Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

El Parlament Europeu alça la veu (un cop més) en relació a les Polítiques Climàtiques i Energètiques a la UE per al 2030

0

El Parlament alça la veu per uns objectius climàtics i energètics per a la UE per al 2030 ambiciosos i vinculants. L’eurocambra hem adoptat avui un informe amb el qual ens posicionem en el debat sobre les polítiques energètiques i climàtiques per al 2030. Els Verds agraïm el suport del Parlament Europeu per prendre’ns seriosament els objectius climàtics i energètics de la UE per al 2030, just unes setmanes després que la Comissió va presentar unes propostes sense cap mena d’ambició.

El missatge que envia avui el PE és alt i clar: és essencial per a qualsevol política de la UE vincular les energies renovables, l’eficiència energètica i gasos d’efecte hivernacle amb els objectius pel 2030. Tan sols unes setmanes després que la Comissió Europea presentés la seva débil proposta, la votació d’avui hauria de reorientar el debat i instar als governs de la UE a que prenguin la decisió correcta en relació al full de ruta pel 2030. La cimera està prevista pel proper mes de març.

El 2030 és la següent fita crucial per al clima i la política energètica europea. És crucial que els lobies dels combustibles fòssils i de les nuclears entenguin que el nostre futur energètic rau en l’aposta per les energies renovables i en l’eficiència energètica. Uns objectius clars i ambiciosos proporcionarien la seguretat que els inversors necessiten, no només en el sector de l’energia, sinó també en les indústries innovadores a tot Europa. Aquests objectius no només garantirien l’eficàcia de la política climàtica de la UE i n’augmentarien la seguretat energètica, sinó que també maximitzarien el potencial de creació d’ocupació de tots els sectors relacionats.

Els estats membres de la UE estan lluny de complir els objectius no vinculants d’estalvi d’energia per al 2020. Cal rectificar inmediatament. Per això, necessitem uns objectius ambiciosos i vinculants per al 2030 que ens permetin reduir el consum d’energia fins a un 40%. Aquesta és la demanda que fem avui ja no com a Verds/LAE, sinó com a Parlament Europeu. Ara esperem que els governs de la UE reconeguin la votació d’avui i retornin els 3 objectius vinculants a la cimera del mes de març.

Foto: Presentació del llibre Verd de la Comissió, amb Oettinger, Hedegaard, i Durao Barroso. Font: EC.

El clima, pendent de la votació al Parlament sobre el Llibre Verd del Marc 2030

0

Una de les votacions que tindrà lloc aquest migdia, al Parlament Europeu, té a veure amb el Llibre Verd que va presentar la Comissió fa uns dies relatiu al marc 2030 per a les polítiques de clima i energètiques. El PE votarem un informe d’iniciativa (INI) per establir el posicionament de l’Eurocambra. Adjunto a continuació la postura que, en tant que grup, hem tingut davant d’aquest text (en anglès):

 

The EP INI report is responding to Commission Green Paper and consultation regarding a 2030 framework for EU climate and energy policies. The main questions are: what kind of target(s) (renewables, energy efficiency, greenhouse gas emissions, …); at what level (EU/national) and how ambitious; and what are the recommendations for policy instruments (binding, non-binding, ETS, non-ETS, biofuels, decarbonisation, standards, incentives..). Following a conflict of competence between ENVI and ITRE, the decision was to apply Rule 51, i.e. joint committee procedure.

The Greens/EFA voted in both, ENVI and ITRE committees in favour of the final report from the joint committee, based on 86 compromises, hours of negotiations at MEP and staff levels, and after last minute EPP/ITRE-ECR attempts to use procedural filibuster to postpone the vote. The draft report has +/-150 paragraphs (35 pages), most importantly calling for:

1.Ambitious binding targets for reduction of greenhouse gas (ghg) emissions, renewable energy sources (RES) and energy efficiency as most appropriate for achieving objectives in a cost effective way, providing investment certainty, strengthening competitiveness and energy security

2.Domestic greenhouse gas reduction of at least 40% by 2030 from 1990 levels, by means of individual national targets

3.Binding energy efficiency target of 40%, by means of individual national targets;

4.Binding EU 2030 target of producing at least 30% of final energy consumption from RES, by means of individual national targets;

5.All sectors of the economy need to contribute, early agreement is necessary for Paris 2015 and investments

 

Així mateix, adjunto la Resolució alternativa que hem presentat Verds/ALE i que serà sotmesa també a votació:

 

PROPOSTA ALTERNATIVA DE RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU

sobre el marc de polítiques climàtiques i energètiques per al 2030

 

(2013/2135(INI))

El Parlament Europeu,

1. Observa amb preocupació les propostes de la Comissió en relació a la política climàtica i energètica de la UE per al 2030 aprovada el 22 de gener de 2014; destaca que l’objectiu per al 2030 en termes de reducció de gasos d’efecte hivernacle inclosos en les propostes mostra un retrocés pel que fa a l’ambició ja que suposa només un 50% de possibilitats que no s’excedeixin els 2°C d’escalfament global i deixant un llegat de canvi climàtic devastador; pren nota de l’important pas enrere de la política energètica en relació a la del 2020 ja que per al 2030, no hi ha cap objectiu d’eficiència energètica i només un objectiu aspiracional, sense disposicions vinculants sobre els Estats membres de la UE, per a les fonts d’energia renovables, fet que perjudicarà a la seguretat dels inversors en què Europa és líder mundial;

2. Pren nota de les grans mobilitzacions de la població “per al clima i la protecció del medi ambient” com ho demostren les més de 225.000 cartes enviades al President Barroso, posant en dubte en aquest sentit el compromís de Barroso amb els ciutadans i ciutadanes i amb el medi ambient; demana als Estats Membres que designin nous Comissaris que escoltin la motivació pública i el gran consens dins la comunitat científica per aconseguir una millor protecció del clima i del medi ambient.

3. Demana al Consell Europeu que adopti un enfocament multifacètic que es basi en el reforç mutu, polítiques coordinades i coherents i objectius vinculants i ambiciosos en matèria de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, energies renovables i eficiència energètica; demana a la Comissió i als Estats membres que aprofitin millor les interaccions entre aquests tres objectius, ja que són les eines més apropiades per garantir que s’aconsegueixen els objectius climàtics i energètics de la UE de manera efectiva en l’horitzó temporal del 2030, i que doni seguretat a les inversions i impulsar i enfortir la competitivitat i seguretat energètica a la UE;

4. Demana al Consell Europeu que estableixi un objectiu d’estalvi a la UE del 40% en comparació amb l’energia consumida a la UE al 2010 per al 2030; destaca que aquest objectiu ha de ser implementat pels objectius nacionals vinculants individuals, tenint en compte la situació i el potencial de cada Estat membre.

5. Demana al Consell Europeu que estableixi un objectiu obligatori a la UE per al 2030 per produir almenys el 45% del consum final i total d’energia procedent de fonts d’energia renovables; subratlla que aquest objectiu ha de ser implementat pels objectius nacionals vinculants individuals, tenint en compte la situació i el potencial de cada Estat membre.

6. Demana al Consell Europeu que estableixi un objectiu obligatori a la UE per al 2030 per reduir un 60% les emissions de gasos d’efecte hivernacle domèstic les emissions reals en comparació amb els nivells de 1990 en línia amb el que ja havien acordat pel que fa a l’objectiu dels 2°C; subratlla que aquest objectiu ha de ser implementat pels objectius nacionals vinculants individuals, tenint en compte la situació i el potencial de cada Estat membre.

7. Assenyala que l’excedent significatiu de permisos d’emissió en el mercat de permisos d’emissió de la UE ha donat lloc a un preu del carboni molt menor del que s’esperava originalment i no proporciona els preus necessaris per induir l’estalvi d’emissions i la inversió en tecnologies sostenibles; subratlla que això pot conduir a ineficiències econòmiques, com el bloqueig de les existències de capitals intensius de carboni i un major ús del carbó a la UE; demana una reforma estructural immediata per eliminar l’excés d’oferta actual dels permisos d’emissió en el sistema sense demora que inclogui una proposta per modificar el requisit lineal anual de reducció del 1,74% per complir els objectius de reducció d’emissions de CO2 del 2050 i la meta per al 2030; també pren nota dels efectes negatius de l’entrada de compensacions internacionals i acull amb satisfacció el fet que l’ús de compensacions no serà elegible més enllà del 2020.

8. Remarca que totes les directives pertinents de la UE hauran de ser revisades per tal d’establir el marc del 2030 en la legislació; demana a la Comissió que presenti, com a molt tard a principis de 2015, propostes legislatives per revisar, sobre la base de la codecisió, la Directiva del mercat de permisos d’emissió, la Directiva d’energies renovables i l’esforç de repartir la decisió.

9. Sobre la base del principi de precaució, tenint en compte els riscos i els impactes negatius pel clima, el medi ambient i la salut lligats a l’explotació i extracció dels hidrocarburs no convencionals (com el gas d’esquist) i les llacunes identificades en el règim regulador de la UE per a aquest tipus d’activitats que la Comissió ha decidit no regular, insta a les autoritats locals i regionals a no autoritzar qualsevol programa de prospecció o extracció d’hidrocarburs no convencionals a la UE i a que els Estats membres s’abstinguin en la prevenció d’aquest tipus de decisions;

10. Pren nota de la importància de la comptabilitat de carboni complet sota la Directiva sobre la Qualitat del Combustible per tal de reduir el cicle de vida de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provinents dels combustibles del transport; subratlla que la Directiva sobre la Qualitat del Combustible pot tenir un paper important en la promoció de combustibles més sostenibles en el marc climàtic i energètic del 2030;

11. Demana al seu President que transmeti la present Resolució al Consell Europeu i a la Comissió Europea.

Foto: Protesta de Verds/ALE davant la Comissió Europea el dia que es va fer públic el Llibre Verd sobre clima i energia (marc 2030). Font: Verds/ALE

El Parlament Europeu insta la Comissió a presentar un Full de Ruta per combatre l’homofòbia i la violència contra persones LGBTI

0

El Parlament Europeu ha votat avui a favor d’un informe de la meva col.lega, l’eurodiputada Urlike Lunacek (Verds/ALE, Àustria), en què es demana un full de ruta de la UE contra l’homofòbia i la discriminació per raó d’orientació sexual i identitat de gènere.

En tant que un dels vicepresidents de l’intergrup LGTBI del Parlament, celebro enormement aquesta votació, especialment tenint en compte el massiu enviament de peticions i correus diversos en qué se’ns demanava explícitament no votar-hi a favor. òbviament, la demanda provenia del cada vegada més nombrós lobby ultraconservador que s’està constituint a la Unió Europea i que ara fa unes setmanes va protagonitzar també l’oposició a l’informe Estrela.

La columna vertebral de l’informe consistexi a reclamar a la Unió Europea que es posi les piles en la lluita contra l’homofòbia, la ransfòbia i qualsevol tipus de violència contra les persones LGTBI.

Les agressions contra persones LGBT segueixen sent nombroses a casa nostra. El col·lectiu LGBTI pateix la discriminació, assetjament i violència en escoles, llocs de treball i en situacions de la vida quotidiana. Amb aquest informe aspirem a eixamplar l’actual marc legal europeu per combatre la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere.

El darrer 30 de gener, un grup de 15 persones del moviment LGBT de Catalunya va viatjar a Brussel·les per participar en una conferència de Verds/ALE on es denunciaven aquestes agressions arreu, prenent com a base l’informe de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE i ens van fer arribar les seves inquietuds en relació al cas Benitez, que vàrem traduir en diverses preguntes a la Comissió Europea.

Ara és la Comissió Europea qui ha de presentar un esborrany de projecte legislatiu atorgant aquest marc a nivell europeu i incloent mesures concretes, tal com s’ha fet per a la no discriminació de la minoria romaní i de les persones amb discapacitat.

Foto: Fotografia de grup, acompanyat per les entitats que van participar en la conferència sobre discriminació de les persones LGTBI.
Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

Sessió plenària 3-6 febrer: prioritats

0

Prioritats de la setmana al Parlament Europeu.

 3 al 6 de febrer a Estrasburg

 

La lluita contra l’homofòbia a la UE

Debat dilluns, vot dimarts (Informe Lunacek)

L’informe demana un full de ruta de la UE contra l’homofòbia i la discriminació per raons d’orientació sexual i identitat de gènere.  La ponent és l’eurodiputada dels Verds Ulrike Lunacek. Tot i que l’informe es va adoptar amb còmoda majoria en el comitè de llibertats civils, el lobby conservador que va fer caure l’informe Estrela sobre drets sexuals i reproductius torna a actuar amb gran contundència contra aquest informe.

La proposta de Lunacek envia un fort missatge contra la discriminació per raons d’orientació sexual i demana a la Comissió Europea que posi sobre la taula una proposta legislativa que garanteix la igualtat de drets de persones LGBTI i lluiti contra l’homofòbia. L’Agència de Drets Fonamentals de la UE, ha indicat que al 2013, 47% de les persones LGBT a la UE han estat objecte de discriminació o assetjament i un 26% ha patit agressions o amenaces violentes degut a la seva orientació sexual o identitat de gènere.

 

Liquidació dels bancs en fallida. Unió Bancaria

Debat dimarts, vot dijous. (Informe Ferreira)

La Eurocambra debatrà i votarà sobre la nova legislació de la UE sobre resolució bancària. L’autoritat de resolució bancària i el fons per fer-ho són mesures crucials de la UE dins de la Unió Bancària i com resposta a la crisis financera. Els Verds creuen que l’objectiu general ha de ser limitar al socialització de pèrdues quan un banc fa fallida i eliminar els vincles entre deute públic dels estats membre i riscos privats dels bancs. Pels Verds, és inacceptable un tractat intergovernamental per crear el fons de resolució bancària, com es va discutir en el Consell. Els Verds volen que el poder de decisió el tingui la Comissió, amb plena responsabilitat davant el Parlament Europeu.

