvi de política pesquera, sobretot en tot allò que té a veure amb la promoció de la sostenibilitat i la reducció de capacitat.

Tot estava, doncs, en mans de la delegació parlamentària. N?hi ha hagut prou amb una mirada creuada entre nosaltres per entendre que allò no tenia recorregut. Ens hem aixecat i el ponent del dossier, Alain Cadec, ha donat per formalment acabada la negociació. Seguidament hi ha hagut encara un intent per part de la Comissió i la Presidència de revisar la proposta. Massa tard, i massa pobra.

La sorpresa dels nostres interlocutors feia evident que no s?esperaven que passés el que mai fins ara havia passat: que una delegació del Parlament es plantés en nom del respecte al mandat democràtic atorgat per la ciutadania. En altres paraules, confiaven que claudicaríem, tal i com tantes altres vegades abans el Parlament ha fet (i he lamentat).

Més enllà de la batalla específica en relació al Fons de la Pesca, o de la importància de preservar un Bé Comú manifestament deteriorat, per tant, el gest d?avui s?ha d?entendre com una revolta democràtica, un clam a fer valer els principis de representació ciutadana per sobre dels interessos governamentals o burocràtics.

El projecte europeu està en crisi perquè no té ja credibilitat democràtica. Avui hem trencat una llança en favor de la reactivació del projecte democràtic europeu.

Aquest gest tindrà conseqüències, sens dubte.

Sovint he criticat en aquesta bitàcola la manca de valor, i de valors, que caracteritza el Parlament Europeu, massa presoner d?una retòrica grandiloqüent que no es correspon amb la creixent desafecció ciutadana. Avui, en canvi, he de dir que hem sento orgullós d?haver format part de la primera delegació que ha tingut el coratge d?enfrontar-se als governs i la Comissió en nom d?un principi democràtic en un tema tan delicat i important com el pressupost.

El tema, de ben segur, no s?acabarà aquí, ni així. Per la correlació de forces definitivament ha canviat, en favor de la democràcia.

Benvinguts i benvingudes al que espero que sigui un canvi d?era, i d?actituds.

(Nota: per a qui tingui interès a conèixer els detalls tècnics de la discussió i el desacord, adjunto a continuació la nota interna que hem enviat a la resta del Grup Verds/ALE explicant el perquè de la nostra plantada. Enjoy!!!)

 

 

FISH dares to do what the Parliament did not – we broke negotiations on the fisheries fund

 

Dear colleagues,

This afternoon, the negotiations in trilogue over the fisheries fund (EMFF) broke down. The EP delegation walked out, after the COM and CSL refused to accept an allocation of funding that the EP and CSL had agreed a few hours earlier.  

Whereas in the EFF negotiations, the EP gave in to all manner of pressure from the CSL, when it came to the fisheries fund, the FISH delegation refused to back down and so we walked out of the negotiations. The CSL and COM assumed we would agree with them and they badly miscalculated. Negotiations may, or may not, resume under the Greek Presidency. The final comment from the Presidency was that a deal would be done by the next Parliament…. We Greens, as well as all other groups prsent (S&D, ALDE, ECR) fully supported this action, and accompanied the rapporteur, A Cadec (FR, EPP), to leave the room.

Ok, for the details. 

We have had a series of negotiations over the EMFF ? European Maritime and Fisheries Fund ? over the past two months. Many points of conflict have been resolved, but significant differences remained. Today began with shadows at 8h00 and was to continue, alternating shadows / trilogue / break until a deal was done (interpreters were foreseen until 4h00 Friday morning. The main issues remaining this morning were:

a) the allocation of the money among the different types of activity to be funded

b) the “delivery systems”, the ability of the COM to verify that the MS are spending the ?? appropriately (a number of delegated acts were involved here)

c) a figure for the reduction in power of a fishing vessel if its engine is to be replaced with public funding (EP wanted 30% reduction, CSL wanted 20%)

In the morning session, we agreed, with CSL, on the following allocation of ?? in the EMFF:

1.       sustainable development of fisheries – ?4.385 million

2.       control of fisheries activities – ?600 million

3.       data collection – ?550

4.       help for ultra-peripheral regions – ?192 million

5.       storage (public funds for putting fish in the refrigerator until a better price is available, stupid of course, but…) – ?45 million

6.       integrated maritime policy under shared management – ?77 million

A fundamental demand of the EP had been to increase significantly the amount of money for both control and surveillance of fisheries activities (point 2), and the collection fo data (point 3). These had been important from the beginning and were among the major achievements of the Greens in the plenary vote in October. On the other hand, it was the CSL who insisted on the figure for sustainable development of fisheries (point 1) as well as for UPRs (point 4) and storage aid (point 5). So, in order to balance the books, we had to cut into the amount available for direct management by the COM (fisheries agreements, various other things including some on control, maritime policy, etc). Before the noon break, we had a deal, with both EP and CSL agreeing on the above figures. The figure for direct management was in the neighbourhood of ?540 million.

After the noon break and a shadows’ meeting to consolidate the EP’s position on other points, we re-convened at 16h00. Cadec read out the figures above, one last time to make sure.

And then the COM / CSL theatre began.

