Bloc Tibidabo

Darrerament hi ha hagut una certa polèmica arran de l’ensenyament de la lengua a la Vall de l’Isàvena. Pel que fa a la qüestió caldria fer algunes consideracions prèvies: lluny de les elaboracions virtuals tenim la realitat dels parlants i la intel·ligibilitat mútua, i resulta indiscutible que quan aquesta intel·ligibilitat és recíproca en més d’un 90% i s’acosta al 100% estem parlant de la mateixa realitat, llengua o diasistema; de fet un diasistema té una mateixa llengua en els orígens, si voleu una “protollengua”, que per avatars històricopolítics ha esdevingut dos, o més, llengües oficialmente diferents però mútuanent intercomprensibles, com seria el cas de les llengües escandinaves o del gallec i el portugués, i, també, de l’occità, el català i  -per a alguns- el ribagorçà sud-occidental, que inclouria el ribagorçà baix-occidental i el mig-occidental, malgrat l’exigüitat de parlants d’aquest darrer.

És una evidència que les parles de la Vall de l’Isàvena encara es mantenen dins l’àmbit del domini lingüístic català, i que, com ja hem apuntat, la seua intel·ligibilitat mútua amb la resta de parles del domini s’acostaria al 100%, a anys llum, per exemple, de certs “dialectos” d’altres llengües, mútuament inintel.ligibles però que per raons polítiques s’ha convingut a designar com a “dialectes”; les mateixes raons que es troben en els intents d’incloure els parlars  de l’Isàvena en una nova i artificiosa realitat lingüística diferenciada.

Uns intents, a més, que es veuen recolzats pel no reconeixement “de facto” de la catalanitat -amb totes les característiques de transició que vulgueu- d’aquestes parles per part d’algunes institucions i associacions, que propugnen l’ensenyament d’un aragonés genèric, tal com ha exposat recentment el professor Artur Quintana. Sortosament els mestres encarregats saben adaptar-se a la realitat i malgrat tot fan una faena positiva, que ho seria molt més, però, si reconeguessen la vertadera filiació lingüística de la zona i fessen servir una ortografia plenamente normalitzada. El que no pot ser és caure en un ultralocalisme aïllant i esterilitzant. Tota llengua necessita un estàndard, sense aquest actualment la desaparició és ben segura; la fragmentació porta inevitablement a l’extinció, per això els partidaris d’eliminar llengües advoquen tant per l’ultralocalisme, que acaba fent inservible una parla per a qüestions que ultrapassen l’àmbit merament local i la reclou a les generacions més grans.

La gent de l’Isàvena té tot el dret a compartir la llengua i cultura comuna amb la resta de gent del nostre domini lingüístic; no s’hi val de fer cap xantatge amb l’excusa de la seua  ubicació perifèrica. Precisament en funció d’aquesta situació es podria començar a l’escola en la parla local en els cursos més baixos i fer els dos registres -local i estàndard-, que són complementaris, en els cursos més alts. El que importa és el manteniment de la llengua prescindint d’estèrils batalletes nominalistes i taxonòmiques, i sense conèixer l’estàndard es fa, en ple S. XXI, molt difícil . Si s’aconsegueix aquest manteniment tindrem molt de guanyat i la resta caurà pel seu propi pes, lluny de prejudicis i d’elucubracions i tergiversacions interessades.

Joaquim Torrent

(Foto d’encapçalament:  Vicenç Salvador Torres Guerola. Vall de l’Isàvena, la Pobla de Roda)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!