Em dic Maria del Mar i sóc oceanògrafa. Anticipant-me a la pregunta diré que el meu nom no té res a veure amb la meva professió i ho dic així , amb contundència, perquè he descobert les motivacions inconscients i profundes que em van portar a estudiar aquesta branca de la ciència i que us
Avui sant divendres sant, tot buscant programació, veig a la televisió fragments de processons: la del silenci, la de la bona mort, la dels set paraules, la quina sigui i d’on sigui, totes com sinuoses i enormes cuques de llum que eixen dels tenebresos ventres dels temples. contínua… Veig un pas: una escultura de fusta,
La Gran Meretriu o Gran Puta, La Gran Mortificadora, Mestressa, Pontífex, Sacerdotessa, Netejadora; la Santafrígida, la Fúria, o Gorgona, la Mater Sumaríssima, la Innombrable i la Dadora era una dona d’aparença bellíssima. Us la descriuré, tal com la vaig veure la primera vegada. La primera i única vegada que va somriure per congraciar-se amb
Sempre arriba el moment en la vida i aquell moment va arribar. Em va baixar la regla, sense que jo sabés exactament d’ón venia aquell doll de sang. L’únic segur de l’afer eren les calces tacades. Jo que les veig -Sant Déu Sant Fort, Sant Immortal, que em desagno viva¡- les agafo i les amago al
La mestra ens ha dit que fessim una redacció sobre la cosa més important que ens ha passat en la nostra vida. Val el que li ha passat al teu germà? Pregunta una nena. No. Val que t’ho inventis? Vol saber un altre. Tampoc. Val que siguin dues coses? Pregunto jo. M’ha dit que
Aquesta temporada no he caçat gaire perquè sóc vell i estic cansat. Abans em divertia i el meu amo em tenia en molta consideració, però el bon tracte s’ha acabat. Ja no surto corrent a cercar la llebre o la perdiu, se me’n fot que s’escapi. Tinc artrosi i em fan mal les cames,
Els fets de cada dia et fan presents coses antigues, com una pel.lícula turca que vaig veure quan feia primer curs de veterinària. El meu record selectiu s’ha quedat amb això: continua…. És hivern. Un home torna de la presó a casa seva, un poble de les altes muntanyes turques. En arribar li diuen
Ho he de jurar per Déu. No jurar que sóc innocent, que és ben sabut que no ho sóc, ni ho seré mai, sinó que he de jurar posant a Déu per testimoni d’un meu no-acte. Prepara, doncs, la cerimònia i col.loca una estampa davant de la fruitera, al mig del bufet, com si fos
Com va començar tot? No puc situar el punt de la inflexió dels meus sentiments, aquell punt en què jo vaig començar “adorar” la meva torturadora a costa d’un incendi que em consumia internament. Però si que recordo la primera vegada que en vaig ser conscient: 4 anys. La Gran Puta s’acaba de casar amb
“Crec en Ella, totpoderosa, la que fa el menjar, la que neteja i no crec en el seu únic marit que fou concebut dèbil i va ser un pobre home per obra de la desgràcia, no crec en ell, tot i que nasquè de mare i fou el meu pare. No hi crec, encara que
Recordo quan la meva mare-talla original i jo erem a l’altar principal de una catedral romànica. Ella no passava de ser una fusta policromada en forma de cadira (anys a venir i fent´hi conya la invocarien com a “sede sapinteae”) on jo, la sapiència, reposava tot vigilant que l’univers anès com Déu mana. De la
Avui, diumenge matí, em fico en la pell del meu gat i li reto homenatge i li demanoperdó. Ññññññññññññññññlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllkkkkkkkkkkkkjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjhhhhhhhhhhhhhhhhhgggggggggggggggggggggggggggfffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff. Té, ja sóc dins. Aquest estri em va cridar l’atenció des del primer moment, vull dir, des del moment que vaig observar l’atenció que li dedicava la gata grossa: tot el dia enclastada davant, potinejant-ne
Ho confesso: el meu nivell de serotonina està en la zona de descens. Vaja, que no en fabrico o que la malgasto en missatges imbècils que circulen per transmissors equivocats. Resultat: ansietat, depressió, insomni. Diuen que si menges plàtans i llegums pots fabricar la serotonina que et cal per anar tirant en aquesta vida,
Com ja haureu suposat no sóc restauradora, però sí que m’agrada fer tots els papers de l’auca i ara em posaré en la pell d’una serp. Sóc al taller de restauració de l’Eulàlia que té les orelles grosses però també unes mans d’or. Per dir que ara les meves escates semblen tenir gruix i brillor
Aviso, és llarguet. Sóc restauradora d’art i m’agrada molt la meva feina, sobre tot perquè mentre les mans van netejant la fusta puc fer les meves cavilacions, encara que a vegades em distregui massa i puleixi més que toca la cara d’una talla, com ara mateix m’acaba de passar amb aquesta. Ja puc anar en