Ens adminsitra -per delegació- una casta de capataços que com més va cada cop són més a prop de “los catalanes del régimen; tota aquella caterva de Porcioles, Lopez-Rodós, Samaranchs, etc… Una gent només atenta als seus interessos corporatius i que fan servir una retòrica buida que ja no vo dir res; els vetlladors del
A l’Estat francès, ara i aquí es desemvolupen diversos procesos simultanis, no ho hauríem de barrejar tot. I sí, és cert, han aparegut unes noves elits globals, en part hereves de les elits colonialistes i jacobines de l’Estat francès, s’han transformat; ensems tenim les “banlieues”on s’amuntega gent de les excolonies duta a la metròpoli en
Abans que res rellegim aquesta citació, d’un tal David Gonzalez en un “mitjà” subevencionat… I m’estalvio continuar reproduint el seu article -ja us podeu imaginar el seu contingut-, perquè ja es veu quin tarannà gasta… “Aquesta dèria de renunciar als costums propis per agradar a (sic) les contracomunitats que ens disputen la terra és un error
Anem a fer-ne una somera anàlisi punt per punt dels famosos “14 punts per a identificar el feixisme” d’Umbrerto Eco. Uns punts, sigui dit de passada, que alguns aprofiten descontextualitzant-los i fent-se’ls venir bé per als seus plantejaments sectaris, tot i que, com es diu vulgarment, se’ls veu el llautó i no arriben, els seus
Umberto Eco feu uns cèlebres 14 punts que segons ell caracteritzaven el feixisme. Sense desqualificar-los per complet cal dir que són uns punts molt ambigus i genèrics i que en molts casos són compartits per altres ideologies de l’espectre polític. De fet, en un sentut històric i rigorós “feixisme” només seria el movimeht politic fundat
En política “tenir raó” no implica necessàriament tenir èxit -això ho haurien de tenir en compte alguns pensadors que intenten fer incursions en el món de la política nostrada-. No hi té res a veure; es pot ser molt honest intel·lectualment i no connectar amb els votants. Aquests, agradi o no, el que volen és
Darrerament hi ha hagut una certa polèmica arran de l’ensenyament de la lengua a la Vall de l’Isàvena. Pel que fa a la qüestió caldria fer algunes consideracions prèvies: lluny de les elaboracions virtuals tenim la realitat dels parlants i la intel·ligibilitat mútua, i resulta indiscutible que quan aquesta intel·ligibilitat és recíproca en més d’un
Joaquim Torrent (Geògraf) // Ara s’ha llançat la proposta d’ ampliar l’aeroport del Prat damunt la mar. Anem a pams, una alternativa d’ aquest tipus no és nova, a llocs com el Japó ja s’ha fet. Alguns han posat el crit al cel dient que pot tenir greus repercussions ecològiques; sí i no, això és
Joaquim Torrent // Amb aquest article voldria expressar la meva preocupació per l’actual situació sociolingüística que patim derivada de l’actual problemàtica demogràfica, especialment per la instal.lació massiva en les nostres terres de nouvinguts que ignoren les nostres especificitats lingüísticoculturals -tot i que també en certs llocs per despoblament i envelliment. La nostra situació dista
Joaquim Torrent // El valor afegit d’un producte és aquell que és incorporat al valor de les matèries primeres amb que és elaborat durant la seua fabricació. Així, aquells que tenen una elaboració més complexa i costosa en tindran més, a diferència dels que només necessiten uns mínims d’elaboració. Els que tenen un valor afegit
Joaquim Torrent // És una clamor generalitzada, tothom ho veu. És humanament impossible de resistir ni d’assimilar tantes allaus humanes continuades. La qüestió immigratòria hauria de ser la primordial per a qualsevol que es digués patriota català, perquè en depèn ni més ni menys que el futur de la nació. No podem romandre en
Joaquim Torrent (geògraf) // Recentment hem pogut llegir un tweet de l’historiador Ribagorçà Guillén Tomás on barreja despectivament “irredemptistes catalans”, “il·luminats ribagorçans“ i “xapurriadistes”. Anem a pams, i pensem que no tothom és igual i que cal destriar el gra de la palla. Evidentment els xapurriadistes no mereixen cap credibilitat i oscil.len entre manipuladors polítics