Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Energia i canvi climàtic (nuclear, renovables, estalvi, transport, tràfec aeri,...)

Llibertat, sobirania i poder (a l’ARA, 13/04/15)

1
Publicat el 14 d'abril de 2015

Captura de pantalla 2015-04-13 a les 23.48.37

Llibertat, sobirania i poder

 

El nou treball de Naomi Klein ( Això ho canvia tot. El capitalisme contra el clima ) té, entre altres virtuts, la de posar novament sobre la taula la necessitat d’afrontar debats incòmodes per a alguns, però vitals per a la majoria. Llegint-lo he recordat Thatcher, i l’eslògan que ella va fer famós: “There is no alternative ”. Durant anys, dècades, de fet, hem viscut pràcticament dominats per un sentiment de fatalitat segons el qual “les coses són així, i no poden ser de cap altra manera”. Fukuyama va reblar-ho determinant la fi de la història (i la victòria del capitalisme, esclar).

És l’èxit del poder intel·ligent que el capitalisme ha exercit sobre les nostres consciències, individuals i col·lectives. Ens creiem més lliures que mai, gràcies a (PODEU LLEGIR L’ARTICLE SENCER A http://www.ara.cat/opinio/Llibertat-sobirania_0_1339066094.html )

Pobresa energètica: entre l’emergència i el canvi de model econòmic

0

Aliança contra la pobresa energètica

A molta gent ens va indignar llegir, el passat 23 d’octubre, com el Tribunal Constitucional (un cop més) disparava a boca de canó, aquest cop contra la gent més desafavorida, suspenent el decret sobre pobresa energètica. El TC ja ha quedat abastament desacreditat, i aquest gest no fa altra cosa que posar-lo, de nou, en evidència.

Tanmateix, potser convé recordar que les famílies que s’havien acollit (per què eren les que podien fer-ho) a les garanties ofertes pel decret, i que ara tornen a quedar exposades a talls en els subministraments en cas d’impagament, no arribaven al miler (en concret 895), mentre que a Catalunya són unes 320.000 les famílies (el 10% de la població catalana) que no tenen garantit l’accés a subministraments bàsics com la llum, l’aigua o el gas.

És indignant, sí, que el TC hagi tombat el Decret en qüestió, però cal recordar que aquest quedava força allunyat de ser l’instrument que realment es necessita per poder resoldre un problema tan greu i de dimensions tan colossals com el del dret universal a l’accés a l’energia.

En altres paraules, un altre suspens per al TC, però el Govern de la Generalitat també ha de recuperar aquesta assignatura.

Les associacions que formen part de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i els sindicats CCOO i UGT, porten mesos reclamant una resposta digna de la magnitud de la tragèdia. Així, per exemple, denuncien que el Fons de Subministrament Social per combatre la pobresa energètica anunciat pel Govern, i que tant han reclamat aquestes entitats,  és “clarament insuficient” (veure el seu comunicat del 7 de novembre ). Recordem que el conseller va calcular que la proposta del Govern podria beneficiar entre 50.000 i 70.000 famílies, a anys llum, doncs, de cobrir les necessitats reals del moment.

A més, aquestes entitats van lamentar la “deslleialtat” de la Generalitat pel fet d’anunciar el Fons de manera unilateral i sense convocar la Taula sobre la Pobresa Energètica, que agrupa l’administració, les entitats i les empreses subministradores.

De propostes sobre la taula, tanmateix, n’hi ha des de fa temps: aplicar el principi de precaució pel qual les empreses no podran tallar el subministrament sense el vistiplau de serveis socials i una campanya per difondre els ajuts als quals es poden acollir les llars vulnerables. Així mateix, les entitats i els sindicats van plantejar també la creació d’un organisme públic que vetlli perquè les empreses subministradores es responsabilitzin de les factures impagades. La proposta estableix que aquest ens entri en funcionament aquest mes de novembre.

No obstant això, convé insistir en què aquestes mesures, urgents, han de tenir un caràcter de temporalitat. El problema és estructural i reclama respostes estructurals. I, per a mi, la principal d’aquestes mesures passa per un canvi en el model econòmic imperant. Sí, hi ha alternativa a l’actual economia de mercat capitalista, se’n diu economia del bé comú (veure entrevista a Christian Felber ).

En el context de crisi i austeritat actual, quan sovint s’estan promovent transferències d’autoritat d’allò públic cap al privat, un enfocament polític sobre els béns comuns (i l’energia ho és) representa una oportunitat per construir un nou projecte democràtic per la societat europea basat en la participació ciutadana, la possibilitat de gaudir dels drets fonamentals i l’enriquiment cultural, moral i intel·lectual de les persones.

Font foto: Aliança contra la pobresa energètica.

Sobre energia, Castor, límits,… i més enllà

0

Aquests dies que parlem tant, novament, d’energia, de pobresa energètica, de Castor, de prospeccions, de lluites i indignacions, m’agrada recordar que aquestes són les raons que em van portar a escriure, en forma de ficció i llibre d’aventures, ‘Retorn a Shambhala’, del qual parlem en aquesta entrevista de només 5′, amb Marta Ballesta (In Situ, BTV)

 

Energia: La Comissió Europea aposta per l’autonconsum, i adverteix el govern espanyol

0
Publicat el 10 d'abril de 2014

La Comissió Europea ha respost aquesta setmana a una pregunta que vàrem impulsar 10 eurodiputats i eurodiputades del grup dels Verds Europeus, en la que denunciàvem l’atac a les renovables i a l’autoconsum de la reforma energètica del govern espanyol.

En la resposta, la Comissió afirma que ja ha expressat a les autoritats espanyoles els seus dubtes pel que fa a la nova normativa sobre autoconsum i ha destacat que “en consonància amb l’esperit i les disposicions de la legislació de la UE, la Comissió creu que s’ha de fomentar l’autoconsum de manera rendible i equilibrada ja que contribueix a reduir les pèrdues a la xarxa, augmenta el rendiment energètic i permet la reducció de la dependència energètica”.

Pel que fa al nou règim d’ajudes per les energies renovables, la CE manifesta que “seguirà avaluant la compatibilitat jurídica de la reforma del sector elèctric amb la normativa comunitària, inclosa la Directiva sobre energies renovables, amb vista d’estudiar noves actuacions legals a la UE si és necessari”.

Una vegada més, toca recordar que la reforma energètica és un clar atac a les energies renovables i a l’autoconsum. Amb polítiques com aquesta el govern espanyol ens demostra que segueix defensant un model energètic en el que es prioritzen les energies brutes i es dona continuïtat als beneficis de les gran elèctriques espanyoles.

És prioritari construir un nou model energètic més net i eficient i per aconseguir-ho, és bàsic apostar per l’autoconsum i les energies renovables.

Adjunto a continuació la resposta d’Ottinger, i la pregunta que li vàrem enviar.

 

ES E-001690/2014 Respuesta del Sr. Oettinger, en nombre de la Comisión (2.4.2014)

La reforma del sistema eléctrico español pretende eliminar el enorme déficit tarifario eléctrico y garantizar la estabilidad financiera del sistema, en consonancia con las recomendaciones específicas para el país y el Programa Nacional de Reformas de España. La reforma tiene el potencial de alcanzar un equilibrio del sistema y prevé aportaciones de todas las principales partes interesadas (productores de electricidad y empresas de distribución, consumidores y Estado).

