El pols de la llengua als Països Catalans

Itàlia no existeix de Sergio Salvi és una obra publicada per Curial edicions. Tot i que es tracta d’un llibre editat el 2004, i que es tracta d’una traducció de l’original italià publicat el 1996, és sempre, malauradament, un llibre de rabiosa actualitat. I ho és perquè aquest assaig és tota una vacuna contra aquesta mena de pensament únic que fa creure que els estats ?l?espanyol, el francès, l?italià…? són immutables i eterns, que sempre han existit com ara els entenem i que, òbviament, sempre existiran; mentre que als pobles que no tenen estat sempre se?ls acusa d?inventar-se una història, una llengua, per autojustificar l?existència.

Sergio Salvi ens explica, amb rigor històric i sociopolític, el segle i mig darrer de l?Estat italià, tot fent, quan cal, incursions en el passat que permeten entendre el present. Analitza la formació de l?Itàlia-estat, l?irredemptisme italià, l?expansionisme italià, el centralisme, la dicotomia nord-sud, però també les diverses realitats no-italianes que a voltes han estat durament perseguides. Salvi és toscà (un italià ?autèntic? podríem dir  des del punt de vista lingüístic), la qual cosa encara fa més interessant el seu punt de vista, i és un dels estudiosos de referència pel que fa al nacionalisme a Europa i al món, autor de llibres com Le nazioni proibite (1975), La disunione sovietica (1990), Breve storia della Cecenia (1995)…

Al llarg del llibre podem veure com el concepte d?allò que és Itàlia ha anat canviant al llarg dels segles i veure com, en el moment del naixement de l?Itàlia-estat, ara fa 143 anys, no eren ni el 3% de la població les persones que sabien parlar l?italià estàndard (eren 630,000 persones d?un conjunt de 22 milions, tenint present, però, que 400.000 eren toscanes, per a les quals l?italià estàndard era la seva llengua materna). Unes dades que ens haurien de fer reflexionar sobre els fonaments d?aquests estats que es creuen eterns.

Són especialment interessants les pàgines dedicades a explicar la repressió que l?Estat italià (especialment en l?època feixista, però també en altres moments) ha exercit contra les llengües dels alemanys, dels francoprovençals de la Vall d?Aosta, dels croats, dels eslovens, dels ladins, dels friülesos, dels sards (que indirectament també va incidir en les llengües catalana, occitana, grega, sèrbia i albanesa). Especialment dures van ser les actuacions contra alemanys, valldostans, eslovens i croats pel perill que, a més, suposaven, per a la integritat territorial d?Itàlia, que, com tothom sap, tenia uns límits que la ?pròpia natura li havia donat?. En aquest sentit, podem veure com les fronteres ?naturals? són molt poca frontera per a les comunitats humanes (occitans a banda i banda dels Alps, alemanys al nord i al sud del Tirol; i aquí bascos i catalans a banda i banda del Pirineu). Com a exemples d?aquesta repressió: traducció dels cognoms autòctons a formes italianes, traduccions de topònims, prohibició de les altres llengües a l?escola… Fins i tot, el 1927, al Tirol del Sud es van fer retirar les làpides dels cementiris escrites en alemany! El més greu, però, és que, després de la caiguda del feixisme, la situació no va canviar substancialment. En el fons, per damunt d?ideologies puntuals, hi ha l?Estat (com a Espanya o com a França).

El llibre, en aturar-se a l?any 1996, fa una interessant reflexió sobre les lligues que van sorgir al nord d?Itàlia, el moviment meridional i la poca construcció real de l?Estat italià. Malauradament, el llibre no analitza la nova situació sorgida arran de l?aprovació de la llei de llengües de l?Estat italià de 1999, que sembla obrir una nova sensibilitat en un Estat que a voltes no n?ha tingut gens ni mica.

Per acabar creiem que aquesta afirmació de Salvi és prou explícita: ?A les amenaces de secessió cada cop més consistents (i justificades en molts aspectes) (…) no s?hi pot respondre amb el ritus de la unitat a qualsevol preu ?amb les dades d?una geografia física trucada, d?una història drogada, d?un coneixement de les llengües populars adulterat…?. Tota una declaració de principis!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!