First, the Presidency said they agreed “in principle”. When Cadec asked what that meant, they said the CSL could accept “depending on how the other contentious items were resolved”. The Presidency then added that the COM wanted the floor.

The COM then said that the COM wanted to find the extra money for control (point 2) and data collection (point 3) from both sustainable development of fisheries (point 1) and direct management by the COM. Since this was an important principle for them, the COM could not accept the budget distribution, so the CSL would have to have unanimity.

So, back to the Presidency, who said that the CSL could only have unanimity if the EP accepted a number of other demands, including the CSL positions on delivery systems and engine power mentioned above, plus at least one item that had already been agreed in an earlier trilogue that the CSL didn’t like.

It was so clearly a pre-planned dance…..

At that point that the EP delegation walked out.

So the 5 groups in the meeting put out a joint press statement (attached) and Cadec will have a press conference tomorrow at 10h00.

In our view, the COM did not expect us to walk out. In previous negotiations on fisheries issues, including a number of items in the trilogues for the basic regulation (the reform of the CFP), the EP eventually gave in to the CSL if they refused to budge. So they, and the CSL, simply assumed that we would do so again. They did not expect the EP delegation to unanimously walk out. And to stay walked out.

It was clear that the COM / CSL partnership had assumed that we, the EP would roll over. So, in our view, this refusal of the FISH delegation to accept the budget allocation that the COM and CSL together tried to force down our throat was a necessary step. We have reaffirmed, in the strongest possible terms, the right of the EP to make itself felt in negotiations. As we put in the subject line, in the fisheries file, the EP ? with an EPP rapporteur! ? dared to do what the EP was not able to summon the courage to do in the EFF.

What happens next?

In early january, the FISH team will meet to draft a motion for resolution to put before the pleanry listing all of the EP’s demands. Raul and I shall insist that as many Green wishes are included as possible, of course. Then we intend to vote the legislative resolution which will lock in the EP amendments. Then, it is up to the CSL to decide when they wish to come back to the table.

Michael Earle & Raül Romeva

Foto: Instantània del moment en què la delegació de la Presidència lituana s’incorpora a la negociació

Em reuneixo amb Almunia per tractar Reforma Elèctrica Espanya (#renovables)

0

D’aquí a una estona em reuniré amb Joaquin Almunia, Comissari de la Competència i el Mercat i Vicepresident de la Comissió Europea, per abordar els temes plantejats en la carta que li vàrem enviar el passat octubre, signada conjuntament amb la Diputada al Congrés, Laia Ortiz, i que tenen a veure amb l’actual reforma del sector elèctric español.

En concret m’interessa tractar tres aspectes: a) la situación de l’oligopoli energètic a Espanya, b) la reforma energética (elèctrica), i com aquesta beneficia a l’oligopoli i perjudica les renovables, i c) el sistema de portes giratòries dins del sistema elèctric español.

A la reunió m’hi acompanyaran representants de la Plataforma Nuevo Modelo Energético.

Adjunto a continuació la carta, demanant l’entrevista, i els motius de preocupació.

 

 

 

Ilustrísimo Dr. Joaquín Almunia

Vicepresidente de la Comisión Europea

Comisario de Competencia y Mercado

 

 

31 de octubre 2013

 

 

Señor Comisario,

 

Vivimos en una sociedad con una elevada dependencia energética y en España la factura eléctrica no para de subir siendo a día de hoy la tercera más cara de Europa, después de Chipre y Malta. El aumento de la tarifa eléctrica, ligada con la situación de crisis económica actual, ha generado lo que se conoce como pobreza energética. En 2010, ya había alrededor 4 millones de personas1 que no podían pagar la factura eléctrica de sus hogares para satisfacer sus necesidades básicas.

Uno de los grandes problemas del sector eléctrico se debe a que el 80% de la generación de la electricidad y un 90% de la comercialización de esta, está controlada por cinco grandes empresas (Iberdrola, Gas Natural – Fenosa, Endesa, EDP y EON). Por lo tanto, podemos afirmar que nos encontramos ante un mercado eléctrico oligopolizado. Este modelo dificulta claramente la entrada de competidores en el mercado eléctrico ya que son las mismas empresas quienes controlan los precios, ocasionando un sobrecoste anual en el precio de la electricidad de 450 millones de euros (Jorge Morales de Labra, GeoAtlanter, 2013).

El mal funcionamiento estructural del mercado eléctrico permite fenómenos como la convivencia de un déficit tarifario de 26.000 millones de euros (CNE, 2013), que a día de hoy algunas fuentes apuntan que ya llega a los 28000€, con unos beneficios de las compañías eléctricas que doblan los de las europeas y con una subida de un 80% del precio de la factura eléctrica desde el 2004.

Esta situación evidencia una disfunción en el mercado eléctrico español que ya fue criticada por la propia Comisión Europea en su informe SWD(2012)310 final2, de evaluación del programa nacional de reforma y del programa de estabilidad de España para 2012. El informe asimismo describía la falta de competencia que perpetúa un sistema en régimen de oligopolio. También en 2008, un informe de la Comisión Nacional de Energía (CNE) alertó del desequilibrio que se estaba produciendo entre precios y coste y advirtió que iba en contra de los y las consumidores.