 

Canvi Climàtic i de la política energètica de la UE 2030

Debat dimarts, vot dimecres (Informe Delvaux / Szymanski)

El Parlament Europeu votarà sobre la seva posició davant la proposta de la Comissió del “paquet climàtic”, sobre la política energètica pel 2030 i la política contra el canvi climàtic. Els Verds estan satisfets dels objectius obligatoris pel 2030 en matèria de reducció dels gasos d’efecte hivernacle, les energies renovables i l’eficiència energètica  que van introduir els comitès responsables del Parlament Europeu responsable, davant una proposta tímida de la de la Comissió Europea. El grup creu que uns objectius ambiciosos i vinculants són essencials per a política real i eficaç contra el canvi climàtic i la política energètica.

 

Les xarxes intel·ligents i les energies renovables descentralitzades

Debat dilluns; vot dimarts (Informe Schroedter)

L’informe Schroedter (Verds, Alemanya) destaca els principals avantatges de les xarxes intel·ligents a nivell regional i local. L’informe posa en relleu el paper de les xarxes intel·ligents en termes de permetre un subministrament energètic flexible i descentralitzat, estable, segur i assequible, alhora contribueix a la lluita contra el canvi climàtic.

 

Fer complir la legislació de la UE

Debat dilluns; vot dimarts (Informe Lichtenberger)

La ponent dels Verds d’Austria, Lichtenberger, presenta un informe que indica els problemes de l’aplicació i compliment de la legislació de la UE. L’informe posa de relleu algunes de les àrees problemàtiques, així com assenyalar els estats membres de la UE que es troben endarrerits a l’hora d’aplicar les lleis de la UE. També apunta als problemes persistents amb l’aplicació per la Comissió Europea, en particular la seva falta de voluntat per utilitzar el procediment d’infracció per garantir el dret de la UE es porta a terme d’una manera eficaç i oportuna.

 

Sancions contra l’ús d’informació privilegiada als mercats financers

Debat i vot dimarts (informe McCarthy )

L’informe busca completar la legislació de la UE per sancionar sobre els abusos de mercat i ús d’informació privilegiada (en resposta a l’escàndol LIBOR). La nova regulació i directiva afegeix sancions penals per manipulació d’índexs i ús d’informació privilegiada als mercats financers. Els Verds donen suport a la legislació final, en particular les disposicions per incloure a tots els derivats i garantir que la negligència també sigui sancionada.

 

Comerç internacional: contra el dumping ambiental i social

Debat dimarts, vot dimecres (Informe Fjellner)

El Parlament Europeu votarà sobre les mesures per impedir les importacions a la UE de productes procedents de països que practiquen “dúmping”. Els Verds proposen la inclusió de les normes socials i mediambientals en el mecanisme, i aquesta proposta ha estat adoptada pel comitè de comerç internacional.

 

Els drets dels passatgers aeris i compensacions

Debat dimecres, vot dijous  (informe de Bach)

Els eurodiputats i eurodiputades voten per tal d’actualitzar les normes de la UE sobre drets dels passatgers aeris, en particular pel que fa a la compensació per retards. El Tribunal Europeu de Justícia s’ha pronunciat dient que els passatgers han de tenir dret a una indemnització després de 3 hores de retard, però la proposta de la Comissió només preveure una compensació després de 5 hores de retard, els Verds demanen que es respecti la decisió del tribunal. El grup també vol restringir la definició de les línies aèries « circumstàncies extraordinàries » es poden utilitzar per evitar compensar i enfortir l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat.

 

 

Drets bàsics per als treballadors de temporada

Debat dimecres, vot dijous  (informe Moraes )

El Parlament vota sobre una legislació que busca protegir els treballadors i les treballadores temporals a la UE. Aquesta estableix els criteris per a l’entrada i estada, denegació, renovació i retirada dels permisos i drets  de treball. Els Verds donen suport al resultat final com un important primer pas cap a l’entrada regular i legal per a aquests treballadors, tot i no ser una regulació òptima. És important destacar que estableix el dret d’igualtat de tracte i possibles sancions aplicables als empresaris.

 

¿Avenços en l’Impost a les Transaccions Financeres?

Debat dimarts

El Parlament debatrà amb la Comissió i el Consell sobre els avenços en la aplicació de la taxa a les transaccions financeres, una iniciativa que el Parlament Europeu ja va respatller al juliol de 2013 i que s’ha d’aplicar via cooperació reforçada entre els 11 països de la UE que la han acceptat.

 

Els eurodiputats analitzen la situació a Síria i Egipte

Debat dimecres. Dijous vot.

La difícil situació a Síria malgrat l’inici de la conferència de pau, Ginebra 2, serà objecte de debat així com les pròximes eleccions presidencials a Egipte i el judici contra el president deposat Mohamed Morsi.

 

Reconeixement més ràpid de documents públics a Europa

Dimarts vot

El Parlament Europeu es pronunciarà sobre normes que han de simplificar els tràmits per demostrar l’autenticitat d’alguns documents públics en altres estats membres, com ara la partida de naixement o el certificat de matrimoni. A més, s’oferiran impresos estandarditzats multilingües com alternativa als formularis nacionals per reduir els costos de traducció.

 

El Parlament votarà una resolució que demana als Estats membre que ratifiquin el Tractat Internacional contra el Comerç d’Armes.

 

 

Font: Intervenció durant debat Llei avortament Espanya. Font: PE.

Europol i la protecció de dades: ‘seguretat ciutadana’ versus drets fonamentals

0

Acabem de votar, a LIBE (Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior) omissió de Drets i llibertats del Parlament Europeu), un importantíssim informe relatiu a la reforma del Reglament de l’Agència de la Unió Europea per a la cooperació i la formació en funcions coercitives (Europol).

 

Es tractava d’una votació crucial ja que la voluntat del ponent, Agustín Díaz de Mera (PPE) era establir una mena de National Security Agency (la tristament famosa NSA) a l’europea.

 

La bona notícia és que, gràcies a les majories progressistes, hem aconseguit corregir el sentit inicial de la proposta, sobretot en aspectes altament sensibles com l’ús de les dades recollides, per exemple, per servidors com Google.

 
Des de Verds/ALE demanàvem garanties i responsabilitat democràtica per al processament de dades de les agències de la UE, com Europol, i això és precisament el que hem aconseguit via diverses esmenes.

           
El dret a la privacitat és  fonamental per poder garantir el respecte a les llibertats d’expressió i d’associació i per tal que la democràcia sigui creïble i respectada. Les tendències cada vegada més sonores que pretenen sacrificar aquests principis amb l’excusa de garantir la seguretat ciutadana, reclamen una resposta clara i contundent per part de la ciutadania.

 

La democràcia es protegeix amb més democràcia , no amb menys drets individuals i sense garanties constitucionals .            

Així doncs, gràcies a les majories progressistes, el Parlament Europeu ha aconseguit girar com un mitjó la proposta de Díaz de Mera, especialment en aquells aspectes que tenen a veure amb el fet que actors privats (llegeixi’s Google, per exemple) puguin enviar directament dades a Europol de persones que elles mateixes considerin sospitoses.        

Si la proposta de Diaz de Mera hagués prosperat, Europol s’hauria convertit en un clon de a la NSA ja que, segons la Directiva de Retenció de Dades, que obliga les empreses de telecomunicacions a emmagatzemar les meta-dades dels seus usuaris durant, almenys, 6 mesos, podria combinar aquestes metadades amb d’altres tipus d’informació personal de manera indiscriminada.

