Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent //

Darrerament a la ciutat de Barcelona  hem pogut observar la proliferació de locals i botigues transformades en habitatges a peu de carrer. No deixa de ser una anomalia i una transformació no desitjable, atès que aquests locals no foren dissenyats per a viure-hi sinó per a d’altres funcions; així ens trobem que molts d’ aquests no tenen finestres i la seva única ventilació  és per la porta, ni tampoc tenen un espai d eixida que faciliti  l’esbarjo, la llum i la ventilació. En suma, són com mers contenidors no adaptats per a fer-hi vida les persones. I si, a més, molts d’ aquest locals es troben situats a carrers transitats, sorollosos i contaminats la precarietat s’ accentua.  I evidentment si són ocupats per famílies amb nens aquests són els que més en reben els efectes negatius. De fet aquests infrahabitatges no tenen res a veure amb cases unifamiliars  tradicionals d’ una  sola planta, que eren dissenyades amb prou espais, obertures i adaptades a les necessitats  de la vida quotidiana, i a més en carrers més aviat tranquils.  Permetre la utilització com a habitatge d’uns locals destinats  a d’altres usos no és admissible –i els primers que ho haurien de veure són les comunitats de veïns-, i només contribueix a augmentar l’especulació i la degradació de les condicions de vida dels nostres  barris, tot atemptant contra la dignitat de les persones. Caldria revocar cèdules d’habitabilitat i revertir usos, ja que  permetre aquest estat de coses només contribueix a una major “tercermonització” de la ciutat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!