Mientras que las energías convencionales no tienen acreditados sus costes por las autoridades reguladoras, las energías renovables sí que tienen regulados estos costes. Así, las energías renovables aportan modularidad en su financiación y las hacen asequibles para la inversión por parte de la ciudadanía. En un mercado realmente libre las energías renovables se podrían abrir paso.

Con la priorización por parte del gobierno de los combustibles fósiles (80% de la energía actual) y las nucleares (6%) y con las trabas que recientemente se están poniendo a las energías renovables, lo único que se está consiguiendo es agravar la crisis del modelo energético de España generando la pobreza energética mencionada, aumentar la dependencia hacia las grandes eléctricas y, en consecuencia, favorecer que siga aumentando el déficit tarifario.

Considerando que la directiva europea 2009/72/CE3 sobre normas comunes para el mercado interior de la electricidad prevé la consecución de un mercado de la electricidad competitivo, seguro y sostenible desde el punto de vista medioambiental creemos que el actual marco legal español no garantiza el cumplimiento de la normativa comunitaria.

Dada esta situación, pedimos, pues, una reunión con usted para tratar esta problemática de relevante importancia. Esperamos, Sr. Comisario, una respuesta para concretar una fecha próximamente.

 

Atentamente,

 

Raül Romeva i Rueda.

Vicepresidente del Grupo Verdes/ALE y Eurodiputado de Iniciativa per Catalunya Verds.


Laia Ortiz Castellví.

Diputada de Iniciativa per Catalunya Verds en el Congreso de los Diputados.

Font: Greenpeace

Debate sobre Acuerdo Pesca Marruecos, para TVE, Mato/PP-Sánchez/PSOE-Romeva/ICV

0
Europa 2013 – 13/12/13 13 dic 2013

La flota pesquera europea puede volver a los caladeros marroquíes después de dos años sin faenar en esas aguas. El Parlamento ha aprobado el nuevo protocolo de pesca con Rabat lo que permitirá a un centenar de barcos españoles, andaluces y canarios sobre todo, reanudar la pesca allí. El sector pesquero y el gobierno celebran la decisión adoptada por la eurocámara. Hace dos años, el Parlamento Europeo rehazó el acuerdo pesquero con Rabat porque violaba, dijo, los derechos del Sáhara Occidental, un argumento que para la izquierda unitaria y los verdes, que han vuelto a votar en contra, sigue siendo válido. Es el asunto que hoy proponemos a debate entre Mato (PP), Sánchez (PSOE) y Romeva (ICV). (Minuto 10)

Europa 2013 – 13/12/13Ver vídeoEuropa 2013 - 13/12/13

Victòria dolorosa del lobby ultraconservador i anti-Drets de les Dones al Parlament Europeu

1
Avui, Dia Internacional dels Drets Humans, el ple del Parlament Europeu ha mostrat una vegada més quines són les majories que el conformen en negar la salut sexual i reproductiva i drets afins, drets humans i legítims de les dones.

Al rebutjar l’informe sobre els drets de salut sexual i reproductiva (SRHR), també conegut com a informe Estrela, el PE s’inclina a la pressió dels polítics ultraconservadors i reaccionaris. Desgraciadament, els grups del PP i ECR, majoritaris en el ple, han aconseguit aprovar amb una lleugera majoria (334 contra 327 vots) una proposta de resolució que s’ha carregat bona part del text original i ha evitat que aquest fos sotmès a votació. El polèmic informe, amb el que teníem posades les esperances per frenar la dreta més conservadora d’impedir la plena consecució dels drets sexuals i reproductius de les dones en els diferents estats membres, s’ha buidat de continguts.

Els drets de salut sexual i reproductiva estan consagrats en diversos tractats (1) , que són de gran importància per a la persona i per a la societat en conjunt. La qüestió clau de l’informe que s’havia de votar avui és el benestar físic i mental respecte a totes les àrees de la sexualitat humana i la reproducció. No és, com es diu, un simple informe pro-vida, més aviat el contrari: l’informe posa èmfasi en la salut i el benestar de la dona i les nenes, mostra la seva preocupació per l’augment dels embarassos adolescents en diversos Estats membres de la UE, exigeix ??accés a un avortament segur i demana una educació sexual adequada a l’edat a l’escola.
 

 

La ponent de l’informe, Edite Estrela, ha declarat que ” la hipocresia i l’obscurantisme han sobreposat als drets legítims de les dones. Avui el Parlament Europeu té una posició més conservadora que al 2012. Però això l’electorat europeu no ho oblidarà” També ha demanat que es retiri el seu nom de l’informe.

Un Parlament que està compromès amb el benestar dels seus ciutadans hauria d’haver votat a favor d’aquest informe. Els drets en salut sexual i reproductiva són un element vital per a la dignitat humana i la UE només pot assolir els millors estàndards possibles de salut si es promouen i respecten aquests drets de salut sexual i reproductiva. No és l’informe, sinó aquesta actitud reaccionària i ultraconservadora, que posa la seva ideologia abans que la salut i el benestar de la dona i les nenes, la qual hauria d’haver estat rebutjada.

Des dels Verds / ALE lamentem aquesta batalla perduda però no deixarem d’insistir i reivindicar els drets de les dones. Per això, intensificarem les campanyes informatives i defensarem el dret a un avortament segur i a una educació sexual i reproductiva anem a on anem, perquè la religió deixi d’exercir aquesta tutela social inadmissible sobre les dones.