La Comisión es consciente de que aún no han sido definitivamente aprobados todos los instrumentos jurídicos de la reforma del sector eléctrico, incluido el nuevo régimen de ayudas para los actuales proyectos de energías renovables. Por lo tanto, la Comisión sigue evaluando la compatibilidad jurídica de la reforma del sector eléctrico (Ley 24/2013) con el Derecho de la UE, incluida la Directiva 2009/28/CE, con vistas a estudiar nuevas actuaciones legales de la UE, en caso necesario.

La Comisión ha expresado a las autoridades españolas sus dudas iniciales relativas al nuevo reglamento sobre energía para autoconsumo. En consonancia con el espíritu y las disposiciones de la legislación de la UE, la Comisión cree que el autoconsumo debe fomentarse de un modo rentable y equilibrado, ya que contribuye a reducir las pérdidas de la red, evita las inversiones a largo plazo en nueva capacidad de generación, aumenta el rendimiento energético y contribuye a reducir la dependencia energética del país.

Pregunta con solicitud de respuesta escrita E-001690/2014, a la Comisión
Artículo 117 del Reglamento, por Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE), Margrete Auken (Verts/ALE), Iñaki Irazabalbeitia Fernández (Verts/ALE), Bart Staes (Verts/ALE), Catherine Grèze (Verts/ALE), Indrek Tarand (Verts/ALE), Jean Lambert (Verts/ALE), Yannick Jadot (Verts/ALE), Claude Turmes (Verts/ALE) y Nikos Chrysogelos (Verts/ALE)

Asunto: Reforma energética del Gobierno español

El pasado mes de julio de 2013, el Gobierno español aprobó un paquete legislativo conocido como la «Reforma energética»” .

Considerado que los Estados miembros de la Unión Europea tienen como objetivo conseguir un 20 % de producción energética mediante energías renovables para el 2020 tal y como contempla la Directiva de Energías Renovables (2009/28/CE);

Considerando que esta reforma se caracteriza por defender y mantener las energías sucias en el sistema energético español, atacar a las energías renovables y dar continuidad a los beneficios económicos de las 5 grandes compañías eléctricas españolas;

Considerando que la reforma elimina el régimen especial de las energías renovables y termina, de forma retroactiva, con el apoyo al desarrollo de las renovables; teniendo en cuenta que beneficia a las tecnologías sucias, dando incentivos como los pagos por disponibilidad y capacidad a las centrales de gas de ciclo combinado de las grandes compañías;

Considerando que dicha reforma penaliza el autoconsumo imponiendo peajes adicionales, incluso en casos de autoconsumo completo de la electricidad producida, cuando no hay ningún uso de la red, medida que hace inviable autoproducir energía en domicilios particulares y que beneficia a los grandes productores;

Considerando que la reforma no se preocupa por terminar con el déficit de tarifa (política recomendada por la UE) ya que no aborda las principales causas de su generación y culpa a las energías renovables de éstos, generando un aumento injusto de la factura eléctrica;

¿Qué opinión tiene la Comisión sobre la reforma energética aprobada en España en julio 2013 y sobre las medidas derivadas de la reforma citadas anteriormente? ¿Qué mecanismos tiene la Comisión para garantizar que, por parte de los órganos competentes y responsables, se exige el cumplimiento de la normativa comunitaria relativa a las energías renovables? ¿Piensa actuar la Comisión para asegurar el cumplimiento de la Directiva 2009/28/CE?

Font foto: lamarea.com

El sistema elèctric espanyol, denunciat davant la CE. Aquesta reconeix les inconsistències.

0

Al Desembre del 2013 ens vàrem reunir amb el Comissari de Competència de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, per abordar la preocupant situació de crisi del model energètic que viu Espanya. Mesos més tard, presentava dues preguntes a la Comissió Europea denunciant, una vegada més, la vulneració de la normativa europea del mercat energètic espanyol.

Concretament, i acompanyant la Plataforma por un nuevo modelo energético, vàrem denunciar l’oligopoli del mercat elèctric espanyol, en el que la generació i la comercialització elèctrica estan controlades per 5 grans empreses (Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Endesa, EDP i EON). Aquesta situació, vàrem destacar durat la reunió amb Almunia, “té com a conseqüència una falta de liberalització i lliure competència del mercat elèctric”.

He afirmat ja en nombroses ocasions que considero intolerable que Espanya tingui un sistema elèctric en el que es permeti la convivència d’un dèficit tarifari de 26.000 milions d’euros, amb uns beneficis de les companyies elèctriques que doblen els de les europees i amb una pujada de la factura elèctrica d’un 80% des del 2004. Aquesta situació evidencia una disfunció al mercat elèctric  que ja va ser criticada al 2012 per la Comissió Europea.

Per aquest motiu, varem enviar també la nostra inquietud al Comissari d’Energia, Günther Oettinger, el qual, en resposta a les nostres preguntes acaba d’afirmar que la Comissió Europea està “preocupada amb la situació del mercat elèctric espanyol que ha donat lloc a un elevat dèficit de tarifa en el sector elèctric espanyol i que s’ha exhortat a les autoritats espanyoles perquè n’eliminin les seva causes “.

Davant les denuncies que hem fet arribar darrerament a la CE, en les quals reiterem que no està garantida la separació efectiva entre empreses de generació, distribució i comercialització de l’electricitat, la Comissió recorda que la separació de les activitats contribueix a la correcta aplicació de la normativa del mercat interior. Tot i així,  justifica que les activitats de producció i transport estiguin en una mateixa empresa vertical integrada ja que, com afirmen, l’òrgan regulador del mercat elèctric, la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), els ha assegurat que la xarxa elèctrica espanyola compleix “altres requisits”. Tot plegat, fa pensar que el mercat elèctric espanyol està evadint la normativa europea mitjançant excepcions legislatives que permeten mantenir un sistema oligopolitzat que no assegura una competència real en el mercat.

Pel quà fa la substitució de l’antiga Comissió Nacional d’Energia (CNE) per la CNMC, denunciàvem que Espanya no compta, ara com ara, amb cap autoritat reguladora independent que controli el mercat elèctric. En la seva resposta, la CE destaca que la existència d’un regulador sòlid i independent és una peça fonamental de la normativa del mercat interior de l’energia a la UE i afirma que la CE que es mantindrà vigilant i avaluarà la CNMC per assegurar els requisits d’independència de la legislació de la UE.

 Adjunto a continuación les preguntes que hem fet arribar a la CE, i les respostes d’aquesta, per a informació pública:

 

ES E-001153/2014

Respuesta del Sr. Oettinger en nombre de la Comisión  (24.3.2014)

 

La Comisión está en efecto preocupada con esta situación que ha dado lugar al déficit tarifario imperante en el sector eléctrico español, y ha exhortado repetidamente a las autoridades españolas para que eliminen sus causas sistémicas. La Comisión espera con expectación los efectos reales de la reforma que se está llevando a cabo para luchar contra el déficit.

Respecto a la aplicación de las normas del mercado interior de la UE y, en particular, de la Directiva 2009/72, la Comisión está estudiando, en colaboración estrecha con las autoridades españolas, si las medidas de transposición españolas cumplen lo dispuesto por dicha Directiva.

