Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

El semàfor ja és verd

Condueixo concentrat en les noticies de la ràdio. De fet, em dirigeixo precisament cap a una de les tertúlies a les quals de tant en tant participo. Avui toca l’Oracle, de Catalunya Ràdio, presentada i dirigida per en Xavier Graset. Repasso mentalment els temes dels quals probablement tocarà parlar, o sobre els quals, si més no, és possible que se me’n demani l’opinió: crisi, Ucraïna, desnonament, deute, pressupostos, reforma energètica, la meva darrera novel.la ‘Retorn a Shambhala’ … i és clar, també sobre la consulta, Catalunya, Catalunya i Europa, …

Un dels semàfors de la Via Augusta es posa vermell, i m’aturo. Al meu costat s’atura un altre cotxe. De reüll veig com el conductor del vehicle em fa senyals. Amb gestos em demana que abaixi la finestra. Pensant que em voldrà preguntar sobre alguna adreça o direcció, abaixo el volum de la ràdio i seguidament la finestra. Ell ja té la seva oberta.

–Escolta, tu ets en Romeva, aquell d’Iniciativa?

Sorprès per la pregunta, que confesso que no m’esperava tenint en compte les circumstàncies en les que ens trobem ell i jo -és a dir, aturats en un semàfor en vermell-, assenteixo.

I tot seguit una pregunta encara més sorprenent, no pel contingut, sinó pel context i el moment:

–I escolta, això de la independència què, com ho tenim? Què hi diuen a Europa?

Just en aquell moment el semàfor es posa verd.

Obligats per les circumstàncies tant ell com jo hem de posar primera, i arrencar.

De nou en marxa, condueixo pensant en el fet que acabo de viure. Arribo a l’emissora de ràdio. Allà m’hi espera en Graset i la resta de tertulians.

–Us fa res si sortim un moment per sumar-nos a la protesta pel tancament de Canal 9?

–Per descomptat que no –responc.

Sortim, i protestem.

Minuts després, ja asseguts davant els micros, comencem a parlar de tot: d’Europa, d’Ucraïna, de la crisi, de pressupostos, d’energia, de ‘Retorn a Shambhala’ i, és clar, també de Catalunya i del futur que li espera, amb o sense Europa.

El semàfor ja fa temps que s’ha posat verd, i el cotxe no es pot quedar aturat.

Font foto: Júlia Brosa


  1. El que més m’ha sobtat de tot plegat és que anéssiu en cotxe. Espero que almenys anés ben ple. O que fos elèctric i es carregués amb energia solar. El pitjor de tot és que no ho dic totalment en conya. 🙂 

    Ja ho sap això el Joan (Herrera)? 😛

  2. I jo que estava conscienciat de venir de fora de Barcelona a la Diagonal en transport públic. Serà que no es poden posar ambdós semàfors verds alhora…
  3. A veure, no sigueu demagogs…  No sabeu ni d’on venien ni on anaven. Vosaltres no heu pujat mai a un cotxe? Encara més, no heu anat mai sols en cotxe?
    Doncs, tu diràs…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Miscel·lània personal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent