El pols de la llengua als Països Catalans

La “famosa” delegació nicaragüenca que aquests dies ens ha visitat a iniciativa de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha fet una sessió de treball al Departament d’Educació, en la qual, entre d’altres qüestions que han tractat altres persones, els he explicat la gestió de les llengües al nostre sistema educatiu.

D’entrada cal advertir, i contràriament a allò que es pensa, que Nicaragua és una estat plurilingüe, on conviuen, a part de l’espanyol, llengües ameríndies (en la visita hi havia representants miskitu, sumo-mayangana, Rama) i llengües d’origen crioll (kriol i garífuna). En el marc del procés de descentralització de l’Estat i en un context en què conviuen realitats lingüístiques diverses, aquests representants de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Sud (RAAS) i de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord (RAAN) han visitat Catalunya per conèixer, per bé i per mal, la nostra realitat. 

En el mapa adjunt: llengües de Nicaragua.

Només puc explicar que l’actitud de la delegació nicaragüenca, acompanyada per un representant a Nicaragua del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i per un membre de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, va ser la d’un gran interès pel procés de catalanització del nostre sistema educatiu i per l’aposta pel plurilingüisme que ha fet la nostra escola, prenent, això sí, com a base la llengua catalana. En el document adjunt trobareu la presentació digital que els vaig preparar.

Cap comentari dels fets del Parlament per part de la delegació. Per la meva banda, crec que més enllà de l’anècdota, es detecta, en el fons, aquella sensació que sempre hi ha  gent disposada a saltar contra l’ús de la llengua  sobretot si aquest ús iguala el català a llengües que tenen al darrere un estat de debò.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!