Bloc Tibidabo

En política “tenir raó” no implica necessàriament tenir èxit -això ho haurien de tenir en compte alguns pensadors que intenten fer incursions en el món de la política nostrada-.  No hi té res a veure; es pot ser molt honest intel·lectualment i no connectar amb els votants. Aquests, agradi o no, el que volen és ser seduïts i afalagats, i això els polítics professionals ho saben i apel.len a les pulsions i instints més primaris. De tota manera  podem convenir que si bé la tàctica  quotidiana sol consistir a donar carnassa i ser intrínsecament grollera i de baixa volada no cal, però, que estigui necessàriament subordinada a una estratègia perversa; simplement pot ser un mitjà per a a aconseguir el poder, podent-se, un cop aconseguit aquest, implementar mesures d’un cert nivell ètic, tot i que sovint, malauradament no sempre sol ser així. Però cal convenir que existeix aquesta possibilitat. Tot i això la pràctica política més immediata per aconseguir els favors dels potencials votants té molt de repulsiu i de desagradable per als esperits més refinats. Aquests si realment volen tenir èxit cal que es mengin els seus escrúpols i sucumbeixin al pragmatisme tot afalagant la massa. Un pragmatisme que pot servir per a fer front a situacions adverses que cal superar i en virtut del qual cal subordinar certes elucubracions filosòfiques a l’acció i el realisme més prosaic, tot baixant d’hipotètiques columnes d’ivori, molt respectables però absolutament ineficaces a l’hora de la veritat. En resum,cal embrutar-se -per no fer servir mots escatològics- i baixar a l’arena, colze a colze amb elements que fins i tot poden distar força  del nostre gust. No hi ha més, és així, i cal no oblidar-se’n si es vol tenir un mínim d’èxit en l’àmbit de la política.

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!