 

En lo relativo a las normas de separación, es verdad que separar las actividades de producción y transporte contribuye de forma fundamental a la aplicación de la normativa del mercado interior. Ahora bien, las disposiciones de la UE son diferentes para las redes de transporte y distribución. Respecto a esta última, la legislación de la UE no impide que la empresa de distribución forme parte de una empresa integrada verticalmente, siempre que cumpla otros requisitos. La conformidad de la red de transporte gestionada por Red Eléctrica Española con las normas de separación de la UE ha sido confirmada por el regulador español en colaboración con la Comisión Europea.

 

La existencia de un regulador sólido e independiente es una pieza fundamental de la normativa del mercado interior de la energía en la UE. La Comisión se mantendrá vigilante y evaluará la conformidad de la CNMC  con los requisitos de independencia de la legislación de la UE partiendo del desempeño de las tareas concretas de regulación de dicho organismo y, en particular, de las decisiones adoptadas por esta entidad en su quehacer cotidiano.

 

 

Pregunta con solicitud de respuesta escrita E-001153/2014

a la Comisión

Artículo 117 del Reglamento

Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE)

 

Asunto:                Oligopolio energético en España

 

Uno de los grandes problemas del sector eléctrico español se debe a que el 80 % de la generación de la electricidad y un 90 % de su comercialización están controlados por cinco grandes empresas (Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Endesa, EDP y E.ON), por lo que podemos afirmar que nos encontramos ante un mercado eléctrico oligopolizado.

Este sistema eléctrico oligopolizado vulnera claramente la Directiva 2009/72/CE, por no garantizar la separación efectiva entre empresas de generación, distribución y comercialización de electricidad y por violar el artículo 56 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea (TFUE), y la Directiva 2009/72/CE, por las restricciones existentes para la prestación de los servicios de generación, distribución y comercialización de energía.

El mercado eléctrico español incumple el artículo 106 del TFUE, en especial en relación con las normas de derecho de la competencia y del mercado, al impedir la entrada en el sistema de las energías renovables.

El mercado eléctrico oligopolizado permite fenómenos como la convivencia de un déficit tarifario de 26 000 millones de euros (Comisión Nacional de Energía, 2013), que a día de hoy algunas fuentes apuntan que ya llega a los 28 000 de euros, con unos beneficios de las compañías eléctricas que doblan los de las europeas y con una subida de un 80 % del precio de la factura eléctrica desde 2004 (actualmente España paga la tercera electricidad más cara de Europa después de Chipre y Malta).

El nuevo regulador único introducido en España (Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia) no garantiza una autoridad reguladora independiente que controle y supervise el mercado eléctrico, por lo que se incumple la Directiva 2009/72/CE.

Teniendo en cuenta todo esto, ¿qué opinión tiene la Comisión sobre la situación actual del mercado eléctrico español? ¿Qué mecanismos tiene la Comisión para garantizar que los órganos competentes y responsables exigen el cumplimiento de la normativa comunitaria citada anteriormente? ¿Piensa actuar la Comisión para asegurar el cumplimiento de la normativa europea por parte del Gobierno español?

 

 

Pregunta con solicitud de respuesta escrita E-001872/2014

a la Comisión

Artículo 117 del Reglamento

Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE)

 

Asunto:                Vulneración de la Directiva 2009/72/CE por la reforma energética española

 

Considerando que España todavía no cumple con la Directiva 2009/72/CE sobre el mercado interior de la electricidad, por no garantizar la separación efectiva entre empresas de generación, distribución y comercialización de electricidad y por las restricciones existentes para la prestación de los servicios de generación, distribución y comercialización de energía.

Considerando que el plazo de transposición de la Directiva era el 3 de marzo de 2011 y que el 15 de octubre de 2012 la Comisión advirtió a España que no estaba cumpliendo con las fechas establecidas.

Considerando que la nueva Ley 24/2013 del sector eléctrico español (conocida como reforma energética) no resuelve ninguno de los problemas del sector eléctrico, ya que las grandes empresas siguen sin separación vertical, el sector clave de la distribución sigue como monopolio territorial y las grandes empresas se benefician de su posición perjudicando a los otros actores.

Considerando que mediante la Ley 3/2013 se suprimieron toda una serie de organismos reguladores independientes y se creó la nueva Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), contradiciendo las indicaciones de la Directiva 2009/72/CE.

1.            ¿Conocía la Comisión la infracción por parte del Gobierno español de dicha Directiva?

2.            ¿Qué mecanismos tiene la Comisión para garantizar que, por parte de los órganos competentes y responsables, se exige el cumplimiento de la normativa comunitaria citada anteriormente?

3.            ¿Qué acciones piensa emprender la Comisión para asegurar el cumplimiento de la normativa europea?

 

Tres anys del desastre de Fukushima, i encara no n’hem après? #RetornAShambhala

0

Han passat 3 anys des de l’accident a la planta nuclear de Fukushima, l’11 de març de 2011. Tot i així, estem a anys llum d’haver resolt els problemes que van causar el desastre, i els barris continuen patint les cicatrius del terratrèmol i del tsunami.

Ahir, al Parlament Europeu, vaig poder escoltar el testimoni directe d’un supervivent i resistent: Naoto Matsumura. El vàrem convidar des del Grup Verds/ALE. Matsumura, es va negar a evacuar, al març del 2011, la zona prohibida al voltant de la planta de Fukushima quan aquesta va esclatar. Durant molt de temps ha estat ignorat pels mitjans de comunicació japonesos. Tot i el tsunami i l’apocalipsi nuclear, i malgrat que els reactors segueixen emetent radioactivitat, ell ha optat per romandre a la terra dels seus avantpassats, a la seva granja, amb uns pocs animals que segueixen vius. Actualment, Matsumura és’ l’últim habitant de Fukushima’.

Amb aquest acte de resistència, l’agricultor mostra el seu enuig cap a Tepco, el gegant de la indústria nuclear, i preserva també el seu honor en negar-se a tenir el mateix destí dels residents evacuats de les zones contaminades, condemnats a vagar eternament malalts i considerats, fins i tot, pàries.

En la seva lluita contra de la nuclear, Matsumura adverteix que el risc de patir nous accidents d’aquestes característiques no ha desaparegut, ni al Japó, ni enlloc.

A més d’escoltar Matsumura, els Verds/ALE també vàrem dur a terme diverses accions simbòliques per recordar el desastre i, sobretot les seves víctimes, al Parlament Europeu a Estrasburg.

Aquestes accions van servir per recordar que els treballs de descontaminació continuen a un ritme extraordinàriament lent. L’aigua injectada en els tres edificis dels reactors per tal de refredar els nuclis fosos està contaminada i, com que els edificis de contenció estan fracturats, es filtra a les aigües subterrànies. Sota l’emplaçament nuclear hi passa un riu subterrani. EL riu havia estat desviat artificialment quan la central es va construir, però les obres de desviació van quedar malmeses pel terratrèmol, de manera que el riu ha tornat al seu curs natural, sota la central. Els prop de 400 m3 d’aigua que transporta el riu es barregen amb l’aigua altament radioactiva que s’escapa després de refrigerar el nucli.

La gestió de tot plegat pateix d’una constant improvisació. Prima el curt termini i es menysté els efectes de les decisions preses en el mig i llarg termini. Es continua alliberant radioactivitat en el medi, sobretot a les aigües subterrànies i a l’oceà, la qual cosa comporta un enorme impacte sobre els productes alimentaris locals, així com en l’activitat econòmica dels pescadors locals.

