Per 9è any consecutiu, la Coordinadora d’Associacions per la Llenguade Mataró organitza a la capital maresmenca i coordina al conjunt de la comarca el Correllengua. Sens dubte, aquest conjunt d’activitats que es fan per promoure la consciència que és important mantenir sempre i en tots els contextos l’ús de la llengua i que aquesta llengua és de totes les persones que viuen no únicament al Principat de Catalunya, sinó a la Catalunya del Nord, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses, a la Franja de Ponent, a Andorra i a l’Alguer s’han convertit en un clar referent per a totes aquelles persones que volen la normalitat en el seu propi territori de l’idioma propi d’aquest país.
En el document adjunt podem trobar tots els actes del Correllengua al Maresme, que tindrà com a acte central la cercavila per la llengua que es farà el dissabte 3 d’octubre a la Riera de Mataró a les 18 hores. Hi trobareu activitats per a la mainada, xerrades als instituts, obres de teatre, presentacions de llibres, debats, actuacions musicals… Tot plegat amb la idea de reflexionar sobre la llengua i fer-la constantment viva. I tot sorgit de la societat civil, de persones anònimes que en aquests mesos de setembre i octubre volen fer viure la nostra llengua i la nostra realitat nacional.
I, per acabar, només recordar-vos que enguany el Correllengua acaba el dia 7 de novembre a Perpinyà, on commemorarem (que no celebrarem!) el 350 aniversari de la partició de Catalunya.
Manifest 2009
Potser us sembli un contrasentit, però no ho és. No és cap contrasentit
que la màxima aspiració del Correllengua sigui poder
desaparèixer algun dia. No és cap contrasentit perquè, quan
això s’esdevingui, voldrà dir que la llengua catalana ha recuperat
la normalitat i que, per tant, ja no calen celebracions com
aquesta per prendre consciència de la perillosa situació en què
es troba. Franco va morir l’any 1975, però hi ha àmbits en què
la llengua catalana pateix exactament la mateixa marginació que
quan era viu. I aquesta marginació, en bona part, és culpa nostra,
perquè, tot i que no disposem de les estructures polítiques i
jurídiques per fer que la llengua catalana gaudeixi en el seu territori
del mateix estatus que l’espanyol a Espanya o que el francès
a França, hi ha molts àmbits que depenen exclusivament de
nosaltres i que, això no obstant, hem abandonat.
Un d’aquests àmbits és el de l’ús de la llengua. Una llengua que
s’usa poc acaba no tenint raó de ser i allò que no té raó de ser
desapareix. No tenim cap dret a acusar els nouvinguts de no
parlar català si nosaltres som els primers que els parlem en una
altra llengua. Quin interès poden tenir-hi si amb el nostre comportament
els estem dient que no cal que l’aprenguin? Hem de
comprendre que el gran motor de la humanitat és la necessitat.
No hi ha evolució sense necessitat. I la llengua catalana, per
molts segles d’història que tingui al darrere, només sobreviurà si
és útil i necessària per viure als Països Catalans.
anifest 2009
Hi ha, tanmateix, un altre factor de risc, i és el de la degradació
de la llengua. La llengua catalana, cada cop més, s’està convertint
en un patuès, en un dialecte de l’espanyol. I això –cal
denunciar-ho- s’està fent en connivència amb els llibres d’estil
de molts mitjans de comunicació catalans que, amb l’excusa
“d’arribar a tothom”, no sols naturalitzen els castellanismes,
sinó que també arraconen sistemàticament les paraules i les expressions
catalanes més genuïnes i utilitzen les que presenten
menys diferències morfològiques i fonètiques amb l’espanyol.
És a dir, que l’arquitectura de la llengua és cada cop més pobre,
la sintaxi fa pena i creix per moments la ignorància dels referents
culturals propis. Això fa que la major part dels catalans utilitzin
dites populars i frases fetes espanyoles en lloc de les pròpies
i que la llengua catalana s’estigui transformant en un dialecte
anomenat catanyol.
El Correllengua ens ajuda a prendre consciència d’aquesta
transformació i ens adverteix que el futur de la llengua és indestriable
del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país.
Assumim, per tant, la nostra responsabilitat i treballem, cadascú
des del seu àmbit, per petit que sigui, per tal que la llengua
i el país assoleixin l’únic estatus polític que els pot retornar la
normalitat. Treballem, en definitiva, per normalitzar políticament
el nostre poble, perquè normalitzant-lo normalitzarem també la
nostra llengua i la nostra vida.
Víctor Alexandre
Endavant amb el Correllengua!
Visca la llengua i la cultura catalanes!
Visca els Països Catalans lliures!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!