La petició la va fer ahir el líder del PSC, Pere Navarro. De la seva petició se’n poden dir moltes coses, però no que sigui fruit de la improvisació. És la lògica a què s’arriba un cop has aconseguit que es donin per bones unes mentides que has anat escampant durant anys per terra, mar, i aire. És el truc dels trileros de la Rambla, que saben que si es volen endur el cigronet abans hauran d’aconseguir distreure la teva atenció. Felicitem-los, perquè han aconseguit que la majoria de la població doni per bona una proposició que és falsa: que bascos i navarresos són uns insolidaris. L’objectiu final, naturalment, no era aquest, sinó que en lloc de reclamar per a nosaltres el seu concert econòmic ens passem a reclamar que a ells els serveixin el mateix “café para todos” que ens serveixen a nosaltres amb la cafetera de la LOFCA. També aconseguiran això?
Deixem les valoracions i opinions pel final. Anem a les dades oficials i de domini públic. El Govern de l’Estat només va fer públiques les balances fiscals de les 17 comunitats autònomes (i de Ceuta i Melilla) en una ocasió: el 15 de juliol del 2008. El Ministerio de Economía y Hacienda va fer públiques les balances fiscals de l’any 2005 calculades de 6 maneres diferents.
La balança fiscal del País Basc amb l’Estat només tenia superàvit en 2 dels sis càlculs… en els altres 4 era deficitària. La seva balança fiscal oscil·lava entre un superàvit de 172 milions d’euros (el 0,31% del seu PIB) i un dèficit de 758 milions d’euros (l’1,35% del seu PIB).
Pel que fa a Navarra, en absolutament tots 6 mètodes -repeteixo: “en absolutament tots”- tenia dèficit fiscal amb l’Estat. Un dèficit que oscil·lava entre els 176 i els 488 milions d’euros (entre l’1,15% i el 3,18% del seu PIB).
Així doncs, qui digui que el País Basc i Navarra surten beneficiats amb l’actual sistema o no s’ha llegit les dades o bé menteix. Tenint en compte que:
(1) fa 5 anys que són públiques
(2) les va publicar un govern del PSOE
(3) quan es van publicar van aixecar molta polseguera
A quina conclusió arribeu vosaltres?
PS-1: Amb l’actual sistema, Navarra i el País Basc simplement no surten tan escaldats com Catalunya, que en tots 6 mètodes tenia un dèficit fiscal que anava dels 10.858 als 14.808 milions d’euros (entre el 6,38% i el 8,70% del nostre PIB).
PS-2: En termes absoluts, en tots 6 mètodes de càlcul la comunitat autònoma més beneficiada va ser Andalusia (entre 3.851 i 5.881 milions d’euros) seguida de Galícia (entre 2.985 i 3.822 milions d’euros). En termes relatius, en tots 6 mètodes de càlcul la comunitat autònoma més beneficiada va ser Extremadura (entre el 15,01% i el 18,08% del seu PIB) seguida d’Astúries (entre el 10,20% i el 14,33% del seu PIB). El govern d’Extremadura ha estat el primer a anunciar una rebaixa d’impostos, ¿quin penseu que serà el segon?
PS-3: Aquí teniu l’enllaç al document del Ministerio de Economía y Hacienda.