 

Per a nosaltres aquesta era una clara línia vermella infranquejable.    

En suma: la proposta de Díaz de Mera ha estat derrotada democràticament a LIBE. I aixó, a banda de ser important per els i les ciutadanes europees en el seu conjunt, també ho és en el context específicament espanyol, donat el debat al voltant de la tan lamentable, com inacceptable, Llei Seguretat Ciutadana.

 

Font foto: Parlament Europeu

Resum de la conferencia que vaig fer dilluns a Eivissa (#Eivissadiuno #prospeccionsno #clubdiariodeibiza)

0

«Si el Gobierno no reacciona, tenemos un problema democrático de primer nivel»

El eurodiputado Raül Romeva denuncia que las petrolíferas ni generarán empleo ni riqueza en Balears

Por laura ferrer arambarri (texto completo en Diario de Ibiza) «Si a pesar de toda esta movilización, si a pesar de las más de 20.000 alegaciones recogidas en tan poco tiempo el Gobierno no reacciona, si esto no lo para, es que tenemos un problema democrático de primer nivel». Así de rotundo se pronunció el lunes en el Club Diario de Ibiza el eurodiputado Raül Romeva, del grupo de los Verdes/Alianza Libre Europea, que habló sobre los peligros de las prospecciones en el Mediterráneo ante un auditorio en el que no faltaron caras reconocibles del movimiento Alianza Mar Blava o el fenómeno viral #Eivissadiuno.

«La oposición a un proyecto como este es un proceso lento, largo y complicado, por eso es tan importante pararlo en la fase previa, en la que se encuentra el proyecto de Cairn Energy», remarcó el eurodiputado, que alentó a los ibicencos a no bajar la guardia. «No podemos permitir un Mediterráneo lleno de manchas negras. No tiene ningún sentido», aseguró el eurodiputado, que señaló que, en el fondo de toda esta cuestión «está el hecho de que el Gobierno central continúa apostando por la dependencia energética de los hidrocarburos y las nucleares, en lugar de apostar por dos industrias mucho más interesantes a largo plazo como es el turismo y las renovables», sentenció.

Acompañado por Arnau Mañas, de ExC, Romeva apuntó que el hecho de que en Balears gobierne el PP y las instituciones isleñas se opongan a las prospecciones «sitúa a las islas en una posición muy diferente a Canarias, donde el PP se ha pronunciado a favor de estos estudios». «Los poderes locales tiene una cierta reticencia a estos proyectos en Balears», remarcó el eurodiputado. De todos modos, este hecho «no es suficiente» como para bajar las defensas y fiarse exclusivamente de las acciones políticas. «Todas las energías son necesarias en este momento», matizó e instó a los movimientos antiprospecciones a dirigirse a la Comisión Europea e incluso al Defensor del Pueblo europeo (Ombudsman), en el caso de que, al cierre del período de alegaciones, no haya una respuesta positiva del Gobierno. Aconsejó a todo el movimiento que comience a planificar «todas las acciones posibles en el caso de que las alegaciones no prosperen».

No descartó tampoco, en respuesta a una pregunta de David Sala, del movimiento #Eivissadiuno, elevar la demanda a la Unesco, ya que Ibiza es Patrimonio de la Humanidad (un título que concede este organismo), entre otros valores por sus praderas de posidonia, que podrían verse amenazadas. «Aunque no tenga una influencia directa, sí podría ayudar al movimiento en contra», apuntó el eurodiputado.

«Hay que pensar que, incluso en el caso de que no se produzcan accidentes, el valor del entorno pierde puntos, es una pérdida colectiva. No va a generar puestos de trabajo para la zona y tampoco un impacto económico positivo porque perjudica al entorno que es uno de los valores primordiales del turismo», añadió Romeva.

En referencia a si, finalmente, servirá de algo todo el movimiento en contra y las alegaciones, el político fue rotundo: «No nos podemos permitir no ser optimistas, si nos creemos que no hay opciones no haremos nada. En la fase en la que estamos todas las energías son necesarias, comenzando por la vuestra [en referencia al auditorio] Alianza Mar Blava, el sector turístico, pesquero, todos».

Foto: amb Arnau Mañas, d’ExC, durant la conferència a la seu de Diario de Ibiza. Font: Vicent Mari.

Raül Romeva: ?Només amb una gran mobilització social es podran parar les prospeccions petrolíferes? (entrevista al Noudiari.es, Eivissa)

0

@David Ventura/ L’eurodiputat ecologista del grup verd europeu Raül Romeva és el polític comunitari que més ha fet per donar a conèixer la problemàtica de les prospeccions petrolíferes a les Balears. Ha preguntat a la Comissió Europea pels projectes de Cairn Energy al golf de València i s’ha convertit en un aliat d’Eivissa i Formentera a l’hora de cercat suports entre les inextricables oficines comunitàries de Brusel·les.

Romeva no repetirà com a eurodiputat però fins el darrer dia continuarà fent feina en contra de les prospeccions i és un dels qui millor sap com fer front a un desafiament com aquest. Avui ha estat a Eivissa, convidat per l’Alianza Mar Blava, i ha atès a Noudiari en una terrassa de la Plaça del Parque de Vila.

-Què pot fer la Comissió Europea [el Govern de la Unió Europea] per aturar les prospeccions de Cairn Energy? Hi ha prou legislació ambiental comunitària per al·legar amb garanties?
-La generació energètica és competència dels Estats, no de la Unió Europea. La Unió té competències exclusivament en el transport de l’energia. A partir d’aquí, l’excusa que posa la Comissió Europea per no mullar-se és que aquest tema depèn dels Governs dels Estats.

No obstant, és cert que hi han diferents directives ambientals que es poden veure afectades. La més important és la directiva sobre l’estudi d’impacte ambiental, ja que inclou el dret de la població afectada a participar i estar completament informada que qualsevol explotació de caràcter energètic que hagi al seu territori. Es la Directiva sobre Informació Pública en d’Actuacions d’Impate Ambiental. Després, tenim directives claus com les ZEPAS [Zona d’Especial Protecció d’Aus] i d’espècies protegides, i aquí la Comissió té molt a dir.

Existeix un tercer àmbit d’actuació: les línies estratègiques del model energètic que vol la Comissió de cara a l’any 2030. Per desgràcia, a l’últim esborrany que s’ha fet sobre el tema encara hi ha una aposta clara pels hidrocarburs i les nuclears, i redueix el paper de les energies renovables a només un 30% del total del consum energètic europeu.

-A dia d’avui, quina resposta heu obtingut de la Comissió Europea?
-De moment, la Comissió encara no ha formulat una opinió. Una altra cosa és que no estiguin interessats pel tema i estiguin fent gestions, però fins que no tinguin sobre la taula l’estudi d’impacte ambiental no es poden manifestar. Sobre un projecte definitiu, l’únic que podem demanar és que es compleixi la normativa europea ambiental.