Plantarem cara a Europa, però també a Espanya, on Gallardón ja ha anunciat que pretén avançar amb la reforma de la llei d’avortament per penalitzar el dret de les dones a decidir lliurement sobre el seu propi cos .

( 1) Inclou , CEDAW , 1994 Conferència Mundial de Població de les Nacions Unides de 1994 i la Conferència de l’ONU sobre la dona de 1995

El PE aprova un acord de pesca amb el Marroc que és immoral i il·legal. #vergonyós

0

Paradoxalment, tot i ser avui el dia internacional dels Drets Humans, el Parlament Europeu ha votat per 310 vots a favor (i 204 en contra) un acord de pesca entre la UE i el Marroc que vulnera els drets del poble Sahrauí.

Contràriament al que tants diputats i diputades hem reclamat al llarg dels darrers anys (veure a continuació la meva intervenció d’ahir durant el debat en Plenària), l’acord inclou el territori ocupat del Sàhara Occidental. A dia d’avui, cap estat en el món reconeix la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental però tot i així el Marroc explota els recursos del territori com si fossin propis. L’aprovació de l’acord al Parlament Europeu farà que el Marroc rebi 160 milions d’euros i permetrà a la flota europea pescar en les aigües ocupades del territori. Concretament, es permetrà a 120 vaixells de pesca de la UE, la majoria espanyols, accedir a les aigües del Marroc i del Sàhara Occidental.

Des del grup de Verds/ALE hem criticat firmament aquest nou acord. Els eurodiputats i eurodiputades han amagat el cap sota l’ala al aprovar aquest controvertit acord. L’acord de pesca entre la UE-Marroc és l’episodi més vergonyós de  la política pesquera neocolonial de la UE. Segons l’acord, el govern marroquí concedeix il·legalment els drets de pesca a la flota pesquera de la UE per pescar a les aigües del Sàhara Occidental violant així les seves obligacions amb el dret internacional.

La setmana passada, el President del Parlament Panafricà, va escriure al seu homòleg del Parlament Europeu, el Sr. Schultz, per comunicar-li que l’acord amb el Marroc “soscavaria els esforços desplegats per les Nacions Unides i la Unió Africana per trobar una solució pacífica i duradora al conflicte del Sàhara Occidental “. L’ex assessor jurídic de l’ONU estableix que l’acord constitueix una violació del dret internacional.

Tal i com ha afirmat Erik Hagen, cap de la Western Sahara Resource Watch, “La comunitat sahrauí se sent terriblement frustrada. D’acord amb el dret internacional i l’opinió legal de l’ONU, la gent del territori ha de donar el seu consentiment per a les negociacions que impliquin el territori del Sàhara Occidental”. Contràriament, la Comissió Europea ha optat per ignorar els drets dels pobles del territori, i per negociar amb els ocupants.

Rabat s’ha compromès a invertir fortament al Sàhara Occidental per tal d’impulsar el desenvolupament i crear ocupació però la realitat ens mostra que el govern marroquí  ha sigut, cada vegada més, objecte de crítiques sobre violacions dels drets humans al territori en disputa, que considera una part integral del seu territori, i on les protestes separatistes no són tolerades. Concretament, el dissabte passat a la nit, el poble sahrauí va sortir als carrers de Aaiun, al Sàhara Occidental, per protestar contra els plans de la UE per explotació dels recursos pesquers del  territori. Els manifestants portaven pancartes i cridaven consignes contra l’acord de pesca. La policia va intervenir-hi, va reprimir els manifestants i va ferir-ne a diversos.

Tot plegat suposa una bufetada a la cara al compliment dels Drets Humans i a la pau al Sàhara Occidental, justament el dia en que commemorem internacionalment els Drets Humans.

A continuació adjunto una peça amb diversos extractes del debat d’ahir, amb intervencions, entre d’altres, de Fraga (Ponent), Damanaki (Comissària) i servidor. 

 

 

Nota de prensa en CAST

 

El acuerdo pesquero entre la UE y Marruecos/ Sáhara Occidental

El Parlamento Europeo ignora las demandas del pueblo saharaui y respalda controvertido acuerdo

El Parlamento Europeo ha votado hoy a favor de un nuevo acuerdo de pesca entre la UE y Marruecos, después de haber decidido rechazar una propuesta de acuerdo hace dos años (*). Los Verdes han criticado la votación y el acuerdo ya que éste le permitirá a la  UE pescar en aguas del Sáhara Occidental a pesar de que el derecho internacional prohíba a Marruecos vender los recursos del Sáhara Occidental (1).

Después de la votación, el portavoz de la comisión de pesca y derechos humanos de Verdes/ALE,  Raül Romeva ha declarado:

“La Eurocámara ha mirado hacia otro lado e ignorado las demandas del pueblo saharaui para aprobar este controvertido acuerdo. El acuerdo de pesca entre la UE- Marruecos es el episodio más vergonzoso en la política pesquera neocolonial de Europa. Según el acuerdo, el gobierno marroquí concede ilegalmente derechos de pesca a la flota europea para pescar en las aguas del Sáhara Occidental, violando así el derecho internacional”.