CB-1
|
CB-2
|
CB-3
|
CB-4
|
FM-1
|
FM-2
|
|
Andalusia
|
5.420,8
|
4.462,1
|
4.810,5
|
3.851,8
|
5.728,9
|
5.880,6
|
Aragó
|
-305,1
|
-249,9
|
-321,0
|
-265,8
|
509,7
|
507,9
|
Astúries
|
2.149,6
|
2.030,7
|
2.098,9
|
1.980,0
|
2.780,1
|
2.770,9
|
Illes Balears
|
-1.678,2
|
-1.848,0
|
-1.752,4
|
-1.922,2
|
-3.191,0
|
-3.136,0
|
Canàries
|
2.335,2
|
2.347,3
|
2.188,2
|
2.200,2
|
589,9
|
753,3
|
Cantàbria
|
240,9
|
288,0
|
261,3
|
308,3
|
570,9
|
582,7
|
Castella i Lleó
|
2.115,9
|
2.278,8
|
2.001,4
|
2.164,4
|
3.691,7
|
3.741,8
|
Castella – la Manxa
|
1.794,0
|
1.957,9
|
1.694,3
|
1.858,2
|
1.102,5
|
1.100,7
|
Catalunya
|
-11.143,8
|
-10.857,5
|
-11.387,2
|
-11.100,9
|
-14.807,6
|
-14.790,8
|
País Valencià
|
-2.838,3
|
-3.007,3
|
-3.022,7
|
-3.191,7
|
-5.575,4
|
-5.645,8
|
Extremadura
|
2.383,9
|
2.353,4
|
2.304,7
|
2.274,4
|
2.694,8
|
2.739,9
|
Galícia
|
3.338,6
|
3.134,0
|
3.189,5
|
2.984,9
|
3.806,7
|
3.822,3
|
Madrid
|
-14.613,7
|
-14.275,3
|
-14.539,4
|
-14.200,9
|
-8.911,5
|
-9.588,9
|
Múrcia
|
247,2
|
125,0
|
158,1
|
35,9
|
-499,2
|
-501,5
|
Navarra
|
-308,2
|
-176,1
|
-364,6
|
-232,5
|
-488,4
|
-420,3
|
Euskadi
|
-332,1
|
172,3
|
-392,5
|
111,9
|
-758,4
|
-577,2
|
La Rioja
|
-154,5
|
-104,7
|
-149,2
|
-99,4
|
43,8
|
40,3
|
Ceuta
|
78,0
|
87,2
|
86,5
|
95,7
|
387,7
|
391,6
|
Melilla
|
80,1
|
92,2
|
83,2
|
95,3
|
420,7
|
424,5
|
Taula-1. Balances fiscals (en milions d’euros) calculades segons diferents mètodes de càrrega-benefici (CB) i flux monetari (FX). Les xifres positives (en negre) reflecteixen superàvit, les xifres negatives (en vermell) reflecteixen dèficit. Font: Ministerio de Economia y Hacienda.
CB-1
|
CB-2
|
CB-3
|
CB-4
|
FM-1
|
FM-2
|
|
Andalusia
|
4,29
|
3,53
|
3,81
|
3,05
|
4,53
|
4,65
|
Aragó
|
-1,10
|
-0,90
|
-1,15
|
-0,95
|
1,83
|
1,82
|
Astúries
|
11,08
|
10,46
|
10,82
|
10,20
|
14,33
|
14,28
|
Illes Balears
|
-7,47
|
-8,23
|
-7,80
|
-8,56
|
-14,20
|
-13,96
|
Canàries
|
6,35
|
6,38
|
5,95
|
5,98
|
1,60
|
2,05
|
Cantàbria
|
2,12
|
2,53
|
2,30
|
2,71
|
5,03
|
5,13
|
Castella i Lleó
|
4,34
|
4,68
|
4,11
|
4,44
|
7,57
|
7,68
|
Castella – la Manxa
|
5,75
|
6,28
|
5,43
|
5,96
|
3,54
|
3,53
|
Catalunya
|
-6,55
|
-6,38
|
-6,69
|
-6,52
|
-8,70
|
-8,69
|
País Valencià
|
-3,22
|
-3,41
|
-3,42
|
-3,62
|
-6,32
|
-6,40
|
Extremadura
|
15,73
|
15,53
|
15,21
|
15,01
|
17,78
|
18,08
|
Galícia
|
7,19
|
6,75
|
6,87
|
6,42
|
8,19
|
8,23
|
Madrid
|
-9,13
|
-8,92
|
-9,08
|
-8,87
|
-5,57
|
-5,99
|
Múrcia
|
1,05
|
0,53
|
0,67
|
0,15
|
-2,13
|
-2,14
|
Navarra
|
-2,01
|
-1,15
|
-2,37
|
-1,51
|
-3,18
|
-2,74
|
Euskadi
|
-0,59
|
0,31
|
-0,70
|
0,20
|
-1,35
|
-1,03
|
La Rioja
|
-2,32
|
-1,57
|
-2,24
|
-1,49
|
0,66
|
0,61
|
Ceuta
|
5,75
|
6,42
|
6,37
|
7,05
|
28,56
|
28,85
|
Melilla
|
6,46
|
7,44
|
6,72
|
7,70
|
33,97
|
34,27
|
Taula-2. Balances fiscals (en % del PIB regional) calculades segons diferents mètodes de càrrega-benefici (CB) i flux monetari (FX). Les xifres positives (en negre) reflecteixen superàvit, les xifres negatives (en vermell) reflecteixen dèficit. Font: Ministerio de Economia y Hacienda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!