Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

4 de desembre de 2007
General
0 comentaris

DE DALLAS A BARCELONA. per Lucy Ewing

Jo també hi vaig ser el dissabte a la mani de la PPD. Per res del món no m’ho volia perdre, així que vaig agafar l’avió del tiet J.R. -aprofitant que estava a l’altre punta de Texas fent-se amb uns quants camps de petroli- i cap a les Europes! I aquí em teniu, una texana-catalana desfilant al costat dels lligaires Via Laietana avall, i aguantant les estúpides bromes del camarada 32 sobre la meva alçada i sobre els tacons de les meves botes. Pobrissó… Si l’enxampés li faria una repassada que es quedaria guenyo, com un nòviu que vaig tenir a l’institut, i que se li va quedar un ull mirant a Califòrnia i l’altre cap a Alabama. Però, en fi, com que el lligaire 32 és més lleig que pegar a un pare, que el bombim, o com diuen els valencians, que se’n vagi a fer la mà. Sobre la mani, què voleu que us digui! Avorrideta.

Els catalans a vegades són/som d’una avorriment que tomba, o potser és que en aquesta mani hi havia molts més iaios del que és habitual a en aquests actes a Catalunya. I ja se sap, els europeus quan us feu grans us penseu que us heu de tornar seriosos i no fer segons quines coses. Greu error en el que també caieu per aquest sector de les europes! Sigui com sigui, la desfilada va donar poc marge per a la barrila. La pancarta dels lligaires tenia gràcia, és cert. El seu joc a l’estil "Where is Wally?" (veieu el post anterior) ja feia més pena (segur que era idea del 32!), però com a mínim intentàven fer alguna cosa per animar. Ho entenc. I la pancarta "Aquesta còlonia és una ruïna", a l’estil "Grindhouse" de’n Tarantino & Rodríguez, era maca però poc efectiva donada la quantitat de personal amb o sense pancartes i banderes. Una gota enmig de l’oceà.
Però tanmateix, hi havia una altra pancarta que em va semblar genial -molt millor que la cosa esteticista dels lligaires. Genial pel concepte i realització. És ben bé que "menys és més" (tot i que a vegades "menys és menys" i "més és més" i qui vulgui entendre’m, m’entendrà…), i no sóc l’única persona que se’n va adonar perquè la veig veure després reproduïda a diferents mèdia. És la que il·lustra aquest post. Una petita joia de concisió i càrrega conceptual. Bo, bonic i barat. Felicitats anònim pancartaire! I en quant als aludits, una recomanació: "Sonambulism, sleep hibernation and zombism". Mukhametova LM; Supina AY, Polyakovaa IG. SLEEP Journal. 1986.

Apa doncs, bona lectura!

Lucy Ewing, des de l’amagatall secret-secretíssim d’En dr. Cat. Garraf.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!