Dilluns, 26 de maig, a Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, a les 19 hores.
Dimarts, 27 de maig, a Perpinyà, al Casal Jaume I, a les 18.30 hores.
Dimecres, 28 de maig, a l’Assótziu de Sardos de Barcelona (carrer del Bisbe Laguarda, 9), a les 19.30 hores.
Dijous, 29 de maig, a la Llibreria Dòria de Mataró, a les 19.30 hores.
Divendres, 30 de maig, organitzat per l’Institut d’Estudis Eivissencs (Es Polvorí, Dalt Vila), a les 20.30.
(…)
Antoni Canu (Ocier, Sardenya, 1929) és una de les veus poètiques més reconegudes de l’Alguer. Tot i ser de llengua familiar sarda, ha fet de la nostra llengua la seua llengua i la seua llengua literària.
La seua poesia es caracteritza per l’intent de documentar les emocions més íntimes mitjançant un vers curt, àgil i precís, aparentment senzill, però que amaga una profunda sensibilitat a l’hora de reflectir l’evocació del passat, l’amor, la mort, etc. Sap comunicar la seua experiència viscuda i recuperada des de la nostàlgia pròpia d’una poesia de maduresa. Dignifica allò que és quotidià amb un ritme poètic personal, altament intuïtiu.
A nivell lingüístic, cal destacar el treball de l’autor per trobar una llengua literària que, sense renunciar als trets algueresos, sigui compresa per la resta dels catalanoparlants. La seua obra no és localista, d’àmbit reduït, sinó una obra que vol arribar al conjunt de la comunitat lingüística catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!