La catàstrofe també ha tingut greus conseqüències en els habitants de Fukushima, en particular en els nens i nenes, que actualment n’estan notant els efectes sobre la seva salut. I malgrat tot això, el nou govern japonès continua apostant per la nuclear com a font de generació d’energia, igual com molts d’altres països, inclosos d’europeus.

Els prioritats energètiques que van presentar la Comissió fa unes setmanes mantenia l’aposta per la nuclear. El Parlament ha matisat aquesta postura, però finalment seran els governs dels Estats els qui, a finals d’aquesta setmana, abordaran el futur energètic de la UE després del 2020.

Un cop més, reitero el meu compromís, personal i com a membre d’ICV i de Verds/ALE, amb el fet que la UE ha de posar fi a l’ús de combustibles fòssils i a les fonts d’energia perilloses de seguida. Mantenir, o fins i tot augmentar, l’ús de l’energia nuclear al territori de la UE és una decisió completament xocant i no té cap mena de sentit econòmic, ambiental ni social.

Els Verds al Parlament Europeu hem demostrat que l’única manera de reduir les emissions de CO2 d’una manera rendible i segura real és mitjançant la disminució i l’estalvi de l’energia i apostant per les energies renovables. Per tal de fer un canvi cap a l’economia verda, la UE ha d’establir un objectiu vinculant ambiciós per al 2030 de reducció d’emissions d’almenys el 60% basat en objectius vinculants ambiciosos per a l’eficiència energètica (40%) i el desenvolupament de fonts d’energia renovables (45%).

Fukushima, malauradament, il.lumina quin és el camí que no hem de seguir, i ens indica cap a on hem d’avançar. Quan més triguem a obrir els ulls, totes i tots plegats, més probabilitats de patir nous Fukushimes arreu.

Nota final: Fukushima, i el debat al voltant de l’accés a l’energia, va donar peu a escriure la novel.la ‘Retorn a Shambhala’, un llibre d’aventures al voltant de la necessitat de canviar de paradigma mental (individualment i col.lectiva) en relació a l’energia.

Foto: Acció en memòria de les víctimes de Fukushima, ahir, a Estrasburg, acompanyats per Naoto Matsumura.

El fracking: otra legislación europea defectuosa (entrevista a GoldmanSachsIsNotAnAftershave)

0
Publicat el 5 de març de 2014

Entrevista que em va fer Maria Gobern per al lloc web Goldman Sachs is not an aftershave:

El pasado mes, la comisión de Medio Ambiente del Parlamento Europeo votó sobre la revisión de la directiva de los estudios de impacto ambiental. El Parlamento había pedido que las evaluaciones del impacto del gas de esquisito fueran obligatorias y parecía que la Comisión europea estaba de acuerdo, pero los diplomáticos de la UE dijeron que las negociaciones entre representantes del Parlamento, la Comisisón, el ejecutivo de la UE y los Estados miembros estaban bloqueadas hasta que ese requisitó se eliminó.

EL denominado gas pizarra es ya deseado por muchos países europeos, ya que consideran una enorme ventaja competitiva la revolución del shale gas de los Estados Unidos y los costes de la energía barata en comparación con Europa. Sin embargo, la geología en Europa es muy diferente y la oposición pública por razones ambientales es fuerte. Para saber más sobre esta regulación y este brusco cambio de opinión de les instituciones,  el eurodiputado catalan Raül Romeva Rueda(Grupo de los Verdes/ Alianza Libre Europea) responde a unas cuántas incognitas.

¿Por qué no se obliga a realizar las evaluaciones de impacto previas para la exploración y explotación del shale gas ?

De hecho, el pasado mes de Octubre de 2013, el Parlamento Europeo votó a favor de incluir  tanto en la fase de exploración como en la de explotación  los proyectos de fracking en la legislación europea sobre la Evaluación de Impacto Ambiental ( EIA ). Parecía que por fin se podrían tener en cuenta los numerosos impactos negativos sobre el medio ambiente, la salud y el clima asociados a este tipo de proyectos. Sin embargo, recientemente, la Comisión Europea ha dado luz verde a los proyectos de fracking en Europa excluyéndolos de la Directiva de estudios de impacto ambiental y dejando a los estados la competencia para aprobar o denegar permisos para explotaciones según su criterio. Aunque a finales de enero la Comisión reconoció y aceptó tener en cuenta los impactos en relación al fracking que el Grupo Verdes / ALE habíamos expuesto  finalmente se ha rendido a la presión de los lobbies y los Estados miembros interesados ??en promover el fracking y se ha limitado a dar algunas recomendaciones no obligatorias .

¿Porque se oponen algunos estados miembros y lobbies en la exploración? ¿cuáles serían los principales motivos?

El desarrollo de proyectos de shale gas tienen el riesgo de dañar los suministros de agua dulce y contaminar el agua potable, tanto para la filtración de los productos químicos y la arena de sílice inyectados en la tierra como por los elementos radiactivos naturales que ascienden a la superficie durante el proceso. El fracking necesita un elevado consumo de agua que queda inutilizable una vez se ha utilizado y el consumo de combustible que se utiliza para la extracción provoca un aumento de las emisiones de CO2 y de otros gestos que hacen aumentar la contaminación atmosférica. Estos proyectos, tienen el riesgo de impactar muy negativamente sobre el medio ambiente, nuestro paisaje y nuestra agricultura, pueden provocar terremotos y tienen efectos graves sobre la salud humana. El auge de la perforación del fracking iniciado hace una década a los Estados Unidos nos ha permitido conocer y documentar todos estos impactos negativos. No debemos permitir que Europa tropiece otra vez con la misma piedra y cometa los mismos errores que se han cometido en los Estados Unidos.

¿Cuáles son los principales estudios que son necesarios llevar a cabo?

Previamente a la fase de exploración es necesario que se lleve a cabo una exhaustiva y completa evaluación de impacto ambiental que tenga en cuenta todos los posibles impactos y riesgos del proyecto en el medio ambiente pero también en la población en cada una de sus fases. Esta Evaluación de Impacto debería incluir informes geológicos y sísmicos de la zona y un análisis de las condiciones ambientales previas al inicio del proyecto, entre otros. Es muy importante que, para prevenir conflictos de intereses con los desarrolladores del proyecto, las personas que llevan a cabo las evaluaciones de impacto sean expertos que tengan las calificaciones necesarias, la experiencia y conocimientos técnicos. Éstos, deben ser capaces de trabajar de manera científicamente objetiva, independiente del promotor o las propias autoridades públicas. Además, es necesario que durante el proceso de elaboración de la evaluación de impacto ambiental se informe y se consulte a la población.

¿Y ahora que? La regulación a nivel europeo no es suficiente, ¿cómo funcionará los próximos meses?

