Eureka!

La teoria de la panspèrmia, segons la qual l’origen de la vida no s’ha de buscar a la Terra sinó a l’exterior del nostre planeta, ha guanyat punts gràcies a un experiment on -simulant les condicions d’una nebulosa còsmica- s’ha sintetitzat una mostra asimètrica d’aminoàcids.

La hipòtesi que la vida a la Terra tingui un origen extraterrestre es remunta, pel cap baix, fins al segle V a.C. amb el filòsof Anaxàgores; però no va ser fins al segle XIX que va agafar embranzida, gràcies al suport de figures com Kelvin, Helmholtz o Arrhenius. Al segle XX, seu el gran valedor en va ser l’astrofísic Fred Hoyle.

De la panspèrmia hi ha una versió feble i una de forta. Segons la versió forta, formes simples de vida -com ara bacteris- s’haurien generat a meteorits, asteroides o planetoides a bord dels quals s’haurien pogut escampar arreu de l’univers. La Terra seria una de tantes colònies on hauria evolucionat cap a organismes més complexes. Segons la versió feble, a l’espai interestel·lar només s’hi haurien sintetitzat llavors bioquímiques més simples, que no haurien conduit a la vida fins arribar a entorns on, com al nostre planeta, es reunissin les condicions favorables per al seu desenvolupament.

Una de les característiques més destacades de la vida a la Terra és l’asimetria quiral de la seva bioquímica. Aquesta asimetria està relacionada amb el fet que algunes molècules poden existir en dues formes que es diferencien únicament en la distribució espacial dels seus àtoms, de manera que una és la imatge especular de l’altra. D’aquestes molècules en diem quirals, perquè l’analogia clàssica és comparar-les amb les nostres dues mans: una d’esquerra (L) i una de dreta (R). La síntesi ordinària d’aquestes molècules en produeix tantes d’un tipus com de l’altre, i per això un dels grans enigmes de la bioquímica és que la vida a la Terra s’hagi desenvolupat exclusivament amb una de les dues formes de les molècules quirals: ja sigui la R (sucres) o la L (aminoàcids). Una característica ben peculiar, que cap teoria que vulgui estudiar l’origen de la vida pot ignorar.

El proppassat gener, un equip franco-americà va publicar a The Astrophysical Journal Letters els resultats d’un experiment on van ser capaços de generar aquesta asimetria dreta-esquerra irradiant amb llum ultraviolada polaritzada circularment un blanc amb una composició química com la del gel còsmic (aigua, amoníac i metanol). L’experiment va simular les condicions d’una nebulosa que, per la seva proximitat a regions amb estrelles molt massives, estigués sotmesa a un intens cap magnètic. A la mostra resultant s’hi van identificar setze aminoàcids diferents, dels quals l’alanina n’era -per més d’un ordre de magnitud- el quiral més abundant. L’anàlisi de l’alanina va detectar una lleugera, però significativa, sobreabundància de la forma L respecte la R

És important destacar que els resultats d’aquest experiment coincideixen amb les asimetries -favorables a la forma L- que es van començar a detectar, fa poc més de deu anys, en mostres d’aminoàcids presents en meteorits. De manera que el camp magnètic de certes regions interestel·lar sembla un bon candidat per trencar la simetria en la síntesi de molècules quirals a meteorits, asteroides o planetoides; que serien alhora el vehicle a bord dels quals s’escamparien pel cosmos.

Estructures microscòpiques, de possible origen biològic, del meteorit ALH84001. (Fotografia: NASA)