Prohibir l’arrossegament en aigües profundes: una responsabilitat de cara a les generacions futures
Les característiques biològiques de les espècies d’aigües profundes i les característiques específiques dels ecosistemes marins profunds els fan particularment sensibles a les activitats humanes. L’entorn en el que viuen aquestes espècies és molt fred i sense llum; tenen un creixement lent i només aconsegueixen la maduresa sexual després de diverses dècades d’edat. El resultat és que aquestes espècies es reprodueixen només molt lentament, i són molt vulnerables a la pesca excessiva.
Així ho vaig argumentar ahir, durant el debat en el ple:
Les amenaces a les que s’enfronten les poblacions d’aigües profundes, i la fragilitat dels ecosistemes d’aigües profundes han estat aspectes reconeguts tant a nivell mundial per l’Assemblea General de les Nacions Unides i de la seva Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació i en el pla regional (per exemple, la Comissió de Pesqueries de l’Atlàntic Nord-est, la NEAFC).
Aquest vídeo d’Oceana explica molt bé on som, i què pretenem amb la votació d’avui:
Al juliol de 2012, la Comissió Europea va proposar noves mesures per revisar la regulació inicial dels stocks de les zones profundes. Es considera que les espècies d’aigües profundes s’han de definir formalment una llista. També estableix que els vaixells que pesquen aquestes espècies amb xarxes d’arrossegament o xarxes d’emmallament (els quals poden danyar el fons marins, els seus corals i les esponges) s’eliminarien gradualment després de dos anys. A altres vaixells de captura d’aquestes espècies com la captura incidental se’ls permetria continuar pescant però subjectes a controls més estrictes i a la declaració de provisions.
En altres paraules, la prohibició de la pesca d’arrossegament en alta mar no suposaria la prohibició de la captura de peixos d’aigües profundes. Només consistiria en una prohibició del mètode de pesca més destructiu.
Tot i així, per contrarestar aquesta proposta, la indústria pesquera ha exagerat enormement el nombre de pescadors que es veurien afectats per les modificacions en la regulació. Les reclamacions de la indústria van aconseguir causar la preocupació de la majoria dels eurodiputats sobre l’impacte de la proposta en la seva flota local, fins i tot quan no se’n veurien afectats. Al·leguen que centenars d’embarcacions d’una àmplia varietat dels Estats membres serien expulsats del món laboral. No obstant això, a Europa, com a màxim unes poques desenes de arrossegadors es veurien seriosament afectats, sobretot els francesos i l’espanyol.
Com a resultat d’aquesta acció del lobby, i a causa de l’eliminació de la prohibició, el Grup Verts/ALE ens vàrem abstenir en la votació a la comissió de Pesca. Per a la votació en el ple d’aquesta setmana (el votem en uns minuts) alguns diputats i diputades hem presentat una esmena per restablir la prohibició de la pesca d’arrossegament i xarxes d’emmallament, afegint també un límit de profunditat-es prohibiria aquest tipus de pesca per sota de 600 metres.
Veurem quins interessos defensa cadascú, si els de l’interès comú (la defensa d’un Bé Comú) o els d’un sector que busca fer benefici a partir de destruir un entorn que no els pertany, i privar-ne així a la resta de la societat, i per descomptat a les generacions futures.