El pols de la llengua als Països Catalans

Una setmana després de l’emissió del vídeo de Telemadrid només ens queda la sensació que ja n’hi ha prou. És la mateixa cançó de sempre, d’ara, de fa 10 anys, d’en fa 20 i del primer terç del segle passat: la cohesió d’una part de la societat espanyola passa per la presentació de la “maldat lingüística” dels catalans.

Ja se n’ha parlat prou. Per a alguns potser n’hem parlat massa i hem fet massa publicitat a un producte que només va tenir un 5% d’audiència a Telemadrid; per a altres, la poca reacció (institucional) és la demostració de la feblesa, de la poca convicció de tots plegats. Pensem el que pensem, hi ha, però, algunes qüestions que creiem que paga la pena de comentar:

Cal condemnar enèrgicament la utilització del professorat i de l’alumnat que apareix en el vídeo. És cert que TVM va demanar permís als responsables del Departament d’Educació per gravar una aula d’acollida (com han fet TV3, TVE, TV de Barcelona, Antena3…), ja que volien fer un reportatge sobre com es feia l’acollida a Catalunya. Fins aquí, res d’estrany ja que és un tema candent a tot l’Estat, on arreu hi ha models d’acollida –a voltes molt més segregadors que no pas les nostres aules d’acollida– i, òbviament, la negació de l’accés a un centre hagués estat considerat un atac a la llibertat d’expressió i a la negació d’informació (que sí que s’ha donat a altres mitjans). El problema és un altre, el que menys importava era l’acollida i, per això, gravaven l’aula però en el fons el que els interessava eren les declaracions (com si fossin en format de càmera oculta) de la mestra i dels alumnes. I, d’això, se’n diu manipulació i mentir ja que es van descontextualitzar totalment. Això no té res a veure, com ha comentat un alt càrrec de la Comunitat de Madrid, amb els reportatges que a voltes ha fet TV3 quan ha entrevistat persones del carrer que expressen la seva opinió sobre Catalunya. El cas de TVM és aprofitar-se de persones que estan fent la seva feina, que han estat escollides per Departament d’Educació com exemple de bon professional que servís per explicar objectivament com es fa l’acollida lingüística però sobretot emocional a les nostres aules. Cal dir-ho clar: aquesta gent ha buscat l’enfrontament entre professorat i alumnat (que també vol dir famílies) no presentant un recurs pedagògic en la seva totalitat sinó només parcialment i escollint, descontextualitzadament i interessadament, fragments que pudien dur a segones interpretacions.

L’altre gran tema és la gran por que els fa que Catalunya no únicament pot arribar a pensar en clau de la pròpia Catalunya sinó que, a vegades, es pugui fer alguna referència a un marc una mica més ampli: el de la nostra comunitat lingüística. Muntar tot un discurs sobre el pancatalanisme perquè en una làmina que vol representar una aula d’acollida hi ha apareix un mapa dels llocs on es parla el català és una mostra més de la paranoia en què viuen. I tot plegat acompanyat dels mapes dels temps a TV3. Sincerament potser han anat a buscar els únics llocs on es representa tot el territori. Els recomanem que llegeixin el dossier El tractament de la llengua catalana als llibres de text de secundària, que publicà el 2006 l’Observatori de la llengua catalana ( http://www.observatoridelallengua.cat ), perquè s’adonin de què es difon entre l’alumnat i perquè coneguin, com, de fet, ha fet també TVM, que hi ha editorials que inciten o propicien la incomprensió envers la diversitat i la pluralitat de l’Estat.

Finalment, només fer notar que els rètols que apareixen en català en el vídeo (que justifiquen l’argument que tot és únicament en català a Catalunya) sempre són els mateixos! Això només ens pot fer pensar en una cosa: tant de bo que el que s’expliqués en el vídeo fos veritat, potser ens atansaríem una mica al que ells fan a Madrid sense cap mena de problema, però a sobre el que s’explica és lluny, lluny, de ser cert. Ni els nostre rètols són sempre en català (ni tan sols bilingües), ni les nostres escoles són al cent per cent en català (algunes ni un són un 20%!), ni es pot viure en cap àmbit de la nostra societat únicament en català… I a sobre ataquen tot allò que només és una mica normal com és l’ensenyament…

Tot plegat trist i dolorós, especialment quan pensem en la gent del nostre país que hi apareix i que ha estat barroerament manipulada (i no ens referim, és clar, ni a Boadelles, ni a Cajas i companyia, ni passant per un canari i una italiana que no volien portar la filla a un col·legi que feien l’ensenyament en català –perquè podia tenir problemes psicològiques en sentir una 3a llengua!-, però que ara, en canvi, la porten a un col·legi en anglès…).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!