Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent  //

El valor afegit d’un producte és aquell que és incorporat al valor de les matèries primeres amb que és elaborat durant la seua fabricació. Així, aquells que tenen una elaboració més complexa i  costosa en tindran més, a diferència dels que només necessiten uns mínims d’elaboració.  Els que tenen un valor afegit més alt estan lligats a una producció  única, feta generalment minuciosament i de manera individual o artesana i exclusiva, com per exemple la indústria de l’alta rellotgeria suïssa o de maquinària d’alta precisió alemanya o escandinava. Aquests serien exemples, de fet, d’una indústria d’altíssim valor afegit, a diferència, per exemple, de la industria automobilística en general, que simplement seria d’alt valor afegit, i en certs casos de mitjà valor. En els exemples abans esmentats tot depèn de la perícia i de l’alta qualificació de pràcticament tots els treballadors que intervenen en el procés productiu, en canvi en la indústria de l’automòbil aquesta alta qualificació només és exigible a una minoria de quadres tècnics, atès que la majoria de treballadors amb una formació professional bàsica o afí en tenen suficient, i més si tenim en compte que treballen en cadena de muntatge de manera mecanitzada. I això és traslladable no només a les plantes d’ensamblatge de cotxes sinó també a tota la indústria auxiliar de l’automòbil -llevat potser d’ alguns instruments de precissió d’alta gamma-, i igualment, per exemple, a la fabricació de mòbils.  I evidentment a les plantes de fabricació de bateries per a vehicles elèctrics.

Aquestes plantes, igual que les plantes d’ensamblament, necessiten en realitat poc personall administratiu, en sentit ampli, treballadors administratius pròpiament dits i encarregats tècnics de processos, atès que els centres de decisió i de disseny i investigació solen estar als llocs matrius i països de les multinacionals de les quals depenen. És el cas,  per exemple, de la futura planta de bateries  per a vehicles de Volkswagen a Sagunt, on més del 90% del  personal estarà destinat a la producció, amb una formació presumiblement bàsica. Així ens trobarem, com ja ha passat amb les fàbriques d’ensamblament de vehicles de l’Estat, depenenst de multinacionals, amb una factoria subordinada a les directrius i interessos de la multinacional promotora, on la majoria de treballadors seran escassament qualificats i totalment depenents de la direcció i els centres de decisió radicats fora de l’Estat..  Evidentment una situació d’aquest tipus comporta molts riscs, a banda de l‘impacte, de tot tipus, que es produiran damunt el territori on s’instal.larà… No és cap panacea i hauria d’haver-hi un debat públic més ampli sobre la seua instal.lació, així com possibles alternatives més racionals i amb menys incerteses, dependències i impactes no desitjats…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!