Vaig conèixer Rafael Caria a l’aeroport de l’Alguer, on treballava, l’any 1992. Aleshores no hi havia el vols directes que hi ha ara des de Girona i, certament, érem pocs els catalans que hi arribàvem (calia fer vols fins a Milà o Roma i després anar fins a l’Alguer -quasi un dia de viatge i, sobretot, d’un cost molt elevat). Recordo que ens va facturar les maletes (sospito que, quan sentia catalanoparlants, procurava atendre’ls i poder parlar de l’Alguer, de la llengua que compartíem “pobles agermanats per rastres d’una mateixa història nacional”, com ell mateix diu en el pròleg del seu llibre de poesia Só tornat a Sant Julià).
Dibuix de Luisella Deiana (Rafael Caria, 1985).
Efectivament Rafael Caria treballava a l’aeorport de Fertília (al terme municpal de l’Alguer), on havia fet protestes per aconseguir que els megàfons anunciessin en català les arribades i les sortides dels vols. Però Caria no era únicament un activista de la llengua, sinó una persona altament interessada per la història de la ciutat de l’Alguer, per la història de la llengua catalana de l’Alguer i per la realitat sociolingüística de la ciutat catalana de Sardenya.
En aquest sentit, cal destacar que impulsà Revista de l’Alguer, publicació de gran qualitat que aparegué durant la dècada dels 90, féu estudis de toponímia algueresa (com, per exemple, Toponomastica algherese), llibres sobre la realitat sociolingüística de l’Alguer (L’Alguer. Llengua i societat / Alghero. Lingua e società, publicat el 1987 a Càller per l’Editorial EDES), llibres sobre l’art i la cultura alguereses (L’Alguer, ciutat d’art i de cultura, publicat el 1999) o articles on no defugia la polèmica amb aquells sectors de la societat algueresa que ell considerava que estaven excessivament allunyats d’una visió més pancatalana de l’Alguer, per això no ens poden estranyar títols com el de l’article que publicà a Serra d’Or el 1997: L’alguerès al llindar del 2000 entre substitució i anticatalanisme.
En el seu vessant de poeta, Jordi Carbonell, aleshores professor de la Universitat de Càller, va destacar d’ell el 1986 que “és la veu d’un poeta autèntic, d’un home que estima el món i li plau de viure-hi, d’un ciutadà conscient de les seves responsabilitats, que per mitjà del missatge poètic esdevé consicència sensible de la seva gent, anhel de llibertat que ha trobat la seva forma d’expressió”.
Ens ha deixat una català de l’Alguer!
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2810614
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!