“Además de la fragante violación de los derechos del Sáhara Occidental, el acuerdo no garantiza la sostenibilidad desde el punto de vista de la pesca y su base económica dudosa. Este acuerdo quedará como una mancha negra en la política exterior y de la pesca de la UE.”

(1) El Sahara Occidental está reconocido por las Naciones Unidas como territorio no autónomo.

(*) El informe Haglund , noviembre de 2011 A7 394-2011

 

 

 

COMMUNIQUÉ DE PRESSE en FR- Strasbourg, le 10 décembre 2013

 

Accord de pêche UE-Maroc/Sahara occidental

Le PE fait fi des inquiétudes et soutient un accord controversé

 

Le Parlement européen a aujourd’hui voté en faveur d’un nouvel accord de pêche entre l’UE et le Maroc, deux ans après son rejet décisif d’une version antérieure.* Le groupe des Verts/ALE au PE critique l’issue de ce vote qui mettra sur pied un accord donnant droit à l’UE de pêcher dans les eaux du Sahara occidental malgré le fait, et en vertu du droit international, que le gouvernement du Maroc n’a pas le droit de vendre les ressources du Sahara occidental (1).

Commentant le vote, le porte-parole Verts/ALE sur la pêche, Raül Romeva, a estimé que:

“Les députés ont choisi de pratiquer la politique de l’autruche en votant cet accord controversé. L’accord de pêche UE-Maroc est l’épisode le plus honteux de la politique de pêche néo-coloniale de l’UE. Selon les termes de cet accord, le gouvernement marocain accordera illégalement des droits de pêche à la flotte de pêche de l’UE, l’autorisant à pêcher dans les eaux du Sahara occidental, alors qu’en vertu du droit international, il n’a pas le droit de le faire.

«En plus de la question du Sahara occidental, l’accord soulève les mêmes préoccupations concernant sa rentabilité douteuse et la durabilité des pêches. La réputation de l’UE en matière de politique étrangère et de pêche est désormais entachée par cet accord. “

(1) Le Sahara occidental est reconnu par les Nations Unies comme un territoire non autonome.

* Rapport Haglund, novembre 2011 A7 394-2011.

 

 

 

PRESS RELEASE in ENGL- Strasbourg, 10 December 2013

 

EU-Morocco fisheries agreement/Western Sahara

EP ignores major concerns and backs controversial agreement

 

The European Parliament today voted in favour of a new EU-Morocco fisheries agreement, two years after decisively rejecting an earlier version. The Greens criticised the vote and the agreement, which would give the EU the right to fish in Western Saharan waters despite the fact the government of Morocco has no right to sell the resources of Western Sahara under international law (1). Commenting after the vote, Green fisheries and human rights spokesperson Raül Romeva said:

“MEPs have today stuck their heads in the sand in voting to endorse this controversial agreement. The EU-Morocco fisheries agreement is the most shameful episode in the EU’s neo-colonial fisheries policy. Under the agreement, the Moroccan government illegally grants fishing rights to the EU fishing fleet to fish in the waters of Western Sahara, but it has no right to do so under international law.

“In addition to the issue of Western Sahara, the same concerns remain as regards the unsustainable nature of the agreement from a fisheries perspective and its dubious economic basis. This agreement will now remain as a major blot on the foreign and fisheries policies of the EU.”

(1) Western Sahara is recognised by the United Nations as a non-self-governing territory.

 

Font foto: Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara

Prohibir l’arrossegament en aigües profundes: una responsabilitat de cara a les generacions futures

0
Un dels elements clau relacionat amb l’alimentació en l’agenda de la sessió plenària del Parlament Europeu d’aquesta setmana és la votació de l’informe sobre la pesca d’altura a l’Atlàntic nord-oriental.

Les característiques biològiques de les espècies d’aigües profundes i les característiques específiques dels ecosistemes marins profunds els fan particularment sensibles a les activitats humanes. L’entorn en el que viuen aquestes espècies és molt fred i sense llum; tenen un creixement lent i només aconsegueixen la maduresa sexual després de diverses dècades d’edat. El resultat és que aquestes espècies es reprodueixen només molt lentament, i són molt vulnerables a la pesca excessiva.
 
Així ho vaig argumentar ahir, durant el debat en el ple:

  

Les amenaces a les que s’enfronten les poblacions d’aigües profundes, i la fragilitat dels ecosistemes d’aigües profundes han estat aspectes reconeguts tant a nivell mundial per l’Assemblea General de les Nacions Unides i de la seva Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació i en el pla regional (per exemple, la Comissió de Pesqueries de l’Atlàntic Nord-est, la NEAFC).
   
 
Aquest vídeo d’Oceana explica molt bé on som, i què pretenem amb la votació d’avui:

 

 

Al juliol de 2012, la Comissió Europea va proposar noves mesures per revisar la regulació inicial dels stocks de les zones profundes. Es considera que les espècies d’aigües profundes s’han de definir formalment una llista. També estableix que els vaixells que pesquen aquestes espècies amb xarxes d’arrossegament o xarxes d’emmallament (els quals poden danyar el fons marins, els seus corals i les esponges) s’eliminarien gradualment després de dos anys. A altres vaixells de captura d’aquestes espècies com la captura incidental se’ls permetria continuar pescant però subjectes a controls més estrictes i a la declaració de provisions.

