Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent  (Geògraf)  //

Ara s’ha llançat la proposta d’ ampliar l’aeroport del Prat damunt la mar. Anem a pams, una alternativa d’ aquest tipus no és nova, a llocs com el Japó ja s’ha fet. Alguns han posat el crit al cel dient que pot tenir greus repercussions ecològiques; sí i no, això és com tot, depèn com es faci, com es minimitzin possibles danys ambientals i com es plantegin alternatives per a fer que en lloc d’un obstacle sigui un incentiu per a  la natura, sense oblidar que el paisatge és canviant, i que per causes naturals pot ser molt diferent l’actual que els anteriors. Sense anar més lluny, tot el que és el Baix Llobregat marítim fa uns segles no existia, tot era mar, que arribava fins als vessants de Sant Ramon i de Sant Pere Màrtir…

És un fet que l acció de l’home pot ser positiva, així pot recrear hàbitats  diversos i, per exemple,  propiciar la formació de nous aiguamolls, boscos o fons marins -amb l’abocament de roques- favorables a la vida.  Evidentment, també pot passar tot el contrari, que les intervencions humanes només estiguin adreçades al benefici més immediat sense cap consideració per al medi, com ja ha passat , malauradament a força llocs, d’aquí la necessitat del control  i la correcció per part dels poders públics de la iniciativa priva.

En el cas concret de l’aeroport del Prat cal convenir que la seva possible ampliació pel mar, si es fa ben feta i respectant -i fins i tir recreant- el medi, no s’ hauria de descartar, ni hauríem d’oblidar que si es fes implicaria  la desaparició de l’amenaça permanent que comporta la possible instal·lació d’un nou aeroport a molts indrets o comarques, entre elles, per exemple,  l’Alt Penedès com a possible candidata que ja ha sonat.

També s’ha dit que amb les previsions de pujada del nivell del mar pel canvi climàtic  no és recomanable aquesta solució. Però en canvi no es diu res de les edificacions que ja es troben a nivell del mar i que igualment serien afectades, i es continua construint en aquesta cota… Una mica incoherent. De tota manera no hi ha res que no es pugui preveure, i si la donem per feta aquesta pujada de les aigües es pot  solucionar  amb antelació tot elevant la superfície d’aterratge, les solucions tècniques hi són, com per exemple  la sustentació a base de grans pilastres o columnes damunt uns quants metres del nivell del mar, i amb superfícies inclinades progressivament en tot el perímetre per evitar qualsevol impacte. Segurament la solució seria més cara però n’allargaria la vida útil.

Com hem apuntat, no tot allò construït per l’home ha de ser negatiu, i si es fa amb cura  i atenent a no perjudicar el medi i s’evita la congestió i la instal·lació en altres lloc els resultats poden ser francament positius. Pensem-hi. De tota manera també hem de dir que, certament,   aquesta proposta seria optar pel “mal menor”, el millor seria no  haver d’ampliar ni construir més aeroports, però això ja seria una altra qüestió, de model socioeconòmic a nivell de país que contemplés el decreixement… No hauríem d’oblidar que no és cap obligació optar per un creixement irracional i indefinit, aquest, al capdavall, no és garantia de res.