El parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners està dedicat a un fill de la població, Sant Salvador d’Horta, un dels sant més “miraclers” del nostre país, que deu el seu nom a la llarga estada que va fer com a franciscà a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta…
Sens dubte, si els oficis han de tenir patrons, Sant Salvador d’Horta hauria de ser el sant patró de tots aquells qui es dediquen a la política lingüística (catalana)… Ja ho sabem, doncs, per al dia 18 de març!
A la fotografia, imatge del sant al parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners.
L’any 1933, Joan Amades publicava el llibret Tradicions patriòtiques dins de la col·lecció Biblioteca de tradicions populars (les Edicions del Mèdol en féu una edició facsímil el 2001), on trobem un articlet intitulat “El català llengua de Déu”, que ens parla d’un dels miracles del sant: el de fer parlar una muda.
Efectivament, uns pares castellans varen venir a Catalunya atrets per la fama de miracler de fra Salvador. El futur Sant la va beneir i la nena parlar “clar, sonor i vibrant”. Després d’uns moments de joia, els pares s’enfurismaren perquè, si bé la nena parlava, ho feia d’una manera que ells no entenien…
La contesta del fra Salvador la podríem subscriure molts de nosaltres (i més en un moment històric com el nostre en què hi ha menys parlants inicials del català arreu dels territoris catalans, és a dir, és la vegada en la història que, encara que globalment siguem més, els catalanoparlants inicials familiars representem un percentatge més petit de la població total del país, i això passa dramàticament a l’Alguer o a la Catalunya del Nord -on, pràcticament, les famílies que transmeten el català es poden contar amb els dits d’una mà!- com al Principat de Catalunya. a les Illes Balears i al País Valencià on només un 35,2%, un 53,3& i un 22,6% de la població, respectivament, segons les dades del Baròmetre de la comunicació i de la cultura, tenen el català com a llengua inicial:
“La nena parla en català (…) com parlo jo i com parla la gent de la terra on es trobeu; deveu vosaltres parlar en català, encara que no sigui més que per cortesia i agraïment, fins vosaltres mateixos, mentre us trobeu a Catalunya. Tan bon punt la vostra filla arribarà a terres de Castella parlarà com vosaltres i com és costum de parlar en aquella terra…”.
Una filosofia de fons ben clara!
Per cert, és enterrat a Càller (Sardenya), on havia estat destinat a causa de la seva excessiva fama de miracler, que molestava una part de l’Església, especialment la Inquisició.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!