En altres paraules, la prohibició de la pesca d’arrossegament en alta mar no suposaria la prohibició de la captura de peixos d’aigües profundes. Només consistiria en una prohibició del mètode de pesca més destructiu.

Tot i així, per contrarestar aquesta proposta, la indústria pesquera ha exagerat enormement el nombre de pescadors que es veurien afectats per les modificacions en la regulació. Les reclamacions de la indústria van aconseguir causar la preocupació de la majoria dels eurodiputats sobre l’impacte de la proposta en la seva flota local, fins i tot quan no se’n veurien afectats. Al·leguen que centenars d’embarcacions d’una àmplia varietat dels Estats membres serien expulsats del món laboral. No obstant això, a Europa, com a màxim unes poques desenes de arrossegadors es veurien seriosament afectats, sobretot els francesos i l’espanyol.

Com a resultat d’aquesta acció del lobby, i a causa de l’eliminació de la prohibició, el Grup Verts/ALE ens vàrem abstenir en la votació a la comissió de Pesca. Per a la votació en el ple d’aquesta setmana (el votem en uns minuts) alguns diputats i diputades hem presentat una esmena per restablir la prohibició de la pesca d’arrossegament i xarxes d’emmallament, afegint també un límit de profunditat-es prohibiria aquest tipus de pesca per sota de 600 metres.

Veurem quins interessos defensa cadascú, si els de l’interès comú (la defensa d’un Bé Comú) o els d’un sector que busca fer benefici a partir de destruir un entorn que no els pertany, i privar-ne així a la resta de la societat, i per descomptat a les generacions futures.

Font foto: DeepSea Conservation Coalition

Desnonaments: la UE ha de sancionar Espanya

0
Juntament amb el col.lega Meyer, així com d’altres eurodiputats/des dels Verds/Aliança Verd Europa i de la GUE, hem impulsat una pregunta parlamentària per tal que la Comissió Europea obri un procés d’infracció a Espanya pels desnonaments realitzats des del 1995 fins avui.

Tal i com venim fent des de fa temps, tornem a pressionar la Comissió Europea perquè actuï urgentment davant la situació d’emergència de l’habitatge a Espanya.

Entre els col.legues que ens donen suport, aquest cop, hi ha la presidenta alemanya del GUE/NGL, Gabi Zimmer, i l’eurodiputada verda Karima Delli, ponent de l’informe sobre habitatge social dels Verds/ALE, que han mostrat la seva preocupació i solidaritat després d’haver reunit en diferents ocasions amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Brussel·les.

Els diputats i diputades que ens acompanyen s’han compromès a treballar a nivell comunitari activament per aturar el drama social i econòmic dels desnonaments, incloent aquest punt en els seus programes electorals per a les pròximes eleccions europees, i garantint que s’apliqui la Directiva europea de protecció dels drets dels consumidors, així com el dret fonamental a un habitatge digne i al dret humà d’accés a l’aigua potable.

A la pregunta escrita presentada a la Comissió Europea, els eurodiputats i eurodiputades denúnciem com el Govern espanyol del Partit Popular ha ignorat en gran mesura la sentència del Tribunal Europeu de Justícia, el qual va dictaminar el març passat que la llei hipotecària d’Espanya és incompatible amb la Directiva europea sobre protecció del consumidor per permetre clàusules abusives i no contemplar mecanismes de tutela judicial efectiva per a la ciutadania.

La nova llei hipotecària està buida de contingut i segueix condemnant a milions de famílies al drama dels desnonaments hi ha un deute il·legítim perpetu amb les entitats financeres. Així mateix, critiquem que la Comissió Europea no hagi assumit les seves responsabilitat per no haver denunciat, i per tant haver permès, la indeguda transposició de la directiva des del 95.

Igualment , exigim que la Comissió Europea obri un procés d’infracció a Espanya per haver aprovat una llei hipotecària contrària a la normativa europea, que té com a resultat més de 500.000 desnonaments en els últims anys.

Els/les europarlamentaris/es recordem que els efectes perniciosos de la il·legal llei hipotecària se segueixen patint en la societat ja que les persones desnonades segueixen condemnades a pagar un crèdit a perpetuïtat tot i que es va concedir en condicions abusives, i per tant il·legalment .

Per tot plegat, demanem que es faci justícia i es declarin il·legals les hipoteques, obrint la porta a la seva renegociació i la cancel·lació del deute abusiu que ha portat a centenars de milers de famílies al carrer.

Font foto: Directe.cat

Europa estudia si pren mesures contra el magatzem de gas Castor

0

Europa estudia si pren mesures contra el magatzem de gas Castor.

El BEI espera l’informe de Madrid per emprendre accions

Publicat a ARA, per LAIA FORÈS Brussel·les (04/12/2013)

 

El magatzem de gas Castor, situat a la costa de Vinaròs (Baix Maestrat), fa setmanes que està aturat després dels sismes que va provocar a les comarques del Baix Maestrat i el Montsià, però encara no se sap res del seu futur. El Banc Europeu d’Inversions (BEI), institució europea que va finançar una part del projecte, està esperant conèixer l’informe tècnic que ha de presentar el ministeri d’Indústria per saber si el tancament del magatzem submarí és definitiu i poder emprendre accions.