Está claro que la normativa europea en cuanto al fracking no es suficiente. Hay que seguir insistiendo para conseguir que la UE obligue a incluir los proyectos de fracking en la Directiva de Impacto Ambiental. Esta Directiva, actualmente en fase de revisión, es un texto extremadamente importante en cuanto a la política ambiental europea y supone el principal instrumento de prevención de los riesgos para la salud y el medio ambiente. De momento, sólo tenemos las recomendaciones ( no obligatorias ) de hacer caso a las recomendaciones de la Comisión. Estas, invitan al Estados miembros a planificar con antelación y evaluar los posibles efectos acumulativos antes de conceder licencias, así como examinar detalladamente los impactos y riesgos ambientales. También recomiendan que se garantice que la integridad del pozo de extracción se ajusta a las mejores prácticas.  La Comisión plantea a los gobiernos que verifiquen la calidad del suelo, el aire y el agua de la zona antes de que comiencen las operaciones, con el objetivo de controlar cualquier cambio y poder hacer frente a los riesgos que se planteen. Además, también recomienda controlar las emisiones de gases, incluidos los gases de efecto invernadero e informar a la opinión pública cuáles son los sustancias utilizadas en cada miedo de extracción. La idea es que la Comisión controle la aplicación de estas recomendaciones y que en un plazo de 18 meses revise si este enfoque es suficiente o bien es necesaria una legislación. Nosotros seguiremos insistiendo para que prevalezca el principio de precaución y que los proyectos de shale gas estén sometidos a la legislación comunitaria y se incluyan dentro de la Directiva de Impacto Ambiental.

¿Hay en Europa unas buenas condiciones para la explotación del shale gas ?

Lo que hay en Europa es una gran necesidad de no llevar a cabo iniciativas que pueden tener efectos lamentables e irreversibles.

¿Tendría el shale gas el mismo éxito que en Estados Unidos? Éste ha hecho más barato el precio de la energía en Estados Unidos, ¿es el shale gas entonces la solución para Europa?

De ninguna manera. Es un intento de apurar las migajas que quedan en el plato después de haber agotado los hidrocarburos. Hay que romper con el mito del shale gas. Contrariamente a lo que nos quieren hacer creer, el fracking no hará desaparecer la dependencia energética ya que esta energía se la quedarán las grandes compañías explotadoras y por tanto, seguiremos dependiendo de las grandes empresas de energías sucias. El fracking no es la solución. Lo que hace falta es que Europa apueste por un modelo energético más sostenible, justo y eficiente que se base en las energías renovables, en la eficiencia y en el ahorro energético en vez de potenciar un modelo ineficiente y peligroso para la salud y el medio ambiente basado en las energías sucias. Si se está generando este debate a favor y contra del fracking es porque no se está apostando por las energías renovables, que son la alternativa real para conseguir una mayor democratización de la energía y una disminución del precio de ésta.

Algunas personas dicen que el gas de esquisto es económico ya que ha sido subvencionado por las autoridades y no incluye los costos ambientales. ¿Es esto cierto?

Los beneficios económicos del Shale gas no están claros. Aparte de no incluir los elevados costes ambientales que estos proyectos tienen implícitos, para que las explotaciones sean rentables los precios de gas deben ser muy altos. Además, hay que tener en cuenta que la producción de los pozos se reduce en muy poco tiempo y por lo tanto, es necesario buscar y abrir nuevos pozos continuamente. Los únicos que se benefician económicamente del fracking son las grandes empresas petrolíferas que al final de las explotaciones, dejan al medio ya la población un territorio destruido. Todo ello nos hace pensar que nos encontramos ante una nueva burbuja económica.

Abandonando el debate de si el fracking es o no es la solución, lo que a mi me sorprendre es: ¿Por qué Europa no propone una legislación adecuada? ¿demasiada ambición? Será que és más fàcil  quedarse con una legislación a medias y por tanto, defectuosa….

MARIA GOBERN

@mariagobern

maria.gobern@gmail.com

 

Font foto: PE

Pobresa energètica i dependència energètica espanyola

0
Publicat el 5 de març de 2014

Avui hem presentat dues preguntes a la Comissió Europea per denunciar que a Espanya un 90% dels habitatges malgasten energia i no compleixen els requisits d’eficiència energètica. La situació de crisi actual, lligada amb l’augment desmesurat del preu de l’electricitat i la falta d’eficiència energètica als edificis, ha fet augmentar les famílies que es troben en situació de pobresa energètica. Així mateix, he demanat a la Comissió Europea que fomenti un pla de xoc contra la pobresa energètica juntament amb el Banc Europeu d’Inversions.

Aquestes preguntes les hem presentem avui, 5 de març, dia mundial de l’eficiència energètica. Una qualitat insuficient als habitatges i una baixa eficiència energètica provoquen més consum d’energia del necessari i, per tant, un augment de la factura elèctrica. Espanya avança clarament en direcció divergent als objectius fixats per la UE en la Directiva sobre eficiència energètica en edificis.

Per altra banda, aquest matí, he participat en unes jornades sobre el futur de les energies renovables a Europa, on s’ha recordat com una baixa eficiència energètica suposa un consum excessiu d’energia que fa augmentar la dependència energètica d’Espanya i redueix la competitivitat en el mercat.

Actualment Espanya té una dependència energètica superior al 80% (la mitjana europea és del 54%). Apostant fortament per una major eficiència energètica i per les energies renovables s’aconseguiria una major autonomia en termes energètics.

Foto: Aquest matí, durant les Jornades sobre Eficiència Energètica, a Brussel.les.

Continuo amb la gira Mediterrània: ahir, Menorca. #stopprospeccions #sírenovables #mediterrània #bénscomuns #commons

0

Continuo amb la gira Mediterrània: ahir, a Menorca, roda de premsa amb mitjans locals, trobada amb representants illencs (IniciativaEquo), i conferència-debat a la sala multifuncional d’Es Mercadal.

Dues peces recollides per dos mitjans.

Menorca@ldia Diario digital

El eurodiputado Romeva advierte de los peligros de las prospecciones

Una extracción que duraría apenas diez años podría destruir el modelo económico actual de las islas

El eurodiputado por Iniciativa per Catalunya-Verds y vicepresidente del grupo parlamentario en Bruselas Verdes-ALE, Raúl Romeva, denunció este lunes en Maó que “permitir las extracciones de petróleo en Balears es cargarse todo un marco económico por una rentabilidad a corto plazo y que apenas durará unos diez años a lo sumo”. Romeva hizo esta afirmación en la presentación de la conferencia-debate que se celebrará  en Es Mercadal y en la que también participarán representantes locales del PP, PSOE, PSM, Iniciativa-Verds-Equo y Esquerra de Menorca.

Romeva advierte que “las prospecciones que se quieren realizar son la puerta de entrada de muchas otras empresas porque si se permiten, otras compañías también vendrán a buscar combustibles fósiles”. El eurodiputado incidió en que esta industria podría destruir toda la economía basada en el turismo, la naturaleza y la pesca por un petróleo “que cada vez será más caro. Seguir apostando por los hidrocarburos es sucumbir”.

Por este motivo pidió amplias movilizaciones sociales para oponerse a los sondeos por lo que pueda conllevar en el futuro. Pero pidió a la sociedad balear que mire más allá en el tiempo y no se limite a luchar contra las prospecciones, “Hay que perseguir un cambio de modelo energético” que, a su juicio, debe vertebrarse en torno a la eficiencia energética, reducción de las emisiones de CO2 y la promoción de las energías renovables.

