Eureka!

Aquest juliol l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) ha celebrat el seu 10è aniversari, i ho ha celebrat amb una setmana d’activitats especials que culminà amb la inauguració d’un nou laboratori (HTE, High Throughput Experimentation) finançat per la fundació Cellex.

L’ICIQ és un dels millors exemples amb què es pot il·lustrat el salt qualitatiu que la recerca catalana ha fet en poc menys d’una dècada. Amb només 10 anys de vida, l’ICIQ ja és un centre de referència mundial en el seu àmbit, com ho reflecteix el fet que, d’acord amb el mapa d’excel·lència científica elaborat per la institució Max Planck, és la institució del món amb major percentatge de publicacions entre el 10% més citat en el seu àmbit (rànquing BPR, Best Paper Rate).

En aquests anys l’ICIQ també ha tingut èxit a l’hora de captar finançament tant en convocatòries públiques competitives com del sector privat. Pel que fa a les convocatòries competitives, l’ICIQ ha estat distingit per la convocatòria de centres d’excel·lència  Severo Ochoa del ministeri espanyol d’Economia i Competitivitat, que comporta un finançament de quatre milions d’euros. Pel que fa a la col·laboració amb el sector privat, el laboratori HTR que ara inauguren n’és un bon exemple perquè, més enllà del laboratori, els 2,5 milions d’euros que la fundació Cellex aportarà també inclouen la contractació de 12 investigadors i quatre tècnics. L’ICIQ manté importants projectes de recerca amb varies empreses com ara Laboratoris Esteve i Henkel, un èxit que ara fa dos anys va ser reconegut per la Generalitat amb el Premi Nacional de Recerca a la col·laboració público-privada.

L’ICIQ és, doncs, un dels millors casos d’èxit del model de centres de recerca que fa poc més d’una dècada va impulsar Andreu Mas-Colell des del DURSI. Un model en el que la flexibilitat de la governança n’és un element fonamental, de manera que l’evolució de l’ICIQ no s’entén sense qui ha dirigit el centre des de la seva creació, Miquel Àngel Pericàs. Ara que celebren el seu desè aniversari sembla un bon moment per reconèixer els èxits de l’ICIQ i perquè tots plegats els sapiguem cinc cèntims.

PS Si en algun moment aquest post ha semblat un publireportatge és només pel complex de culpabilitat que els físics arrosseguem quan ens hem de treure el barret davant els químics.