Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

26 de novembre de 2007
General
0 comentaris

NOU ESPAI: LA MINITERTULIA. per Rot Stewart

Benvolgut públic, encetem avui un nou espai dins d’aquest bloc. Es tracta de "LA MINI-TERTÚLIA", que com el seu nom indica consisteix en això, en una tertúlia mini. Jo faré de moderador i els convidats diran el que poden. Com tothom sap, vivim en el país amb el major nombre de tertulians i opinadors mediàtics per metre quadrat del món, així que nosaltres no voliem ser menys. La particularitat d’aquest espai, però, serà que els nostres convidats són tan ignorants com els tertulians homologats, però com a mínim no dissimulen els seu garrulisme. Apa doncs, comencem!

Avui tenim a en Jep Màrquez, secretari del Paper-Maché club de Catalunya, la Fina Torrades, cuinera del bar "La patata" de Vilafranca del Penedès, l’ Isidor Piula, filatèlic i numismàtic, i finalment a la Fàtima Houadi, prostituta de Barcelona.

Rot Stewart: Bé, senyors i senyores, per començar, podriem parlar de la cosa aquesta del Mas de la refundació del catalanisme. Què els sembla?


Isidor Piula:
El què? De quin mas parleu? El mas de qui?

Jep Màrquez: Vol dir el Mas de Convergència, home! Això que ha dit de fer la casa gran de catalanisme…

Fàtima Houadi: Sí, sí … serà el Mas del catalanisme, amb els seu masover, que deu ser ell. El pàkharu* aquest és un khetas*. S’ha inventat atxò, ‘viam si treu algun vot. Sa li veu el plumeru d’una hora lluny.
(N. de l’editor: pàkharu: "pàjaru". khetas: "jetas".)

Isidor Piula: Encara no sé de qui parlen … És que se m’ha espatllat la tele i no m’he enterat de res.

Fàtima Houadi: Ha, ha, ha (riure fort). Òstia, Piula, estàs a la inòpia, nanu. Rot, d’on heu tret aquest tio?

Fina Torrades: El que haurien d’arreglar és el tema de la vivenda d’una vegada. La casa gran o petita però no del catalanisme sinó dels catalans, i a un preu assequible. Quina mena de país tenim on tenir una casa és un luxe?. El que vull dir, és que ja té conya això de la "casa gran del catalanisme" en un país on la gent pateix tant per una cosa tan essencial com és tenir un sostre dalt del cap. No tenen vergonya!

Fàtima Houadi: I tant, Fina! tens tota la raó.

Jep Màrquez: Però sempre et surten amb el rotllo de que és tracta del preu de mercat, de què estem en una economia lliure, i que per tant no poden fer res. Un dia vaig sentir a l’altre tertúlia, la del Bassas, com el Ferran Mascarell, deia que ell "també pagava la seva hipoteca". Ell!, que era un peix gros del PSC i ara és un directiu, o el capo de RBA! Em vaig enrabiar tant, que per tranquil·litzar-me vaig fer una bomba de paper maché, d’aquelles clàssiques, rodones i amb metxa i tot!

Isidor Piula: Una bomba de paper? Però, la bomba era de veritat, va explotar?

Fàtima Houadi: Ha, ha, ha (riure més fort). Piula, ets la òstia! Txaval, et faré una mamada gratis, a veure si et despertes!

Rot Stewart: no ens desviem. Algú s’ha llegit la proposta del senyor Mas?

Jep Màrquez: Jo no he pogut. No he tingut temps, he estat molt ocupat amb una exposició de paper maché que prepar…

Fina Torrades: (tallant) No. Ni cal. No es pot esperar res de bo del tio aquell que va pactar amb el Zapatero la retallada de l’estatut.

Fàtima Houadi: Jo tampoc. Ni ganes. Vaia plom que deu ser la proposta dels collons. Total, ara dirà una cosa i quan li convingui en dirà una altre. Jo almenys no enganyo a ningú: dic el meu preu i si el client està d’acord me’l sapillu i ja està.

Rot Stewart: Un moment i anem a publicitat.

—————————- PUBLICITAT———————————–

"CRAC-CRAC, CRAC-CRAC-CRAC, PATATES FREGIDES MANEL, CRAC-CRAC, CRAC-CRAC-CRAC, SÓN LES MÉS EXQUISIDES, CRAC-CRAC, CRAC-CRAC-CRAC, RECORDEU: PATATES MANEL"

—————————- PUBLICITAT———————————–

Rot Stewart: Tornem a la proposta del senyor Mas. Creuen que això servirà d’alguna cosa. Ens farà independents?

Fàtima Houadi: Ha, ha, ha. El Piula s’ha clapat! Nano, desperta! T’ha picat la mosca tse-tsé o què! Aquest tio és l’òstia.

Jep Màrquez: No servirà per res.

Fina Torrades: Independents? Si hem de confiar la nostra independència a gent com aquesta ho tenim pelut… Només serveix per a omplir diaris i tertúlies com aquesta.

Fàtima Houadi: Mira, a Argèlia erem una colònia dels gavatxos com aquí ho som dels espanyols i francesos, i per a ser independents no hi van haver masos que valguessin…

Rot Stewart: Però són casos i èpoques molt diferents. No es pot comparar el cas algerià amb el nostre!

Fàtima Houadi: Sí, sí… el que vulguis nanu, però en el fons el que compta és la voluntat real de la gent i dels seus dirigents! I els que tenim aquí no valen un rave. Ni propostes ni òsties!

Fina Torrades: Ben dit, Fàtima! Té tota la raó.

Rot Stewart: Ho torno a preguntar d’una manera concloent: Servirà d’alguna cosa bona la proposta Mas?

Fàtima Houadi:
No.

Fina Torrades: No.

Jep Màrquez: No.

Isidor Piula: Zzzzzzzzzzzzz…

Rot Stewart: Benvolgut públic, donem per acabada la tertúlia. Ens retrobarem quan ens roti, això sí, a la tertúlia del Rot (eh, Cassen?). Adéu.

Fàtima Houadi: apa, siau.

Fina Torrades: A reveure.

Jep Màrquez: Passiu-ho bé.

Isidor Piula: Zzzzzzzzzzzzz…

FI DE LA TRANSMISSIÓ.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!