Segons una carta que el secretari general del BEI, Alfonso Querejeta, ha enviat a l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva i a la qual ha tingut accés l’ARA, quan la institució d’inversions tingui l’informe a les seves mans podrà prendre “les decisions que consideri oportunes” contra l’empresa. De moment, però, prefereix tenir més informació abans de prendre cap decisió. Querejeta es limita a dir que el BEI “segueix de prop l’evolució de la situació”.

Cap responsabilitat

De la carta de Querejeta es desprèn que el BEI, que va posar a disposició del projecte Castor 500 milions d’euros, es renta les mans de qualsevol responsabilitat sobre els problemes sísmics que ha provocat el magatzem i, de moment, no demana responsabilitats. “Estem parlant de diners públics executats erròniament”, es lamenta Romeva. Però el BEI va donar per bons els informes mediambientals i va aprovar el projecte després d’una “anàlisi detallada” del Castor, segons assegura en la carta el secretari general del BEI.

Querejeta nega a l’eurodiputat ecosocialista, que ja s’havia queixat a Brussel·les de la falta de seguretat del magatzem submarí abans dels moviments sísmics, una còpia del contracte entre el BEI i el projecte Castor al·legant el “secret professional”. Per Romeva, aquest fet demostra la “falta de transparència” del Banc Europeu d’Inversions. El directiu del BEI tampoc contesta a la majoria de preguntes que li fa l’eurodiputat en la carta que va enviar a la institució per demanar informació sobre el Castor.

La Comissió Europea tampoc ha assumit cap responsabilitat, tot i que va autoritzar al BEI la inversió en la planta de gas Castor. De fet, el magatzem submarí es va convertir en la primera de les infrastructures finançades pels anomenats bons projecte, una iniciativa que facilita el finançament d’infraestructures clau d’energia i transport a Europa impulsada per Brussel·les.

Raül Romeva desconeix les mesures que podria prendre el BEI si es confirma el tancament del Castor, però una de les possibilitats és que reclami a l’empresa que gestiona el magatzem de gas els diners, o almenys una part, que va rebre del BEI. “Em semblaria lògic”, apunta l’eurodiputat d’ICV.

Font foto: Ara

¿Quién manda en España? De Claudi Pérez (El País, 1.12.13)

1

¿Quién manda en España? de Claudi Pérez (El País, 1.12.13)


Los expertos critican el contenido de la carta que Trichet envió en 2011, que se ha erigido en guía de la política durante los últimos 30 meses

Lecciones de realismo: hace ya mucho tiempo que las decisiones fundamentales de política económica no se toman en Madrid. La política monetaria está en manos del Banco Central Europeo (BCE); la política fiscal está cada vez más tutelada por las instituciones europeas, aunque el Gobierno y el Parlamento tienen aún margen para trastear, por la vía de decantarse por tocar los impuestos o los gastos, aprobando unas reformas y no otras. Lecciones de realismo en tiempos de crisis: incluso ese margen queda en suspenso en medio de un incendio en los mercados. En esa especie de estado de excepción económica, que en el caso español ha durado casi 30 meses, el BCE toma el mando por carta. Alemania, China y EE UU, por teléfono. Y Bruselas, vía rescate y memorando de entendimiento. Siempre con un ojo puesto en los mercados, socios inevitables cuando la deuda pública y sobre todo la privada suman en torno a cuatro veces el PIB.

En mayo de 2010 fueron las llamadas de Obama y Wen Jiabao las que precipitaron la conversión del expresidente José Luis Rodríguez Zapatero, cuyo Gobierno empezó a aplicar recortes tras negar repetidamente la crisis. Pero incluso entonces el expresidente seguía en una especie de estado de negación: en agosto de 2011, en medio del huracán en los mercados, fue la carta de Jean-Claude Trichet, revelada la semana pasada por el propio expresidente en su libro El dilema, la que marcó la senda en los últimos meses del Gobierno socialista y, sobre todo, de los dos años que lleva Rajoy al frente del Gobierno. España ha sido un país bajo programa desde entonces —aún más claramente tras el rescate bancario—, algo que solo ahora empieza a cambiar.

“Esa carta es una humillación. Lo raro es que se trata de una humillación hasta cierto punto lógica porque, al borde del abismo, tuvo que ser el BCE quien le cantara a España las cuarenta; Zapatero seguía petrificado”, según fuentes europeas. Los expertos consultados extraen varias conclusiones relativas a esa misiva. Una: la privatización de la carta por parte de Zapatero, que se la negó varias veces al Parlamento, es intolerable. Dos: fue el líder socialista quien empezó a seguir el guión marcado por Trichet, pero sobre todo es Rajoy quien ha activado, casi punto por punto, todas y cada una de las exigencias del BCE. Tres: el tono de la misiva sobrepasa con mucho el mandato del Eurobanco y le convierte en un animal político de dudosa calidad democrática, con órdenes explícitas y directas a un Gobierno democráticamente elegido e incluso a un Parlamento supuestamente soberano. Y cuatro: algunas de las recetas son discutibles; la carta deja al BCE entre los más halcones de los muchos halcones del continente, con la necesidad de aplicar recortes “sean cuales sean las circunstancias”, algo que ya ni siquiera Bruselas defiende.