Però a més de la Comissió Europea, ens hauríem de preguntar quins són els actors que han de decidir sobre una obra com aquesta. El Govern de espanyol? I els governs de València o Balears? I França? Aquí tenim un dèficit de competències sobre com gestionar els béns comuns i això ens obliga a dotar-nos d’un marc legislatiu que no tenim. Quan les prospeccions són al mar tot és més complicat.

Tenim un comissari de Medi Ambient receptiu, i un d’Energia que no ho és tant

-S’ha anunciat una reunió el dia 11 de febrer amb el comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik. Com respira aquest comissari? Pot ser receptiu?
-Hi ha un pacte no escrit entre comissaris de “jo no em fico en el teu terreny i tu tampoc en el meu”. I això és un problema perquè a l’hora de la veritat es produeixen contradiccions i es solapen doctrines diferents. Per exemple, tenim un comissari d’Energia, Günther Oettinger, molt favorables dels hidrocarburs i del fracking; però després el comissari de Medi Ambient, Potocnik, és més prudent i més favorable al principi de precaució abans que al de sobirania energètica. Si parles amb un, tens una versió; si parles amb l’altre, l’altra versió. Finalment, serà el president de la Comissió [Durao Barroso] qui tindrà un pes molt important d’arbitratge.

-Què n’espera del Govern espanyol? La postura del ministre d’Indústria, José Manuel Soria és clarament a favor de les prospeccions i del lobby energètic. Creu que el Ministeri de Medi Ambient serà sensible a les al·legacions que s’estan presentant a les prospeccions?
-Encara no he escoltat al ministre de Medi Ambient, el senyor Arias Cañete, cap paraula en el que demostri que aquest tema li preocupi. Crec que encara que no li importi el medi ambient, s’hi hauria de preocupar perquè també és ministre de Pesca. Honestament, del govern espanyol no espero res. En el marc europeu sí que hi confio una mica més. La clau, al final, seran els interessos econòmics que estan influint en la postura del ministre Soria. Ha pegat un pal extraordinari a les fotovoltaiques i a les energies renovables. Diaris econòmics com Financial Times o la revista Fortune han considerat aberrant la reforma energètica espanyola. Això forma part d’una estratègia del ministre que és molt difícil d’explicar i justificar.

Les complicacions tècniques de l’extracció de petroli a la Mediterrània són enormes

-Es diu que amb la millora de la tecnologia extractiva, la Mediterrània és el gran objectiu de les empreses petrolieres. Serem una zona com el Mar del Nord o el golf de Mèxic?
-Jo tinc la sospita que en realitat això no deixa de ser un banc de proves. Sí que ha millorat la tecnologia però no dóna garanties absolutes, ho veiem en el cas Castor [la plataforma d’extracció de gas que ha provocat moviments sísmics davant la costa de Castelló]. Continua sent complicat treure petroli a mil metres de profuditat: la pressió de l’aigua és molt forta, la seva temperatura de l’aigua és de 2 o 3 graus centígrads i el petroli és molt calent, i el contrast tèrmic provoca un gran repte tecnològic. Per molt que hagin millores, encara estan per demostrar. Els riscos potencials són enormes i ens trobem amb la mateixa jugada de sempre: Socialització de les pèrdues i privatització dels beneficis. Si la cosa surt malament, l’empresa de torn marxarà però ens deixarà el problema.

Quan fas un estudi d’impacte ambiental has de tenir en compte tots els supòsits, tant la part d’exploració com d’explotació, i ja tenim masses exemples en els que la tecnologia ha fallat com per exposar-nos a aquests problemes.

-En l’escenari actual, podem ser optimistes? Això es pot parar?
-No ens podem permetre el luxe de no ser optimistes. En aquests moments hem de treballar amb la clara convicció que això es pot parar. Només a partir d’aquesta premisa pots movilitzar a la gent. El gran repte és que hagi una força suficient a nivell ciutadà que ho permeti aturar. I això és possible, ho hem vist en molts casos. És necessari moure’s.

Foto: Durant l’entrevista. Font: David Ventura.

Barroso lidera la frenada europea en polítiques climàtiques i energètiques: més fòssils i menys renovables?

0

La Comissió Europa posa el fre de mà i fins i tot fa marxa enrera en la revolució energètica i climàtica.

Amb la publicació, ahir, del Llibre Blanc sobre el paquet clima i energia per al 2030, la Comissió Europea s’allunya de les recomanacions científiques per evitar la catàstrofe climàtica. No és una reducció del 40% de les emissions efecte hivernacle allò que cal garantir, sinó del 60%!

Així mateix, malgrat que semblava haver-hi un cert consens al voltant de l’excel.lent parella de ball que fan eficàcia energètica i renovables en tan que pilars de la transició energètica europea, ara la Comissió posa el fre de mà i claudica davant la pressió dels lobies de l’energia nuclear i de les energies fòssils. La complicitat d’alguns Comissaris en aquest sentit és de jutjat de guàrdia, començant pel Responsable d’Energia (Oettinger) i seguint pel mateix President de la Comissió (Barroso).

La proposta d’un objectiu per a les renovables del 27%, sense clau de repartiment nacional, està molt per sota del gran potencial que té aquest sector, tal i com posa de manifest el cas alemany, on almenys el 45% del mix energètic previst per al 2030 recau en aquest sector.

Finalment, l’absència d’un objectiu vinculant sobre l’eficiència energètica és la prova més flagrant de com la Comissió és hostatge dels interessos petroliers i nuclears. Malgrat el discurs benintencionat i netejaconsciències, el malbaratament energètic continua essent una de les grans fonts d’ingressos de les grans firmes europees, en detriment de la capacitat adquisitiva de la ciutadania europea i de la seguretat energètica.

En altres paraules, el nou enfocament és una concessió cap a aquells països que, com el Regne Unit, Polònia o Espanya, volen continuar invertint en energies brutes i perilloses com la nuclear, el carbó i el gas d’esquist.

Aquest moviment covard dut a terme pel President de la Comissió demostra fins a quin punt aquest està supeditat als interessos, entre d’altres, d’un David Cameron o un Mariano Rajoy que aposten per un augment en la inseguretat dels inversors en el sector de les renovables en un moment en què Europa hauria de lider a (R)Evolució energètica.

Tot plegat suposa anar fins i tot en contra de l?avaluació d’impacte de la pròpia Comissió, que posa de manifest els clars avantatges econòmics i en termes d’ocupació d?aconseguir uns objectius vinculants ambiciosos per a la reducció de gasos d’efecte hivernacle, la quota d?energies renovables i l’estalvi energètic. 10 governs de la UE ja s’han manifestat a favor de continuar amb l?enfocament dels 3 objectius. Per aquest motiu no podem cedir, ni políticament ni en termes de resposta ciutadana. Cal estar més amatents que mai al debat climàtic i fer força oer tal que en la reunió de març es corregeixi el rumb. També el. Parlament Europeu s’haurà de manifestar, i ja estem treballant per tal que la postura que adopti sigui coherent amb les necessitats actuals i futures.

GAS D’ESQUIST

Un altre tema que mereix un comentari per part meva té a veure amb la tan esperada proposta de la CE sobre hidrocarburs no convencionals, incloent el gas d?esquist. Tot i que el Parlament Europeu va exigir al novembre de 2012 que la legislació europea tingués en compte els enormes riscos de pràctiques com el fracking, la Comissió Europea se n’ha inhibit.

