2024
Demà m’afaitaràs
L’espectacle de les votacions al Senat de la setmana passada, A-CO-LLO-NANT. No recordo les vegades que van arribar a votar: electrònicament, un per un… en definitiva un xou. Però aquest no és el tema, el tema és què collons ─perdonin l’expressió, però m’ha sortit del cor─ van pactar: segons uns una cosa, segons els altres una altra. Segons uns el millor per Catalunya, concretament i segons ERC ells el millor, segons JUNTS ells i molt millor, segons l’Espanya profunda un desastre i segons el PSOE ni una cosa ni l’altra, sinó tot el contrari. Personalment, no sé vostès, a mi m’agradaria saber exactament què van, primer negociar i segon, què van pactar. Si ho sabéssim, si més no, podríem dir si hi estem d’acord o no, però ara, almenys jo, tinc un dubte: van, realment, pactar alguna cosa tangible? És a dir, quan tu pactes amb algú del qual dius que tens un màster de les vegades que t’ha enganyat, com va dir Rufián o com havien dit JUNTS que com que no els tenien confiança, als del PSOE s’entén, sempre cobrarien per avançat, exactament què va passar? Van tenir un atac de benevolència? Van sentir una veu en off que els va fer canviar d’opinió perquè aquesta vegada anava de debò? Sincerament no em crec res, però de ningú. L’altre qüestió és el paper dels representants independentistes uns pacten una cosa i li diuen als altres, bé exactament no sé que els diuen, ja que crec que no es diuen res. Tot sembla indicar que realment no sabrem res més del què sabem, és a dir, res. Potser és que soc molt mal pensat, però tinc la sensació que no anem bé. Quan escrivia aquestes quatre ratlles un company, que es fora del país, m’ha trucat i m’ha preguntat com tenien el tema: “Fatal, nen”.
Publicat al 3 de Vuit el 19 de gener del 2024
Aquí, al Principat
A Girona, una professora de català ha fet públic que els seus estudiants de secundària no volen parlar en català ni en la seva classe. Educació no avaluarà el català oral dels alumnes; segons el departament seria una sobrecàrrega de treball pels centres. Sembla ser que ara en 130 centres, que no són tots, sí, farà avaluacions. Aquests no devien tenir massa feina. A Barcelona un neuròleg es nega atendre a un pacient amb símptomes de demència perquè parla en català. A Catalunya pots exercir de notari sense dominar la llengua del país (cas corroborat in situ). El Parlament (amb majoria independentista) rebutja la proposta de la CUP perquè el català sigui l’única llengua vehicular i d’aprenentatge. Fantàstic, no? Hi ha algú que entengui què estant fent els polítics, concretament, els independentistes? Com ja he dit en més d’una ocasió, ja sé que fan comissions d’estudi i elaboren informes, però podrien fer alguna cosa més, pregunto? El president d’ERC, m’atreviria a dir messiànic, Oriol Junqueras en una entrevista en una mitja espanyol diu: el meu poble Sant Vicenç dels Horts; i perquè no hi hagessin confusions, recalca “San Vicente de los Huertos”. Pot emprenyar més o menys, però aquesta és la realitat del nostre país. L’única alternativa possible per aturar la substitució lingüística és la normalització de l’ús de la nostra llengua en tots els nivells de la societat, fent que sigui necessària si vols viure i treballar a Catalunya. Totes aquestes situacions que abans he exposat a Espanya són inimaginables, oi? Saben per què? La resposta és fàcil: Espanya és un estat independent a Europa i nosaltres no. Ho deixo aquí: “Qui tingui orelles que hi senti”.
Publicat al 3 de vuit e1 16 de febrer del 2024
Éire o avís a navegants
Ja sé que és una obvietat, però cal recordar-ho tantes vegades com sigui necessari. Les llengües desapareixen quan els seus parlants deixen d’utilitzar-les. Aquest procés de substitució és lent i moltes vegades no es percebut per la majoria de la societat. És un procés que parteix de naturalitzar l’ús de la llengua dominant; és a dir, la llengua que acaba substituint, en el nostre cas, el català pel castellà. A Irlanda he pogut constatar l’evolució d’aquest procés; el país té uns 5 milions d’habitants i tenen el gaèlic com a primera llengua més o menys un 1%, feu números. A l’escola és obligatori estudiar-lo i actualment la República d’Irlanda és un estat independent de la Unió Europea. Amb això vull dir que s’hi donen les condicions que podrien fer que la recuperació del gaèlic fos possible, però la realitat ─m’agradaria molt equivocar-me─ és que he tingut la sensació que han fet tard. A Dublín i sense tenir en compte l’aeroport vaig sentir parlar més en català que en gaèlic, més ben dit a tothom a qui vaig poder escoltar parlava anglès. Les retolacions ja siguin als carrers, als museus etc. sí que intenten de fer-lo servir, però la crua realitat és que no deixa de ser una anècdota. Parlant amb gent d’allà ho acaben corroborant: “Aquí, tothom parla l’anglès i prou”. Sé que em repetiré, ho sé, però si una llengua no es necessària, per què l’has d’estudiar i utilitzar? En definitiva per a res. De cap de les maneres vull dir que nosaltres estiguem en aquestes condicions, però tots els indicadors sociolingüístics ens diuen que hem començat ja aquest camí. Als Països catalans la nostra llengua està amenaçada i en perill. Ens cal recordar a Joan Solà: “Plantem cara” abans no sigui tard.
Publicat al 3 de vuit e1 8 de març del 2024