Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

16 de novembre de 2007
General
2 comentaris

MAREJAT DE TANT PERIPLE COLONIAL. Per Lucy Ewing

Tothom ha escoltat (i visionat) l’elaborada aportació del principal resident de La Sarsuela a la conferència anual de les ex-colònies hispanes, perpetrada enguany a Xile. Una conferència que era tant avorrida, que el monarca no ho va suportar més i va decidir amenitzar-la amb el seu inconfusible estil borbonès. Tenia clar que a la setmana següent la seva filla gran seria portada als diaris, així com els dibuixants de El Khueves. Total, que va pensar que amb el seu exabrupte, la corona faria hattrick. Algunes, com ara jo, influenciades per la tradició republicana de Texas, no entenem a què treu tant d’aplaudiment. O potser sí?

Pensant-ho millor, trobo que la raó de tanta fascinació reial és deu al republicanisme de maquillatge que trobem en la política hispana i perifèrica. Per començar, pensem en tots els republicans espanyols de boqueta que cada festa del partido treuen la tricolor i la resta de l’any segueixen essent els estómacs agraïts de sempre. Altres, que llueixen el republicanisme a la sigla (des que es diuen Esquerra, menys) però modulen amb veu aflautada, cada crítica reial. I per acabar tenim els republicans de darrera hora, que creuen que cal instaurar, per conveniència, la IIIa. República, que com si ho veiés, seria denominada la jacobina, per l’onada de repressió colonial que provocaria, a imatge i semblança de les nacions sotmeses a le petit empire.

Amb tant d’anti-monàrquic de pa-sucat-amb-oli, destaco l’encertada valoració que fa l’unabomber periodístic Víctor Alexandre, comparant en Borbó amb un altre rei. El rei de la selva. Naturalment, aquest darrer en surt molt més ben parat. El lleó, animal noble de veritat, s’enfronta a grans i petits. En Borbó només s’atreveix amb Chàvez, dirigent electe (a diferència d’en J.C. Ier. que el va triar en Franco) d’un país tercermundista. Per a quant un "que te calles" adreçat a Bush, Merkel o Sarkozy? Òbviament, per a mai. I per acomiadar-me, com diria el vostre Monegal: Endavant!

Lucy Ewing, desde Dallas, Texas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!