Bloc Tibidabo

Umberto Eco feu uns cèlebres 14 punts que segons ell caracteritzaven el  feixisme. Sense desqualificar-los per complet cal dir que són uns punts molt ambigus i genèrics i que en molts casos són compartits per altres ideologies de l’espectre polític. De fet, en un sentut històric i rigorós “feixisme” només seria el movimeht politic fundat per Mussolini a Itàlia, i així s’hauria d’entendre davant les extrapolacions abusives que es fan del terme, ben sovint de manera infundada i amb l’úica intenció de desqualifucar adversaris polítics. Seria més ajustatt a la realitat parlar de totalitarismes, i aquí hi entrarien des del feixisme original a l’estalinisme o certes relíquies del socialisme real, així com molts altres règims des del dels aiatollahs al xinès, passant per Euràsia, Mitjà Orient o l’Amèrica llatina. Així el feixisme seria merament un fenomen històric contemporani i circumscrit a un territori i uns temps dins el coinjunt dels totalitarismes, tant moderns -incorporant elements de la Il·lustració- com simplement conservadors…

D’aquí la ambigüitat i la  imprecisió dels 14 punts genèrics d’Eco, que tant poden sevir per a definir el feixisme clàssic com qualsevol altre régim autoritari… Encara que no hi siguin tots però sí uns quants.

En el fons no deixa de ser una mena de modern catecisme escolàstic molt poc adaptable a les diferents realitats i que no té en compte múltiples variables i condicionants, d’aquí la seva poca utiitat com a instrument científic i que sigui més aviat un recurs pamfetlari -sovint fet sevir per mercenaris de la ploma-  per a desqualificar contrincants molestos.

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!