Eureka!

Pendents de la seva transferència a la Generalitat, l’Administració General de l’Estat encara manté la gestió de les beques i ajudes universitàries. Any rere any, percentatge d’ajuts concedits (tant en nombre de concessions com en import econòmic) a universitaris catalans és molt inferior al seu percentatge respecte el total d’estudiants al conjunt de l’Estat.

Mentre en els conjunt dels últims 10 anys els universitaris catalans han representat el 15,4% dels universitaris de conjunt de l’Estat, només han estat destinataris del 9,9% de les beques i ajudes atorgades pels diferents ministeris competents.

El percentatge de concessions encara disminueix més si en lloc de calcular-lo sobre el nombre d’ajuts el calculem sobre els imports concedits: el 9,6%. És a dir, que l’import mig de les beques atorgades als universitaris catalans és inferior a l’import mig al conjunt de l’Estat. Tot això, malgrat que les taxes a Catalunya són les més cares de l’Estat, un cas extrem el tenim al curs 2012-13 on el preu a Catalunya (33,52 € per ECTS) va ser gairebé el doble de la mitjana estatal (17,90 € per ECTS).

A la següent gràfica teniu l’evolució dels percentatges del sistema universitari respecte el conjunt de l’Estat en nombre d’estudiants, nombre de beques i ajuts rebudes, i en import de les beques i ajudes rebudes. La gràfica s’ha fet a partir de les dades disponibles als webs de l’INE (beques i ajudes) i d’Idescat (nombre d’estudiants). Més enllà de la tendència ja descrita, crida l’atenció que al curs 2004-05 els universitaris catalans (el 15,3% del universitaris de l’Estat) només rebessin el 4,4% de les beques i ajudes concedides pel Ministeri d’Educació i Ciència.

 
El conflicte polític
 
L’any 2001, el Tribunal Constitucional va resoldre (sentència 188/2001) que la convocatòria de beques universitàries per part de l’Administració General de l’Estat vulnerava les competències de la Generalitat. Com a conseqüència, la comissió bilateral Estat-Generalitat en va incloure la transferència a la seva agenda. Dotze anys després, l’Estat continua sense transferir-les.

El litigi es va iniciar amb la interposició, per part de la Generalitat, d’un conflicte de competències arran de la convocatòria del curs 1994-95. En aquests 19 anys hem vist majories simples i absolutes –tant allà com aquí- hem vist com Jordi Pujol i Felipe González deixaven de ser presidents, com Maragall i Montilla –aquí- i Aznar i Zapatero –allà- esdevenien i deixaven de presidents, i com Mas i Rajoy accedien a la presidència. També hem vist com s’aprovava un Estatut d’autonomia que atorga a la Generalitat (article 172.1.g) la competència exclusiva de la regulació i gestió d’un sistema propi, i “si s’escau” també dels fons estatals, de beques i ajuts universitaris. El que no hem vist és ni la transferència d’aquestes competències ni la gestió i regulació dels fons estatals.

(Article publicat a Diari Gran del Sobiranisme, 24/10/2013).