La ciutadania espera de la Unió Europea que garanteixi la protecció del medi ambient i la salut dels ciutadans i a la vegada estableixi objectius ambiciosos en la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, on hauríem de veure propostes legislatives ambicioses hi trobem un insípid conjunt de recomanacions no vinculants.

Tot plegat significa una flagrant negació dels principis fundacionals de la UE, en el sentit que els garants dels tractats menystenen una població europea que confia en que les institucions garanteixin la seva seguretat. Els riscos que presenta la fracturació, o fracking, són nombrosos (impacte en les aigües subterrànies, en la disponibilitat de recursos hídrics, en la qualitat de l’aire i sobre el clima).

La Comissió obvia tots aquests perills, tot i que sí reconeix l’impacte climàtic negatiu resultant de les emissions de metà i de la combustió de combustibles fòssils, així com la insignificant aportació d’aquestes explotacions en termes de seguretat energètica i de beneficis econòmics.

És per això que tanta gent reclamem propostes serioses i mesures coercitives, com les avaluacions d’impacte ambiental obligatòries (incloent les fases d?exploració) així com prohibicions estrictes en àrees ecològicament sensibles. En un context d’emergència climàtica i de forta mobilització ciutadana, la incapacitat de la Comissió de proposar una regulació de la UE vinculant no només és imprudent, sinó que és potencialment catastròfic.

Tots els Estats membres haurien d’adoptar mesures d’emergència i la suspensió de les activitats en curs, revocar permisos atorgats i establir una moratòria sobre nous projectes , ja sigui d’exploració o d’explotació. Europa ha de desenvolupar solucions reals com les energies renovables i l?estalvi energètic en lloc de potenciar el mite del fracking.

Foto: Acció de Verds/ALE davant la Comissió Europea en protesta per la reforma proposada per l’executiu europeu en matèria d’energia. Font: Verds/ALE

La utilitat de les coses inútils: gràcies Nuccio Ordine!

0
La utilidad de lo inútil, de Nuccio Ordine (Ed. Acantilado)

Diu Ordine:

“L’oxímoron evocat pel títol La utilitat de la inutilitat mereix un aclariment. La paradoxal utilitat a la qual em refereixo no és la mateixa en nom del qual consideren inútils els sabers humanístics i, més en general, tots els sabers que no produeixen beneficis. En una accepció molt diferent i molt més àmplia, he volgut posar en el centre de les meves reflexions la idea d’utilitat d’aquells sabers el valor essencial és del tot aliè a qualsevol finalitat utilitarista. [ … ] Si deixem morir allò que és gratuït, si renunciem a la força generadora de l’inútil, si escoltem únicament el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, només serem capaços de produir una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I en aquest moment, quan la desertificació de l’esperit ens hagi ja agostat, serà en veritat difícil imaginar que l’ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat.”

Página 2 – Entrevista a Nuccio OrdineVer vídeoPágina 2 - Entrevista a Nuccio Ordine

Para Todos La 2 – Vídeo – Nuccio OrdineVer vídeoPara Todos La 2 - Vídeo - Nuccio Ordine

Font foto: Acantilado

Des del PE: en contra de la Llei Gallardón, a favor dels Drets de les Dones

1
Sr. Comisario,

La contrarreforma de la Ley de derechos sexuales y reproductivos y de interrupción voluntaria del embarazo que presenta el PP, en España, es un menosprecio a los derechos de las mujeres con una fuerte carga ultraconservadora y reaccionaria que se convierte en una imposición de corte machista que supone la restricción más dura del aborto en la época democrática.

 
La limitación del aborto en dos supuestos , el riesgo grave de la vida o la salud física o psíquica de la mujer y el de embarazo consecuencia de un delito de violación , sitúa el marco legal de España lejos de los tratados internacionales, las resoluciones europeas y las recomendaciones de la Organización Mundial de la Salud en materia de derechos sexuales y reproductivos , relegando los derechos de las mujeres a la cola de Europa al nivel de países que no suscriben los tratados internacionales y vulneran los derechos humanos.

La base ideológica de la contrarreforma concibe a las mujeres como sujetos sin derechos que hay que tutelar y donde su voluntad queda relegada por una supuesta defensa de los derechos ” del concebido ” . Este fundamentalismo misógino nos devuelve a los tiempos donde el aborto era privilegio de las clases altas ejerciendo así la discriminación por razones económicas que verterá las mujeres a aborto clandestinos aumentando el riesgo sobre la vida y la salud de las mujeres.

Es, por tanto, una ley, inecesaria, inoportuna, machista, clasista, retrógrada, anacrónica, improcedente e impropia de los tiempos que vivimos.

Y por ello insto a la Comisión Europea, a hacer todo lo posible para evitar que tenga lugar tal despropósito.       

El derecho de las mujeres a decidir sobre el propio cuerpo queda transferido a la tutela de los médicos o médicas a las que , a su vez , se les somete a una mayor presión y amenaza penal basada en criterios morales retrógradas que poco tienen que ver con la ética y los criterios científicos.

 Las leyes más restrictivas como la aprobada por el PP han demostrado inútiles para reducir los embarazos no deseados . Los datos demuestran que la tasa de abortos es menor en aquellos países donde las leyes son más permisivas . Es, por tanto , una ley que no afronta las soluciones efectivas para reducir el número de abortos , sino que es fruto de la hipocresía y doble moral con la que se impone el machismo institucional que promueve la derecha reaccionaria.

La promoción de la salud y la educación sexual son las medidas que las instituciones públicas deben priorizar y reforzar para garantizar los derechos sexuales y reproductivos . La interrupción voluntaria del embarazo y los métodos anticonceptivos deben ser derechos garantizados desde las redes públicas de salud.

El movimiento feminista continuará la lucha , no sólo para evitar cualquier paso atrás , sino para hacer todos los pasos que quedan para avanzar en los derechos de las mujeres aquí y en el mundo .

Lliure circulació i residència de persones a la UE: un altre dèficit europeu

0

A banda de la crisi econòmica, social i política de la UE, que ha posat en qüestió el model mateix de la unió econòmica monetària, ens trobem cada vegada més amb un altre dèficit de la UE: la manca de llibertat de les persones per circular dins la UE.

Expulsió de ciutadans i ciutadanes europees d’un país a altre, consolidació de la idea de ciutadans europeus de dues classes i venda de la ciutadania europea per a multimilionaris. Aquests són, només, alguns exemples de les deficéncies europees.

La idea de que tota persona tenia (vaja, té) dret a viure a qualsevol país de la UE, es demostra falsa pels propis fets, o si més nopateix importants limitacions, tal com ho indica la Directiva de Lliure Circulació:

El dret de residència per més de tres mesos continua subjecte a certes condicions. Els candidats hauran de:

  • treballar (per compte aliè o per compte propi);
  • disposar de recursos suficients i una assegurança de malaltia perquè no es converteixin en una càrrega per als serveis socials de l’Estat membre d’acollida durant la seva estada.
  • haver estat estudiant i comptar amb recursos suficients i una assegurança de malaltia perquè no es converteixin en una càrrega per a l’assistència social de l’Estat membre d’acollida;

El que ens trobem és que alguns estats han començat a expulsar aquells ciutadans o ciutadanes que representen (diuen) una “càrrega excessiva” per als seus sistema de benestar.

