Eureka!

A finals del curs passat, el secretari d’universitats i recerca, Antoni Castellà, va presentar les bases d’un nou model universitari català amb sis actuacions estratègiques que voldria comentar amb un parell de post. Començo per la reestructuració de l’oferta acadèmica, i per la política de preus i beques.

Reestructuració de l’oferta acadèmica. S’aposta per revisar en profunditat l’oferta actual, especialment en l’àmbit dels postgrau, amb la intenció d’incrementar l’oferta d’estudis interuniversitaris i disposar d’ofertes de postgraus competitives a nivell internacional, en les que l’anglès ha de guanyar protagonisme; alhora que es proposa eliminar titulacions amb poca demanda i/o qualitat.

Suposo que ningú posarà objeccions a l’aposta per una oferta d’alta qualitat i competitiva a nivell internacional; però és possible que la proposta d’eliminar titulacions amb poca qualitat i/o demanda aixequi reticències. Pel que fa a la baixa qualitat, pot topar amb reticències a l’hora d’admetre-ho; i pel que fa a la poca demanada pot topar amb lobbies d’interessos. És, doncs, una decisió valenta de la que m’alegro. Ja fa temps que en aquest bloc vaig expressar el meu punt de vista amb un post que duia un títol prou significatiu (Facultats per a un sol alumne).

Política de preus i beques. El curs 2011-2012, el preu de les matrícules universitàries s’incrementa el 7,6%: quatre punts per sobre de l’IPC, que és el màxim permès. Una part d’aquesta quantitat (1 dels 4 punts addicionals a l’IPC) es destina a crear el primer fons propi de beques de la Generalitat.

Una gran notícia i molt significava de atès que a dia d’avui, trenta-dos anys després que l’Estatut (el de 1979!) n’atorgués les competències a la Generalitat, i deu anys després que el Tribunal Constitucional instés el Govern central a transferir-les -mitjançant la sentència 188/2001– la competència encara no ha estat transferida a la Generalitat. Amb aquest fons, la Generalitat ha creat dues beques: les “Equitat”, adreçades als estudiants amb les rendes més baixes, i les “Rendiment acadèmic” per premiar l’excel·lència en el rendiment acadèmic.

Incrementar taxes mai és fàcil d’explicar, però –més enllà del context de crisi econòmica- cal tenir present que actualment les matrícules universitàries només cobreixen entre un 10% i un 15% del cost real dels estudis, de manera que a tots els efectes hem de considerar que l’administració pública subvenciona a tots els estudiants entre un 85% i un 90% de la seva matrícula. Els canvis introduïts, doncs, van encaminats a disminuir aquesta subvenció generalista i a incrementar –a través de les dues beques creades- els ajuts amb dos objectius molt concrets: els estudiants amb rendes més baixes i els de millor rendiment acadèmic. Em sembla que és un pas en la direcció correcta.

Al proper post parlaré dels quatre eixos restants: governança, impuls als serveis comuns, model propi de personal acadèmic, i les universitats com a motor de desenvolupament del país.