En este sentido hizo hincapié en que “hay que desmontar falsos mitos como que las renovables son caras por las primas a pagar”. Romeva explicó que “las centrales nucleares también están subvencionadas y nadie dice nada”. Afirma que una popularización de las fuentes de energía renovable y del autoconsumo rebajaría aún más el coste de producción. También pidió al respecto que se apruebe una ley de incompatibilidades para que los altos cargos del Gobierno no puedan trabajar después, al menos temporalmente, en los consejos de administración de ciertas empresas y puso como ejemplo los ex presidentes de gobierno y la industria energética. Según Romeva estas relaciones ponen en tela de juicio algunas decisiones políticas adoptadas por el poder ejecutivo.

 

Menorca.info

Eurodiputado Romeva alerta de los peligros que acarrearan las prospecciones

El eurodiputado y vicepresidente del grupo parlamentario en Bruselas Verdes-ALE, Raúl Romeva, ha advertido que «permitir las extracciones de petróleo en Baleares es cargarse todo un marco económico por una rentabilidad a corto plazo y que apenas durará unos diez años a lo sumo».

Romeva, de Iniciativa per Catalunya-Verds, se ha pronunciado así en Mahón durante la presentación de la conferencia-debate que se celebra hoy en Es Mercadal y en la que también participarán representantes locales del PP, PSOE, PSM, Iniciativa-Verds-Equo y Esquerra de Menorca.

Romeva ha advertido de que «las prospecciones que se quieren realizar son la puerta de entrada de muchas otras empresas porque si se permiten, otras compañías también vendrán a buscar combustibles fósiles».

El eurodiputado incidió en que esta industria podría destruir toda la economía basada en el turismo, la naturaleza y la pesca por un petróleo «que cada vez será más caro. Seguir apostando por los hidrocarburos es sucumbir».

Romeva ha apoyado amplias movilizaciones sociales para oponerse a los sondeos por lo que pueda conllevar en el futuro, aunque ha pedido a la sociedad balear que mire más allá en el tiempo y no se limite a luchar contra las prospecciones.

«Hay que perseguir un cambio de modelo energético» que, a su juicio, debe vertebrarse en torno a la eficiencia energética, reducción de las emisiones de CO2 y la promoción de las energías renovables», ha dicho.

En este sentido ha hecho hincapié en que «hay que desmontar falsos mitos como que las renovables son caras por las primas a pagar».

Romeva ha explicado que «las centrales nucleares también están subvencionadas y nadie dice nada».

Ha afirmado que una popularización de las fuentes de energía renovable y del autoconsumo rebajaría aún más el coste de producción.

También ha pedido al respecto una ley de incompatibilidades para que los altos cargos del Gobierno no puedan trabajar después, al menos temporalmente, en los consejos de administración de ciertas empresas y puesto el ejemplo de los ex presidentes de gobierno y la industria energética.

Según Romeva estas relaciones ponen en tela de juicio algunas decisiones políticas adoptadas por el poder ejecutivo.

Estudi d’impacte ambiental i shale gas: la UE torna a fallar

3

Ahir, la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu va votar sobre la revisió de la Directiva relativa als estudis d’impacte ambiental. El nostre Grup (Verds/ALE) vàrem votar en contra de l’acord que, en primera lectura, han tancat el Parlament i el Consell, amb el beneplàcit de la Comissió Europea. La raó és que el text que se’ns ha presentat no obliga les avaluacions d’impacte prèvies per a l’exploració i explotació del shale gas.

La Directiva relativa als estudis d’impacte ambiental, actualment en fase de revisió, és un text extremadament important pel que fa a la política ambiental europea, i suposa el principal instrument de prevenció dels riscos per a la salut i el medi ambient.

És trist veure com, degut a la pressió d’alguns estats membres i dels lobbies vinculats a la indústria extractiva, el Consell es negui a estendre la seva aplicació als ambits de l’exploració i explotació del gas d’esquist.

A més, es dóna la paradoxa que a finals de gener la Comissió va acceptar tenir en compte tot el seguit d’impactes en relació al fracking que el Grup Verds/ALE havien exposat, (impacte en les aigües subterrànies, en la disponibilitat de recursos hídrics, en la qualitat de l’aire o sobre el clima).

El canvi d’actitud de part de la Comissió és altament preocupant. La CE prefereix reconèixer que la legislació europea és defectuosa (des del punt de vista dels estudis d’impacte) abans que proposar una legislació específica més ambiciosa.

Resulta imperatiu que aquest tema romangui obert per tal de garantir la protecció del medi ambient i la salut dels ciutadans.

Petroli a Eivissa? La falàcia d’un nou El Dorado

0
Avui, l’Ara fa del risc de prospeccions petrolíferes a Balears el tema del dia (http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Brusselles-investiga-prospeccions-petroliferes-Eivissa_0_1083491728.html) . No cal dir que el tema s’ho mereix. En vaig començar a parlar quan en vàrem tenir coneixement, i he dut a terme diverses iniciatives, sempre sumant-me als legítims i necessaris clams per aturar-ho. Adjunto algunes de les més recents les podeu trobar aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6284/cat/723

I, en concret: Entrevista per a Noudiari.es (Eivissa i Formentera), sobre prospeccions petrolíferes Balears http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252748

Raül Romeva: “Només amb una gran mobilització social es podran parar les prospeccions petrolíferes” (entrevista al Noudiari.es, Eivissa) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258406

Resum de la conferencia que vaig fer dilluns a Eivissa (#Eivissadiuno #prospeccionsno #clubdiariodeibiza)http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258477

“Romeva aquest dimarts a Palma, on ha donat una conferència titulada “Per una Europa de la ciutadania i els pobles”, a Can Alcover. L’eurodiputat s’ha solidaritzat amb la marea verda lluint un llaç verd i un altre de quadribarrat a la solapa”.http://dbalears.cat/actualitat/balears/romeva.html http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Brusselles-investiga-prospeccions-petroliferes-Eivissa_0_1083491728.html

Denuncio davant la Comissió Europea, una vegada més, la situació d’Oligopoli energètic a Espanya

3

Aquesta setmana he presentat davant la Comissió Europea una pregunta en la qual he denunciat, un cop més, que la situació d’oligopoli del mercat energètic espanyol a vulnera clarament la normativa europea.

Un dels grans problemes del sector elèctric espanyol es deu a que el 80% de la generació de l’electricitat (i un 90% de la seva comercialització) està controlada per 5 grans empreses.

Aquest sistema vulnera la Directiva 2009/72/CE i l’article 56 del TFUE pel fet de no garantir la separació efectiva entre empreses de generació, distribució i comercialització de l’electricitat i per les restriccions en les prestacions d’aquests serveis. A banda, el mercat elèctric espanyol incompleix l’article 106 del TFUE en relació a les normes de dret de competència i el mercat impedint l’entrada de les renovables al sistema elèctric.

Tal i com ja vaig afirmar en una reunió que vàrem mantenir amb el Comissari de Competència, Joaquín Almunia, el passat 17 de desembre, reitero que és completament intolerable que Espanya tingui un sistema elèctric en el que es permeti la convivència d’un dèficit tarifari de 26.000 milions d’euros amb uns beneficis de les companyies elèctriques que doblen els de les europees i amb una pujada de la factura elèctrica d’un 80% des del 2004. Aquesta situació evidencia una disfunció al mercat elèctric espanyol i que ja va ser criticada al 2012 per la Comissió Europea.

Per tot plegat, insto la Comissió a actuar per assegurar el compliment de la normativa Europea per part del Govern Espanyol. Cal seguir insistint i denunciant la situació d’oligopoli energètic que hi ha actualment a Espanya per aconseguir un model energètic més net, just i eficient que no serveixi tan sols per enriquir a uns pocs.

Finalment, de tot això en parlarem a la jornada que hem organitzat per aquest dissabte, a la Farinera del Clot (Gran Via Corts Catalanes, 837), que duu per títol: ‘De l’estafa elèctrica al nou model energètic’, i en la qual comptarem amb ponències de Carlos Bravo, Javier García Breva, Francesco Cortesi, Stefan Taschner, Jordi Ortiz, Lluis Albareda, Cote Romero, Alba del Campo i Maria Campuzano, a més de les intervención sde Laia Ortiz, Janet Sanz, Ernest Urtasun i Jona Herrera).

El Parlament Europeu alça la veu (un cop més) en relació a les Polítiques Climàtiques i Energètiques a la UE per al 2030

0

El Parlament alça la veu per uns objectius climàtics i energètics per a la UE per al 2030 ambiciosos i vinculants. L’eurocambra hem adoptat avui un informe amb el qual ens posicionem en el debat sobre les polítiques energètiques i climàtiques per al 2030. Els Verds agraïm el suport del Parlament Europeu per prendre’ns seriosament els objectius climàtics i energètics de la UE per al 2030, just unes setmanes després que la Comissió va presentar unes propostes sense cap mena d’ambició.

El missatge que envia avui el PE és alt i clar: és essencial per a qualsevol política de la UE vincular les energies renovables, l’eficiència energètica i gasos d’efecte hivernacle amb els objectius pel 2030. Tan sols unes setmanes després que la Comissió Europea presentés la seva débil proposta, la votació d’avui hauria de reorientar el debat i instar als governs de la UE a que prenguin la decisió correcta en relació al full de ruta pel 2030. La cimera està prevista pel proper mes de març.

El 2030 és la següent fita crucial per al clima i la política energètica europea. És crucial que els lobies dels combustibles fòssils i de les nuclears entenguin que el nostre futur energètic rau en l’aposta per les energies renovables i en l’eficiència energètica. Uns objectius clars i ambiciosos proporcionarien la seguretat que els inversors necessiten, no només en el sector de l’energia, sinó també en les indústries innovadores a tot Europa. Aquests objectius no només garantirien l’eficàcia de la política climàtica de la UE i n’augmentarien la seguretat energètica, sinó que també maximitzarien el potencial de creació d’ocupació de tots els sectors relacionats.

Els estats membres de la UE estan lluny de complir els objectius no vinculants d’estalvi d’energia per al 2020. Cal rectificar inmediatament. Per això, necessitem uns objectius ambiciosos i vinculants per al 2030 que ens permetin reduir el consum d’energia fins a un 40%. Aquesta és la demanda que fem avui ja no com a Verds/LAE, sinó com a Parlament Europeu. Ara esperem que els governs de la UE reconeguin la votació d’avui i retornin els 3 objectius vinculants a la cimera del mes de març.

Foto: Presentació del llibre Verd de la Comissió, amb Oettinger, Hedegaard, i Durao Barroso. Font: EC.

El clima, pendent de la votació al Parlament sobre el Llibre Verd del Marc 2030

0

Una de les votacions que tindrà lloc aquest migdia, al Parlament Europeu, té a veure amb el Llibre Verd que va presentar la Comissió fa uns dies relatiu al marc 2030 per a les polítiques de clima i energètiques. El PE votarem un informe d’iniciativa (INI) per establir el posicionament de l’Eurocambra. Adjunto a continuació la postura que, en tant que grup, hem tingut davant d’aquest text (en anglès):

 

The EP INI report is responding to Commission Green Paper and consultation regarding a 2030 framework for EU climate and energy policies. The main questions are: what kind of target(s) (renewables, energy efficiency, greenhouse gas emissions, …); at what level (EU/national) and how ambitious; and what are the recommendations for policy instruments (binding, non-binding, ETS, non-ETS, biofuels, decarbonisation, standards, incentives..). Following a conflict of competence between ENVI and ITRE, the decision was to apply Rule 51, i.e. joint committee procedure.

The Greens/EFA voted in both, ENVI and ITRE committees in favour of the final report from the joint committee, based on 86 compromises, hours of negotiations at MEP and staff levels, and after last minute EPP/ITRE-ECR attempts to use procedural filibuster to postpone the vote. The draft report has +/-150 paragraphs (35 pages), most importantly calling for:

1.Ambitious binding targets for reduction of greenhouse gas (ghg) emissions, renewable energy sources (RES) and energy efficiency as most appropriate for achieving objectives in a cost effective way, providing investment certainty, strengthening competitiveness and energy security

2.Domestic greenhouse gas reduction of at least 40% by 2030 from 1990 levels, by means of individual national targets

3.Binding energy efficiency target of 40%, by means of individual national targets;

4.Binding EU 2030 target of producing at least 30% of final energy consumption from RES, by means of individual national targets;

5.All sectors of the economy need to contribute, early agreement is necessary for Paris 2015 and investments

 

Així mateix, adjunto la Resolució alternativa que hem presentat Verds/ALE i que serà sotmesa també a votació:

 

PROPOSTA ALTERNATIVA DE RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU

sobre el marc de polítiques climàtiques i energètiques per al 2030

 

(2013/2135(INI))

El Parlament Europeu,

1. Observa amb preocupació les propostes de la Comissió en relació a la política climàtica i energètica de la UE per al 2030 aprovada el 22 de gener de 2014; destaca que l’objectiu per al 2030 en termes de reducció de gasos d’efecte hivernacle inclosos en les propostes mostra un retrocés pel que fa a l’ambició ja que suposa només un 50% de possibilitats que no s’excedeixin els 2°C d’escalfament global i deixant un llegat de canvi climàtic devastador; pren nota de l’important pas enrere de la política energètica en relació a la del 2020 ja que per al 2030, no hi ha cap objectiu d’eficiència energètica i només un objectiu aspiracional, sense disposicions vinculants sobre els Estats membres de la UE, per a les fonts d’energia renovables, fet que perjudicarà a la seguretat dels inversors en què Europa és líder mundial;

2. Pren nota de les grans mobilitzacions de la població “per al clima i la protecció del medi ambient” com ho demostren les més de 225.000 cartes enviades al President Barroso, posant en dubte en aquest sentit el compromís de Barroso amb els ciutadans i ciutadanes i amb el medi ambient; demana als Estats Membres que designin nous Comissaris que escoltin la motivació pública i el gran consens dins la comunitat científica per aconseguir una millor protecció del clima i del medi ambient.

3. Demana al Consell Europeu que adopti un enfocament multifacètic que es basi en el reforç mutu, polítiques coordinades i coherents i objectius vinculants i ambiciosos en matèria de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, energies renovables i eficiència energètica; demana a la Comissió i als Estats membres que aprofitin millor les interaccions entre aquests tres objectius, ja que són les eines més apropiades per garantir que s’aconsegueixen els objectius climàtics i energètics de la UE de manera efectiva en l’horitzó temporal del 2030, i que doni seguretat a les inversions i impulsar i enfortir la competitivitat i seguretat energètica a la UE;

4. Demana al Consell Europeu que estableixi un objectiu d’estalvi a la UE del 40% en comparació amb l’energia consumida a la UE al 2010 per al 2030; destaca que aquest objectiu ha de ser implementat pels objectius nacionals vinculants individuals, tenint en compte la situació i el potencial de cada Estat membre.