El cas més paradigmàtic és Bèlgica, on es va expedir l’ordre de sortida a 4.812 ciutadans de la UE al 2013 i on la comunitat més expulsada va ser l’espanyola (291 persones), per darrere de romanesos, búlgars, holandesos i francesos.

La crisi econòmica, les retallades socials, el populisme de dretes i la manca de un marc europeu que protegeixi a les persones que busquen feina per més de 3 mesos en altres països de la UE, ha deixat la lliure circulació de persones en un luxe per qui pugui pagar-ho.

És per tot plegat que he presentat una pregunta escrita a la Comissió Europea, on demano que es clarifiqui si s’està fent una mala interpretació de la Directiva de lliure circulació o si no hauria de considerar un canvi en aquesta mateixa per garantir que cap persona comunitària caigui en uns llimbs legals, sense protecció social alguna, quan es expulsada per un Estat de la UE

Aquest escàndol coincideix amb el debat d’avui del Parlament Europeu sobre la nova legislació a Malta on s’ofereix la possibilitat de ‘comprar’ la ciutadania europea. Però no és un cas aïllat, la mateixa política s’ha aplicat a Portugal, Grècia, Xipre i Hongria, i també a Espanya, on els estrangers que realitzin una “inversió significativa” (més de 500.000 euros) podran sol·licitar el permís de residència.

Els Verds considerem que la política de venda del passaport europeu qüestiona la política migratòria de la UE i demanen introduir un enfocament coherent de la migració legal, així com un sistema d’asil eficaç, i no deixar la ciutadania a les mans dels qui puguin pagar-la. Per això hem presentat aquesta proposta de resolució.

Font foto: Huffington Post

Sorpresa i indignació supina d’europarlamentaris/ies europeus/es davant la reforma que pretén Gallardón

0

Avui Verds/ALE hem fet la roda de premsa per explicar la nostra ferma oposició a la llei de l’avortament que proposa el govern espanyol.

La intenció era deixar clar el posicionament contrari del nostre grup a l’avantprojecte de Llei de la reforma de l’avortament aprovada pel Govern espanyol i donar suport a la iniciativa que ha pres el president de la Comissió dels Drets de les Dones a l’Eurocambra, Mikael Gustafsson, d’enviar una carta oberta signada per eurodiputats, eurodiputades i diputats dels Estats Membres al Govern de Rajoy. És urgent i necessari donar suport a les dones en la defensa del seu dret a decidir sobre la seva salut ja que el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos és un dret humà fonamental. 

Apel·lem als diputats i diputades de la Cambra a enviar un missatge clar al ministre Gallardón: la reforma de la llei és un procés que s’ha de frenar i que no pot continuar de cap manera.  

Igual com han fet també els dos diputats d’ICV al Congrés, Laia Ortiz i Joan Coscubiela, he signat aquesta iniciativa just la setmana que l’Eurocambra debat (demà), amb la Comissió Europea, el marc de protecció sobre els drets sexuals i reproductius de les dones.

El sentiment majoritari de la cambra en contra de la restricció dels dret de les dones a avortar es veurà en el debat, i posarà de manifest la sorpresa i la indignació supina dels i les eurodiputades europees davant el canvi a la llei que pretén el Govern espanyol.

Estem en un context de retrocés en comparació amb d’altres països europeus. L’estat espanyol ha passat d’estar a la vanguardia, a retrocedir 30 anys enrere. Dels estats membres, 21 països tenen una llei de terminis, 6 tenen una llei de supòsits i només 1 (Malta) té l’avortament sota prohibició.

De la mateixa manera, he volgut remarcar que, a més, en els països amb lleis més permissives i que tenen un bon marc legislatiu de salut sexual i reproductiva hi ha una reducció clara dels casos d’avortament.

No hi ha cap dada que justifiqui sota cap supòsit el canvi de marc legislatiu, com tampoc no hi ha cap demanda de la societat espanyola que reclami majoritàriament un canvi normatiu. Per tot això, el nostre grup parlamentari es mobilitzarà per reaccionar amb totes les energies perquè no avanci la reforma. Tants anys de lluita i de feina del moviment feminista no es poden llençar per la borda així com així, i encara menys per les obsessions tacticistes d’un govern que pretén amagar les seves vergonyes amb un debat extemporani i innecessari.

Aquest és el vídeo de la roda de premsa:

La dimensió ambiental del PE: dues derrotes, dos avenços.

0

Al Parlament Europeu hem aprovat avui quatre textos de gran importància per al medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Dos d’ells (sobre residus de plàstic i sobre fraus alimentaris) els Verds hem votat a favor. Els altres dos (captura de carboni i les emissions de CO2 de les furgonetes) els hem votat en contra. A continuació exposo els motius per a cada cas:

 

La lluita contra els residus de plàstic. El Parlament Europeu envia un fort senyal sobre la necessitat de fer-hi front.

He votat a favor.

El Parlament ha posat de manifest la necessitat de la UE a fer més per fer front al problema generalitzat dels residus plàstics i l’impacte que suposen per la salut i el medi ambient.

Amb una legislació fonamental sobre les bosses de plàstic d’un sol ús, aquest informe suposa una senyal per aconseguir aquest objectiu, demanant una reducció radical i, dins de la mesura possible, una eliminació gradual de les bosses de plàstic. Les bosses són una presa fàcil per aconseguir reduir residus plàstics innecessaris i el seu impacte negatiu sobre el medi ambient. Com ja han demostrat diversos Estats membres, l’ús d’aquestes bosses pot disminuir de forma significativa amb polítiques eficaces. Tot i que cada Estat membre hauria de tenir la llibertat d’anar més enllà, cal que hi hagi uns objectius de reducció europeus obligatoris i ambiciosos i és necessari que les bosses de plàstic sempre tinguin un cost pels consumidors ja que en cas contrari el consum de bosses de plàstic seguirà creixent. Intentarem que es modifiqui la legislació per aconseguir aquests propòsits.

El residu més respectuós amb el medi ambient és aquell que no és produeix. En un context d’escassetat de recursos hem d’acabar amb la cultura del sol ús a través de la disminució de la producció de residus, l’estalvi energètic i el cessament del malbaratament”.

Fraus alimentaris. El Parlament Europeu demana més garanties per la seguretat dels consumidors europeus

He votat a favor.

Les conseqüències per a la salut dels fraus alimentaris poden ser greus: els animals que no haurien d’acabar als nostres plats i que han rebut tractaments mèdics poden ser perillosos per al consum. És per això que totes les parts implicades en la cadena de producció del producte han de fer-se’n responsables, fins a l’ús final del producte. Aquesta és la única manera de responsabilitzar a totes les parts de la cadena, des del productor de carn fins al processador, per evitar el frau .