“Son la Comisión y en parte el Consejo quienes deberían imponer la condicionalidad en Europa, no el BCE”, ataca Guntram Wolf, director del think tank Bruegel, que tiene como presidente al mismísimo Trichet. “Pero la Comisión no tenía entonces ni los instrumentos ni la credibilidad política necesarios”, sostiene. Paul de Grauwe, de la London School of Economics, es más duro: “La carta entera es una pesadilla”, ataca. “El BCE presume de independencia: no sigue instrucciones de nadie. La otra cara de esa independencia es que no debería meterse en el terreno de otras instituciones, como un Gobierno democráticamente elegido o un Parlamento”. “Se ha extralimitado. El español o el italiano no son casos aislados: el BCE sige envuelto en decisiones de gasto público e impuestos en varios países —con las troikas—, y no tiene legitimidad democrática para ello”. Charles Wyplosz, del Graduate Institute, subraya que ese papel de “poli malo” es “un error mayúsculo que no refuerza el poder del BCE, sino que le debilita; socava su independencia”.

La única justificación que encuentran los expertos ante el tono de algunos pasajes de la carta es la gravedad de la crisis europea: el BCE ha sido y es prácticamente la única institución capaz de controlar el incendio. La misiva, además, obedece a las presiones de Berlín y compañía, que pedían contrapartidas por el activismo del BCE con la compra de deuda pública, y a la propia incomodidad del Eurobanco en esas operaciones. “Trichet jugó un papel clave para mantener Europa unida en los momentos críticos. Era el único bombero en un edificio que corría el riesgo de derrumbarse, pasto de las llamas. Bordeó sus límites políticos en muchas ocasiones, pero había que mantener el fuego bajo control”, apunta Julian Callow, de Barclays. Daniel Gros, del CEPS de Bruselas, considera que esos límites eran muy difusos: “El BCE solo puede prestar a bancos o Gobiernos con crisis de liquidez, no con problemas de solvencia. Pero hay una línea muy tenue. Y para reforzar la solvencia no hay muchas alternativas: las reformas son imprescindibles. Desde luego, todo eso le ha generado problemas de legitimidad, pero eso es lo de menos en medio de una crisis como esta. Una vez la crisis se mitigue, el papel del BCE se suavizará”. Mientras llega ese momento, ahí están las cartas a Roma y Madrid. Y otras que aún se desconocen. “Los irlandeses llevamos tres años pidiendo explicaciones, y no hemos recibido ni una respuesta satisfactoria”, cierra desde Dublín el economista Karl Whelan.

más información

 

Foto: Jean-Claude Trichet en 2011, durant una roda de premsa a Frankfurt quan era president del Banco Central Europeu. Font: Ralph Orlowski  (reuters)

El semàfor ja és verd

3

Condueixo concentrat en les noticies de la ràdio. De fet, em dirigeixo precisament cap a una de les tertúlies a les quals de tant en tant participo. Avui toca l’Oracle, de Catalunya Ràdio, presentada i dirigida per en Xavier Graset. Repasso mentalment els temes dels quals probablement tocarà parlar, o sobre els quals, si més no, és possible que se me’n demani l’opinió: crisi, Ucraïna, desnonament, deute, pressupostos, reforma energètica, la meva darrera novel.la ‘Retorn a Shambhala’ … i és clar, també sobre la consulta, Catalunya, Catalunya i Europa, …

Un dels semàfors de la Via Augusta es posa vermell, i m’aturo. Al meu costat s’atura un altre cotxe. De reüll veig com el conductor del vehicle em fa senyals. Amb gestos em demana que abaixi la finestra. Pensant que em voldrà preguntar sobre alguna adreça o direcció, abaixo el volum de la ràdio i seguidament la finestra. Ell ja té la seva oberta.

–Escolta, tu ets en Romeva, aquell d’Iniciativa?

Sorprès per la pregunta, que confesso que no m’esperava tenint en compte les circumstàncies en les que ens trobem ell i jo -és a dir, aturats en un semàfor en vermell-, assenteixo.

I tot seguit una pregunta encara més sorprenent, no pel contingut, sinó pel context i el moment:

–I escolta, això de la independència què, com ho tenim? Què hi diuen a Europa?

Just en aquell moment el semàfor es posa verd.

Obligats per les circumstàncies tant ell com jo hem de posar primera, i arrencar.

De nou en marxa, condueixo pensant en el fet que acabo de viure. Arribo a l’emissora de ràdio. Allà m’hi espera en Graset i la resta de tertulians.

–Us fa res si sortim un moment per sumar-nos a la protesta pel tancament de Canal 9?

–Per descomptat que no –responc.

Sortim, i protestem.

Minuts després, ja asseguts davant els micros, comencem a parlar de tot: d’Europa, d’Ucraïna, de la crisi, de pressupostos, d’energia, de ‘Retorn a Shambhala’ i, és clar, també de Catalunya i del futur que li espera, amb o sense Europa.

El semàfor ja fa temps que s’ha posat verd, i el cotxe no es pot quedar aturat.

Font foto: Júlia Brosa