El pols de la llengua als Països Catalans

Si hi ha algú que dubta que hi hagi “País” al País Valencià, li recomano que participi en alguna de les múltiples activitats que duu a terme Escola Valenciana  – Federació d’Associacions per la Llengua (FEV): cinema en català a les escoles, Oficina de Drets Lingüístics, intercanvis escolars de centres dels País Valencià amb la resta del territori, Voluntariat pel valencià, la Gira – Festival Itinerant de Música en Valencià, Acosta’t al territori – viatges en valencià per a escolars, Premi Sambori, campanyes per a la matriculació en centres que fan l’ensenyament en la nostra llengua, Trobades comarcals d’escoles en valencià (que enguany ja fa 25 que se celebren!) i un llarguíssim etcètera que la converteixen, sens subte, amb l’entitat d’aquesta part del territori lingüístic que més capacitat té de mobilització a favor de la llengua.

I, com ja fa 7 anys, el tret de sortida de les campanyes de mobilització per a aquest any 2010 el dóna la Nit d’Escola Valenciana…

A part de ser un espai de presentació dels nous projectes d’Escola Valenciana i de trobada de la gent del sud (i d’uns quants “companys de viatge” del nord i de les Illes), cada any Escola Valenciana guardona en el marc de la Nit d’Escola Valenciana persones, entitats i iniciatives que impulsen la nostra llengua en  diversos àmbits.

L’acte, que fou fet en un paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana ple de gom a gom (i té una capacitat per a més de 600 persones!), fou conduït per mitjà d’un espectacle de Xarxa Teatre basat en la llegenda del  “Tombatossals” i s’hi lliuraren els guardons de la Nit al grup de música valencià Obrint Pas, a la professora i membre del Consell Valencià de Cultura, Isabel Ríos i a l’associació El Betlem de la Pigà. Uns premiats que van des d’un dels conjunts musicals més compromesos i més seguits dels Països Catalans (i fills ja de l’escola en català al País Valencià) a un element de cultura popular i aglutinador de la població com pot ser aquesta mena de “Pastorets” de Castelló, passant per la professora universitària, d’origen castellà, però totalment compromesa en l’ensenyament de i en la nostra llengua.

A més, després de l’espectable, es féu un sopar, en el qual participaren més de 300 persones, i del qual voldria destacar especialment la intervenció de Joan-Francesc Mira, que, en un discurs improvisat, va destacar la gran tasca d’Escola Valenciana, i l’actuació de Rapsodes, una de les apostes musicals del País Valencià més interessants actualment.

Certament, assistir-hi ajuda a tenir una altra mirada d’un País Valencià que, encara, té una gran capacitat de mobilització per uns projectes de gran qualitat tot i on, si m’ho permeteu, la classe política (amb poquíssimes execpecions) no està, en absolut, a l’alçada de les necessitats del país (ni té capacitat per enfrontar-se, amb garanties d’èxit a aquesta mena de piconadora que ha estat el PP).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!