També cal protegir a aquells que denuncien els casos de frau, ja que molt sovint els escàndols són denunciats per cartes anònimes. D’altra banda, s’han d’augmentar les sancions fins aconseguir almenys el doble dels beneficis econòmics que busca el frau alimentari, i s’ha de retirar el permís d’explotació d’empresa alimentària en cas de reincidència. El que estan exigint els consumidors és més transparència i poder saber les condicions en les què han estat criats els animals que mengen i si s’ha tingut en compte el seu benestar. La Comissió ha d’escoltar aquestes preocupacions i, en conseqüència, esmenar la legislació europea necessària.

Saludo per tant la votació d’aquest informe, que demana un etiquetatge específic per afavorir els circuits curts entre productors i consumidors. Un de cada tres consumidors europeus no confien en la informació de les etiquetes dels productes. Així doncs, la Comissió haurà de presentar solucions innovadores per tornar-se a guanyar la confiança de la població i evitar nous fraus.

Amb aquest informe, el Parlament Europeu reitera el seu compromís per millorar el control de la cadena alimentària. Seria desastrós que algunes de les lleis dels nostres socis comercials s’imposessin a Europa, en un moment en el que es negocia el Pacte transatlàntic. Hem de lluitar perquè l’autorització per la producció de carn d’animals clonats sense etiquetatge, que ja existeix als Estats Units, no creui les nostres fronteres.

La captura de carboni i l’emmagatzematge tecnològic no és la solució a l’addicció d’Europa als combustibles fòssils

He votat en contra.

La captura i l’emmagatzematge de carboni (CCS) és una tecnologia d’energia intensiva incerta i costosa que pretén capturar el diòxid de carboni (CO2) de les emissions procedents de la crema de combustibles fòssils, transportar-lo a un lloc d’emmagatzematge i dipositar-lo sota terra.

El sector energètic presenta alternatives viables als combustibles fòssils i les reduccions d’emissions s’haurien de fer mitjançant mesures d’eficiència energètica, una reducció del consum total d’energia i amb l’augment del percentatge d’energies renovables. La CCS es fa passar per una solució per fer front a les emissions de carboni però és, en realitat, una excusa utilitzada per justificar un negoci i per continuar amb la construcció de centrals elèctriques de carbó que fa molt poc per combatre l’addicció del planeta terra als combustibles fòssils.

L’informe adoptat comporta molts problemes ja que demana incloure els objectius de CCS en el marc de les polítiques energètiques climàtiques del 2030. Per altra banda, des dels Verds Europeus hem demanat constantment que s’adoptin tres objectius vinculants ambiciosos en matèria d’eficiència energètica, energies renovables i reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, una posició que la setmana passada va rebre el suport de la majoria de diputats a nivell de la comissió.

Un informe tan positiu en la CCS allunya el focus de les opcions per fer front a al canvi climàtic, en un moment crucial en el debat. Els Verds hem presentat esmenes a per demanar que no es destinin suports públics a la CCS en el sector energètic i pel modificar les disposicions per limitar la CCS als sectors industrials, en els que la tecnologia pot tenir un paper per determinar si se n’ha demostrat la seva eficàcia però malauradament aquestes esmenes han estat rebutjades pels pro-CCS del Parlament Europeu.

Cal seguir pressionat perquè augmentin les inversions en estalvi energètic i en energies renovables, i no en una tecnologia d’última instància incerta que perpetua una economia basada en combustibles fòssils.

 

Les emissions de CO2 de les furgonetes i l’eficiència dels combustibles. Una oportunitat perduda per aconseguir unes furgonetes més netes i eficients.

He votat en contra.

El Parlament Europeu confirmat avui l’acord legislatiu sobre les normes que estableixen els límits d’emissions de CO2 dels vehicles comercials lleugers (furgonetes). Aquest acord es caracteritza per la seva falta d’ambició, ja que es limita a confirmar els límits ja fixats anteriorment per al 2020 (la legislació confirma els 147 g de CO2 per km com a límit mitjà de la flota pel 2020).

Tal i com ho veig, hem perdut una oportunitat per aconseguir unes furgonetes més netes i eficients. Amb un límits més ambiciosos pel que fa a les emissions de CO2 s’aconseguirien, en sentit econòmic i ambiental, estalvis nets de 5000€ per furgoneta durant la seva vida útil a través de l’eficiència de combustible, així com una major contribució a l’assoliment dels objectius del canvi climàtic. Lamentablement, aquesta legislació es limita a confirmar límits poc ambiciosos per al 2020, que es van establir al 2011 en base a dades incompletes, i no estableix els límits de 2025.

Aquest resultat no permet estimular la innovació cap furgonetes més netes i eficients. Això privarà als consumidors dels beneficis de tenir furgonetes de baix consum, a més de no poder aprofitar plenament el potencial de reducció d’aquestes emissions de les furgonetes perjudicials per al clima.

Lamentablement, aquesta revisió legislativa tampoc ha aconseguit eliminar els buits legals (bons d’eco-innovació i súper-crèdits), que atempten contra la integritat del límit global de CO2. Tampoc aborda la diferència entre el consum de combustible en els automòbils de producció i els valors de la prova. Al no resoldre aquests buits, la UE està legislant perquè els fabricants puguin eludir aquests límits. En comptes d’arribar a una solució en la que tothom hi guanyi, subjecte a unes regles més ambicioses que beneficiarien als consumidors i al clima, el resultat final és una victòria per als lobbys de fabricants de furgonetes menys innovadors.

Foto: Nigel Tutt, Reuters

El meu pas per ‘Confidències’ (dirigit i conduit per Olga Rodriguez) RNE

0

Confidències

Diumenge de 16.00 a 17.00h

Confidències – Raül Romeva: “A Europa incomoda Catalunya

12 gen. 2014

L’eurodiputat Raül Romeva ens confessa que a Europa incomoda el procés sobiranista que està vivint Catalunya. Fins i tot persones afins –assegura– retreuen que no és el moment. Afirmacions a les quals Romeva respòn dient que “ni hem buscat el fet ni el moment”, sinó que és resultat d’un desencontre històric i “la relació de parella ja no funciona. Potser –diu Romeva– en la separació hi haurà la reconciliació”.

Confidències – Raül Romeva: “A Europa incomoda Catalunya”Escoltar àudioConfidències - Raül Romeva:
 

Raül Romeva, un dels diputats més actius de l’Eurocambra, apura els seus últims mesos a Brussel.les. No es presentarà a les eleccions europees del Maig i diu que encara no ha decidit què farà, però no descarta continuar en Política, encara que no sigui a les institucions, perquè sempre ha fet política –diu.

Romeva creu plenament en el projecte europeu, tot i que reconeix que està en crisi, “en transició”. El problema, segons ell, són les persones que lideren ara mateix Europa.

Raül Romeva fa un balanç positiu dels seus 10 anys al Parlament europeu i reconeix que li farà pena deixar-ho, perquè ha estat una experiència intensa i extraordinària, però ho compensa la il.lusió que li provoca iniciar projectes nous. Com ara escriure. Ja ha publicat dues novel.les, a més de diversos assaijos, i pensa donar continuitat a “Sayonara sushi” i “Retorn a Shambala”, literatura combativa i compromesa on tracta els temes que el preocupen, com la sobrepesca o l’energia nuclear.