Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

11 de març de 2011
7 comentaris

Espanya i Itàlia s’autoexclouen de l’espai europeu de patents

Al Consell de Competitivitat de la UE celebrat entre abans d’ahir i ahir a Brusel·les es va aprovar la creació d’un espai europeu de patents, al que s’hi ha adherit tot els països de la Unió Europea tret d’Espanya i d’Itàlia.

Després de dècades de fracassos en l’intent de consensuar una proposta unànime per a la creació d’una patent única europea, el ministre d’Empresa i Simplificació, Vincent Van Quickenborne, es va acollir a un mecanisme extraordinari (la cooperació forçosa) per tirar endavant un espai únic de patents del que en formarien part els països que s’hi adherissin a títol individual. Aquesta proposta va arribar al Consell de Competitivitat després d’obtenir el vistiplau de la Comissió Europea (14/12/2010) i del Parlament Europeu (15/02/2011). Tots els països de la UE tret d’Espanya i d’Itàlia s’hi han adherit.

A un post anterior, amb motiu del vistiplau de la Comissió Europea a la proposta, vaig parlar de la situació actual, de la motivació per a la creació d’una patent única i del punt de discòrdia. En resum: actualment és la legislació de cada país la que regula el procediment de patentar al seu territori, de manera que per obtenir una patent a tota la UE cal fer el procés als vint-i-set Estats. El resultat és un procediment lent i costós (uns deu cop més costós que patentar als EUA o al Japó), fonamentalment per despeses associades a les traduccions, amb la conseqüent pèrdua de competitivitat. La clau per a simplificar i abaratir el procediment és, doncs, reduir al màxim el nombre d’idiomes requerits per validar la patent; i la proposta aprovada el redueix a l’anglès, alemany i francès, que són els tres idiomes oficials de l’Oficina Europea de Patents (EPO).

Vint-i-cinc dels vint-i-set Estats de la UE s’han adherit a aquest l’espai europeu de patents. Espanya i Itàlia s’han negat a incorporar-s’hi -i en queden fora- perquè exigeixen que s’ampliï el nombre d’idiomes per incloure-hi el castellà i l’italià. Itàlia genera el 8,8% de les sol·licituds de patents que es cursen a l’EPO, i Espanya el 2,5% (aproximadament el 40% de les quals les genera Catalunya).

Lamentable. Un cop més, Espanya fa el ridícul; passen els segles i aquella gent continua amb el “que inventen ellos!”.  I un cop més, fa mal a Catalunya, que queda fora de l’espai europeu de patents perquè el Govern espanyol, que és qui en té les competències, exigeix traduccions al castellà.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. He viscut 12 anys al cor d’Europa i he viatjat per tot el mon. Fins que tots els estats de la UE no facin una cura de umilitat i es desedeixin a reconeixe l’anglès com a unic idioma oficial, que es en realitat el que es parla avitualment entre tots els que esmouen per tota Europa i el mòn, tan diputats com estudians i turistes, més el propi a cada territori, no deixarem de tenir conflictes, de gastar miliòns d’euros i tonelades de paper inutilment, que ha de pagar el pobre contribuent.
  2. Lamentable.
    Un cop més, Espanya fa el ridícul; passen els segles i aquella gent
    continua amb el “que inventen ellos!”.  I un cop més, fa mal a
    Catalunya, que queda fora de l’espai europeu de patents perquè el
    Govern espanyol, que és qui en té les competències, exigeix traduccions
    al castellà.

    Que dogmàtic!. Per una vegada que l’estat espanyol pren una bona decisió… No estic especialment interessat en que defensi l’espanyol mentre no defensi el català (que mai s’ha pogut utilitzar en patents, excepte pels qui vulguin fer-les servir a Andorra). Pel català no canvia res, pel castellà i italià trobo raonable que algú no vulgui que el denunciïn per haver fet una cosa que està explicada a la patent en una llengua que no entén. Una patent és una prohibició d’ús d’una invenció a canvi de la divulgació de la invenció. Si la divulgació és en una altra llengua, perquè hem d’acceptar la prohibició?

    Recordem que les patents no són coses bones (són prohibicions de comerciar), en alguns casos són coses molt dolentes (en programari són censura, en medicaments poden ser sentències a mort, etc.) i que les oficines de patents busquen concedir totes les que poden, no evitar totes les que fan mal a la societat. Quan es van establir no hi havia la facilitat de moviment de coneixement que hi ha ara, i s’han mantingut perquè afavoreixen la concentració, els monopolis i frenen els progressos intelectuals i tècnics, cosa que afavoreix a quatre poderosos (i uns quants intermediaris). Avui en dia és impossible jutjar-ne la qualitat entre la muntanya de coneixement disponible i no són necessàries perquè la innovació és l’activitat productiva normal en l’economia del coneixement. Però per especular, evadir impostos i concentrar poder són collonudes.

    I a sobre resulta que el conveni de Paris, de finals del segle XIX, garanteix que les patents no es denegaran a súbdits estrangers. Per tant què figura que han perdut els estats espanyol i italià ? Si les seves empreses volen patentar als 25 estats ho podran fer, traduint només a aquest rídicul conjunt d’idiomes. Igual que si estiguessin a un dels 25. Si volen patentar al seu estat ho poden fer a l’Oficina de Patent Europea (que no l’han tancada per molt que calgui) o a l’oficina del seu estat, en la llengua de l’estat (que potser coneixen). L’única diferència és que les empreses estrangeres tindran més barat patentar als 25 que als altres dos estats. Per tant les empreses dels 2 estats segurament es mouran amb menys prohibicions per treballar (menys patents) però podran prohibir treballar a la UE, a fora i a casa seva com podien abans (però més barat als 25 estats). Les petites empreses que només volen innovar en el mercat local tindran menys maldecaps amb multinacionals estrangeeres parant-los paranys i les que volien sortir a l’estranger estaran pitjor que abans de l’espai europeu de patents perquè en aquell espai hi haurà més patents (seran més barates), sempre seria millor no haver-les abaratit, però no ho tindran pitjor que si estiguessin dins de l’espai.

    La millor notícia hauria sigut que no es creava l’espai europeu de patents i que les patents s’encarien, però la següent millor notícia és que casa meva cau fora de l’espai de patents europeu on és més barat eliminar adversaris amb judicis per comptes de competir treballant.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.