5. Demana al Consell Europeu que estableixi un objectiu obligatori a la UE per al 2030 per produir almenys el 45% del consum final i total d’energia procedent de fonts d’energia renovables; subratlla que aquest objectiu ha de ser implementat pels objectius nacionals vinculants individuals, tenint en compte la situació i el potencial de cada Estat membre.

6. Demana al Consell Europeu que estableixi un objectiu obligatori a la UE per al 2030 per reduir un 60% les emissions de gasos d’efecte hivernacle domèstic les emissions reals en comparació amb els nivells de 1990 en línia amb el que ja havien acordat pel que fa a l’objectiu dels 2°C; subratlla que aquest objectiu ha de ser implementat pels objectius nacionals vinculants individuals, tenint en compte la situació i el potencial de cada Estat membre.

7. Assenyala que l’excedent significatiu de permisos d’emissió en el mercat de permisos d’emissió de la UE ha donat lloc a un preu del carboni molt menor del que s’esperava originalment i no proporciona els preus necessaris per induir l’estalvi d’emissions i la inversió en tecnologies sostenibles; subratlla que això pot conduir a ineficiències econòmiques, com el bloqueig de les existències de capitals intensius de carboni i un major ús del carbó a la UE; demana una reforma estructural immediata per eliminar l’excés d’oferta actual dels permisos d’emissió en el sistema sense demora que inclogui una proposta per modificar el requisit lineal anual de reducció del 1,74% per complir els objectius de reducció d’emissions de CO2 del 2050 i la meta per al 2030; també pren nota dels efectes negatius de l’entrada de compensacions internacionals i acull amb satisfacció el fet que l’ús de compensacions no serà elegible més enllà del 2020.

8. Remarca que totes les directives pertinents de la UE hauran de ser revisades per tal d’establir el marc del 2030 en la legislació; demana a la Comissió que presenti, com a molt tard a principis de 2015, propostes legislatives per revisar, sobre la base de la codecisió, la Directiva del mercat de permisos d’emissió, la Directiva d’energies renovables i l’esforç de repartir la decisió.

9. Sobre la base del principi de precaució, tenint en compte els riscos i els impactes negatius pel clima, el medi ambient i la salut lligats a l’explotació i extracció dels hidrocarburs no convencionals (com el gas d’esquist) i les llacunes identificades en el règim regulador de la UE per a aquest tipus d’activitats que la Comissió ha decidit no regular, insta a les autoritats locals i regionals a no autoritzar qualsevol programa de prospecció o extracció d’hidrocarburs no convencionals a la UE i a que els Estats membres s’abstinguin en la prevenció d’aquest tipus de decisions;

10. Pren nota de la importància de la comptabilitat de carboni complet sota la Directiva sobre la Qualitat del Combustible per tal de reduir el cicle de vida de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provinents dels combustibles del transport; subratlla que la Directiva sobre la Qualitat del Combustible pot tenir un paper important en la promoció de combustibles més sostenibles en el marc climàtic i energètic del 2030;

11. Demana al seu President que transmeti la present Resolució al Consell Europeu i a la Comissió Europea.

Foto: Protesta de Verds/ALE davant la Comissió Europea el dia que es va fer públic el Llibre Verd sobre clima i energia (marc 2030). Font: Verds/ALE

Resum de la conferencia que vaig fer dilluns a Eivissa (#Eivissadiuno #prospeccionsno #clubdiariodeibiza)

0

«Si el Gobierno no reacciona, tenemos un problema democrático de primer nivel»

El eurodiputado Raül Romeva denuncia que las petrolíferas ni generarán empleo ni riqueza en Balears

Por laura ferrer arambarri (texto completo en Diario de Ibiza) «Si a pesar de toda esta movilización, si a pesar de las más de 20.000 alegaciones recogidas en tan poco tiempo el Gobierno no reacciona, si esto no lo para, es que tenemos un problema democrático de primer nivel». Así de rotundo se pronunció el lunes en el Club Diario de Ibiza el eurodiputado Raül Romeva, del grupo de los Verdes/Alianza Libre Europea, que habló sobre los peligros de las prospecciones en el Mediterráneo ante un auditorio en el que no faltaron caras reconocibles del movimiento Alianza Mar Blava o el fenómeno viral #Eivissadiuno.

«La oposición a un proyecto como este es un proceso lento, largo y complicado, por eso es tan importante pararlo en la fase previa, en la que se encuentra el proyecto de Cairn Energy», remarcó el eurodiputado, que alentó a los ibicencos a no bajar la guardia. «No podemos permitir un Mediterráneo lleno de manchas negras. No tiene ningún sentido», aseguró el eurodiputado, que señaló que, en el fondo de toda esta cuestión «está el hecho de que el Gobierno central continúa apostando por la dependencia energética de los hidrocarburos y las nucleares, en lugar de apostar por dos industrias mucho más interesantes a largo plazo como es el turismo y las renovables», sentenció.

Acompañado por Arnau Mañas, de ExC, Romeva apuntó que el hecho de que en Balears gobierne el PP y las instituciones isleñas se opongan a las prospecciones «sitúa a las islas en una posición muy diferente a Canarias, donde el PP se ha pronunciado a favor de estos estudios». «Los poderes locales tiene una cierta reticencia a estos proyectos en Balears», remarcó el eurodiputado. De todos modos, este hecho «no es suficiente» como para bajar las defensas y fiarse exclusivamente de las acciones políticas. «Todas las energías son necesarias en este momento», matizó e instó a los movimientos antiprospecciones a dirigirse a la Comisión Europea e incluso al Defensor del Pueblo europeo (Ombudsman), en el caso de que, al cierre del período de alegaciones, no haya una respuesta positiva del Gobierno. Aconsejó a todo el movimiento que comience a planificar «todas las acciones posibles en el caso de que las alegaciones no prosperen».

No descartó tampoco, en respuesta a una pregunta de David Sala, del movimiento #Eivissadiuno, elevar la demanda a la Unesco, ya que Ibiza es Patrimonio de la Humanidad (un título que concede este organismo), entre otros valores por sus praderas de posidonia, que podrían verse amenazadas. «Aunque no tenga una influencia directa, sí podría ayudar al movimiento en contra», apuntó el eurodiputado.

«Hay que pensar que, incluso en el caso de que no se produzcan accidentes, el valor del entorno pierde puntos, es una pérdida colectiva. No va a generar puestos de trabajo para la zona y tampoco un impacto económico positivo porque perjudica al entorno que es uno de los valores primordiales del turismo», añadió Romeva.

En referencia a si, finalmente, servirá de algo todo el movimiento en contra y las alegaciones, el político fue rotundo: «No nos podemos permitir no ser optimistas, si nos creemos que no hay opciones no haremos nada. En la fase en la que estamos todas las energías son necesarias, comenzando por la vuestra [en referencia al auditorio] Alianza Mar Blava, el sector turístico, pesquero, todos».

Foto: amb Arnau Mañas, d’ExC, durant la conferència a la seu de Diario de Ibiza. Font: Vicent Mari.