Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent  //

A TV3 han fet un petit reportatge al mercat de Cornellà de Llobregat, amb entrevistes als cients i als dependents, i pràcticament la totalitat dels entrevistats ha contestat en castellà… Molt significatiu i demostratiu d’ un estat lingüístic molt precari, pel que fa a l’ús de la nostra llengua  en tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).  No és imaginable una situació semblant a la “banlieue” de París tot i pràcticament no haver-hi francesos ètnics, atès que tothom fa servir el francès.

Que hi hagi persones que fa  cinquanta anys que són aquí i no siguin capaços d’articular cap mot en català –una llengua romànica, a més-  és molt significatiu. Demostra fins a quin punt poden prescindir de la nostra llengua i viure envoltats de símbols i mitjans de comunicació aliens a la catalanitat, i no només ells sinó també els seus fills , tot i la suposada immersió per la qual molts han passat. Constitueixen un magma que fa que els actuals nouvinguts es castellanitzin i experimentin grans dificultats per accedir a la catalanitat.

És una situació heretada del franquisme -un autèntic llast!-, tot i que propiciada per molts empresaris “catalans”, que ha acabat produint una situació sociodemogràfica i uns  hàbits sociolingüístics absolutament nefastos, consolidats per inèrcia, per la política continuada i persistent de l’ Estat –entre la indiferència i l’hostilitat- i el “laissez faire” suïcida de la nostra classe política i de gran part de la ciutadania. De fet no ens hauria de sorprendre  aquesta realitat, atenent la nostra història recent, la  demografia  i  la inacció i subordinació política imperants, tot ique quan apareix cruament no deixa d’ impactar-nos i de fer-nos reflexionar…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!