Eureka!

El finançament de l’R+D expressat com a percentatge del PIB és l’indicador estàndard més utilitzat a l’hora de mesurar i comparar qualsevol sistema de recerca arreu del món. En aquest aspecte, les dades situen el sistema d’R+D català per sobre de la mitjana espanyola però per sota de la mitjana de la Unió Europea. Però una lectura més fina, més enllà de la quantitat de finançament sol fixar-se en l’origen d’aquest finançament, entre d’altres raons perquè sector públic i sector privat s’orienten a diferents tipus de recerca (més propera als mercats en el cas del sector privat). Per això, més enllà de les xifres globals del sistema resulta interessant desglossar el finançament de l’R+D tant a Catalunya com al nostre entorn immediat (l’Estat espanyol i la Unió Europea).

A la taula inferior hi podeu trobar les dades de cada sector i del conjunt de tots tres expressades en percentatge del PIB. Segurament no ens sorprendrà que el finançament per part del sector públic (constituït per les administracions públiques i l’ensenyament superior) a Catalunya sigui sistemàticament inferior al finançament corresponent a la Unió Europea, però probablement sí que sorprendrà que també sigui sistemàticament inferior a la mitjana de l’Estat espanyol.

Potser convé recordar que la principal administració responsable del finançament de l’R+D a casa nostra és el Govern de l’Estat, atès que tot i que tant l’Estatut actual com el de 1979 atorguen a la Generalitat de Catalunya competència exclusiva en recerca científica, les úniques competències que –després de més de 30 anys d’autonomia- han estat transferides al Govern de la Generalitat són les específiques d’agroalimentació, aqüicultura i oceanografia. Malgrat això, tots els diferents governs catalans han fet un esforç per finançar la recerca a Catalunya més enllà dels recursos que els han estat transferits. Seria interessant calcular quines serien les xifres de Catalunya –i quin sistema d’R+D tindríem- si no hagués estat així… Crec que és just reconèixer aquest compromís de tots els governs de la Generalitat.

L’infrafinançament del sistema català d’R+D per part de l’administració que a dia d’avui encara en té les competències –l’Administración General del Estado- és especialment anòmala quan tenim en compte els bons resultats del sistema català d’R+D a les convocatòries competitives, que es resolen amb criteris d’excel·lència científica. De manera que l’única explicació d’obtenir una dada global per sota de la mitjana estatal és amb un infrafinançament dolós a les convocatòries no competitives, les que es reparteixen amb criteris de quotes polítiques.