Aquesta setmana he participat en el primer dels actes del Correllenguade Mataró, en concret al debat que emet cada any TVM –Televisió de Mataró– al voltant de temes d’actualitat relacionats amb la llengua catalana. Enguany el tema era “Per una televisió en català sense fronteres”. Per aquest motiu, a part de la intervenció nostra, com a Coordinadora d’Associacions per la Llengua –entitat que organitza el Correllengua a Mataró–, es va convidar Hervé Pi (president de la Federació d’Entitats en Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes de la Catalunya del Nord), Antoni Trobat (Obra Cultural Balear), Zaida Torregrossa (Acció Cultural del País Valencià) i Francesc Ricart (Casal Jaume I de Fraga, Franja de Ponent).
L’objectiu del debat era fer evident la delicada situació actual, arran de la posada en funcionament de la TDT, de la recepció, després de 25 anys de fer-ho amb més o menys normalitat, de la Televisió de Catalunya a la resta dels territoris catalans, i de com la recepció al Principat de Catalunya dels altres canals que emeten en català des de les Balears, des del País Valencià (Punt 2 i, parcialment, Canal 9) i, fins i tot, des d’Andorrapot permetre reequilibrar una oferta televisiva que ara, molt més que abans, està pràcticament controlada per la llengua castellana. A part, es va tractar col·lateralment el tema de les televisions locals que, com en el cas de la Televisió de Mataró, viuen una situació força indefinida (i complicada).
En aquest apunt us voldria destacar algunes de les aportacions més destacades al debat:
En el cas dels territoris catalans que depenen de l’Estat espanyol, Acció Cultural del País Valencià, conjuntament amb l’Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural, ha engegat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), amb el nom de “Televisió sense fronteres“, que vol portar a la Mesa del Congrés dels Diputats espanyol un mínim de 500.000 signatures per tal que es volti un projecte de llei que permeti garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques en les altres comunitats autònomes amb les quals comparteixin llengua. Aquesta ILPtambé està pensada per a la comunitats lingüístiques gallega (aquesta llengua també es parla a Astúries, Lleó i Zamora) i basca (per al cas de Navarra). Sria interessant de veure quin és l’equilibri de forces al Parlament espanyol (capacitat del PSC de convèncer el PSOE).
La Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries especifica que “les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària.” Recordem que l’Estat espanyol signà la Carta el 1992 i que la ratificà i entrà en vigor el 2001, mentre que França només la signà el 1999. De moment, però, no sembla que cap dels dos estats hagi posat sobre la taula el tema de la recepció de la Televisió Catalana al nord i l’únic cert és que, quan hi hagi l’apagada analògica, les comarques septentrionals perdran tota possibilitat de veure els canals sud-catalans. Només la pressió a nivell de consolats, de batlles nord-catalans i una certa insubmissió civil (repetidors, diguem-ne il·legals, situats a les Alberes, en territori de la Generalitat) podrien permetre’n la recepció.
En el cas de la Franja també es percep el desinterès de l’administració aragonesa, tot i que es puguin produir situacions tan paradoxals, com la que es va poder viure fa uns quinze dies a l’Escola d’Estiu de Fraga(de formació per a professors de llengua catalana de la Franja), en què el regidor de cultura, del PP, de l’Ajuntament de Fraga va demanar públicament a la representat del Govern d’Aragó que se solucionés la recepció de TV3 a Fraga. La curiositat és que el PP s’oposa a la Llei de Llengües d’Aragó perquè apareix el terme català i que la directora general de torn, del PSOE, va manifestar que no sabia de què se li estava parlant… Sense comentaris.
La recepció de tots els canals en català també seria importantíssim per al Principat de Catalunya on, amb només un quota de pantalla de les televisions catalanes que frega el 20% de l’audiència (i atenció, segons el Baròmetre de la comunicació i la cultura, com més joves menys consum de televisió en català), és urgent augmentar l’oferta televisiva en la nostra llengua.
Tot i que el paper històric de les televisions estatals espanyola, francesa i italiana, que van aconseguir homogeneïtzar els seus respectius estats (hi ha que diu que els italians els va crear la RAI), creant uns referents nacionals i simbòlics molt potents, mai no podrà ser fet per les nostres televisions (fa la sensació que sempre arribem un xic tard al tren de la història), sí que és urgent que als diversos canals que emeten en la nostra llengua apareguin més referents nacionals (catalans), de tot el conjunt del territori, en la línia de programes com Caçadors de Paraules o la crònica del temps (que, d’una forma paral·lela, es podria fer extensible a canals com IB3, ja que també es veu aquí)…
Com es veu, som molt lluny d’aquell espai comunicacional català del qual ja parlàvem als anys 80 i fa la sensació que moltes de les coses que semblaven guanyades de mica en mica les anem perdent en nom de l’avenç tecnològic, d’una legalitat imposada i d’un mercat que només sap de guanys econòmics i no pas de llengües minoritzades…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!