En un espai comunicatiu català esquarterat per raons administratives, per qüestions polítiques, per l’anticatalnisme, per la interpretació de les lleis espanyoles, per les pors del centre del país, per pactes porucs, pel poc convenciment de molts de l’abast real del país, ara per qüestions econòmiques…, encara té més mèrit aventures com la de El Temps, que, des del País Valencià, i gràcies a la tossuderia de persones com l’Eliseu Climent, ha mantingut de forma incombustible, inqüestionable, fins i a tot a voltes impertinent… la idea que aquest país no s’acaba en els límits de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
I per celebrar l’arribada al número 1.500, ens ofereixen articles amb veus de tot el país (des de la Catalunya Nord fins a Alacant, passant per Eivissa, Andorra, les comarques centrals dels Països catalans o Lleida).
I, justament, voldria parar esment a dos articles d’aquest dossier especial: “La mentida del leridanismo” i “Alacant desvertebrada: el fantasma del surestismo“, que ens ajuden a entendre intents d'(encara més) esquarterarament del nostre país…
Segons aquests corrents secessionistes, Lleida (la “província”, és clar) és una mena d’híbrid entre Catalunya (la Catalunya dels “gironins”, dels “barcelonins”, de part dels “tarragonins” -diem part perquè en un moment també es va voler potenciar el tortosisme– també provincials) i Aragó (un discurs que també s’ha aplicat a la Franja i que, en aquest cas, sí que ha quallat relativament) i, per tant, durant uns anys es va intentar segregar-la de la resta del Principat per crear la regió de la Vall de l’Ebre (amb Aragó, és clar…).
Pel que fa a Alacant, també als anys 60 van intentar segregar la “província” d’Alacant del Païs valencià i crear la regió del Sureste amb Múrcia, Albacete i Almeria, una secessió que de tant en tant ressucita mitjançant cambres de comerç murcianoalacantines…
Sort en tenim, encara, de gent com la d’El Temps, que ens recorda setmana rere setmana quin és l’abast del nostre país i quins són i haurien de ser els nostres marcs referencials. Llarga vida!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!