M’he assabentat de la
commemoració del centenari de la senyera
estelada. La senyera de combat dels catalans irreductibles. Com una mena de menhir dels gals que… Però, va!, anem al tema. Per fer una petita contribució del meu
negociat a aquest centenari us glossaré, per capítols, les banderes
tocaies de la nostra estelada. O el que és el mateix: La història i vida de les altres estelades que també onegen per aquests móns de déu. Totes elles, posteriors a la catalana, amb excepció de la seva inspiradora, la
cubana, però en canvi, totes hissades oficialment en senyal de sobirania, a diferència de la nostra, amb excepció dels escadussers tres dies de la república catalana el
14 d’abril de 1931 o el nimi
6 d’octubre de 1934. Potser en podriem treure conclusions i tot!. Però vejam ja la primera d’avui:
Jordània. Ens envia la fotografia el nostre amic lector i millor patriota, el camarada A.
Adoptada el 16 d’abril de 1928. L’estel de set puntes que lluu l’ensenya al mig del triangle, simbolitza la
Fatiha, els set primers versos o
shures de l’Alcorà i també la unitat dels pobles àrabs jordans. La bandera s’inspira en les arrels reials de la Gran Revolta Àrab. Exacte!, la de
Lawrence d’Aràbia. La bandera d’aquest alçament on participà el camaleònic espia britànic, era la mateixa, però sense estel. Així que amb l’oficialitat (i secularització) de la bandera, aquesta s’arrenglera al costat de la nostra senyera
trianglo-estelada. Les franges negra, blanca i vermella simbolitzen respectivament, les dinasties àrabs
Abbasid,
Umayyad i
Fatimid. El triangle vermell representa la dinastia
Hashemid o Hashemita, la més mediàtica a causa del seu rei, ja traspassat, en
Hussein.
Però els més malalts de la cosa banderil, oi Cassen!, voldreu saber què recoi diuen els ditxosos set versos de les set puntes de l’estel jordà. Doncs, pel què sembla són els més importants i repetits per aquestes mesquites d’Al.là. Així que si algun cop us trobeu jaient al llit de l’habitació d’un calurós hotel de Tumbuctú (Mali) i sentiu els cri…clams!, del mufti que convida als fidels a l’oració en sortir el sol (ja són ganes), això és més o menys el què diu:
En el nom de déu, pietós i ple de gràcia; Elogiem déu, senyor totpoderós; El pietós, Ple de gràcia; Rei del dia del judici; Us celebrem i ens encomanem a vos; Guians en el recte camí; El camí dels qui heu afavorit i no pas dels qui us han enutjat o bé s’han perdut.
Un altre dia us posaré la versió original.
Fins la propera estelada.
Filibert Draper
Expert en vexil.lologia, filatèlia i colombofília
Filibert, que sóc en Cassen. Mol bonica la bandera de Jordània, pro jo coneixia una altra versió segons la qual l’estel de vuit puntes s’inspira en l’estel que sortia al dipòsit de la moto d’en Lawrence, una Hastings s-200 de l’any 21, de motor a dos temps i triple combustió hidrostàtica. Lo curiós, és que amb aquesta moto va ser amb la que es va matar el xicot, o el van matar. Vés a saber. Jo crec que aquesta versió és mol t més creïble. Què hi dius?
Ens trobem dijous a la reunió del Club colombòfil de Blanes.
Cassen-Secretari de l’Associació Catalana de Vexil·lologia
Au.
cubana o texana? tinc els meus dubtes i la texan crec que és anterior.
Em sembla que la cubana està inspirada en la texana i tot el que penja de la cubana penja del alamo.