Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

13 de gener de 2023
0 comentaris

Cal tornar-nos a posar les piles i baixar al carrer

Joaquim Torrent  //

 

Amb aquest article voldria expressar la meva preocupació per l’actual situació sociolingüística que patim derivada de l’actual problemàtica demogràfica, especialment per la instal.lació massiva en les nostres terres de   nouvinguts que ignoren les nostres especificitats lingüísticoculturals  -tot i que també en certs llocs per despoblament i envelliment.

La nostra situació dista molt de qualsevol “normalitat”; així, darrerament, estan apareixent símptomes inquietants, un dels quals seria la  cada cop més estesa manca de transmissió  lingüística intergeneracional arreu el nostre domini   lingüístic, de vegades malgrat els pares, que es  veuen impotents davant l’abassagadora pressió  externa, per a socialitzar en català els seus plançons. Una manca que sol anar aparellada amb els nous temps i els canvis demogràfics esmentats. Un fenomen al qual l’escola, sovint amb un ús del català, quan hi és, de cara a l’aparador i encarcarat -no present, per exemple, als patis- no hi pot fer front. Certament, no podem deixar passar per alt que els nous temps globals no ajuden gens, amb el relegament de moltes activitats tradicionals i la seua substitució per altres deslligades de la terra i el medi juntament amb la manca generalitzada, com passa  a molts llocs del nostre domini lingüístic, de valoració del nostre llegat cultural.

D’aquí la necessitat de més implicació social per part de tothom, de veure’ns obligats a incidir més en la nostra realitat circumdant, malgrat que molts cops esdevingui una tasca repetitiva i feixuga; als grans mals grans remeis! Cal trencar la llosa de la indiferència, una indiferència per part de qui ens circumda que ens fa molt de mal socialment i, també, a nivell particular… Cal ser insistents i, fins i tot, pesats, especialment amb aquells que tenen responsabilitats i s’inhibeixen a favor de la rutina diària i d’un “laissez  faire” que es revela com més passa el temps més nociu.   Cal que ens posem -tots, i jo el primer- les piles! De fet no ens les hauríem hagut mai de treure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!